Estimada gelera, companya de tantes dècades, avui m'acomiado de tu amb una barreja de tristesa i agraïment. Més de 33 anys juntes! Ets una vella guerrera, però no sense les teves virtuts... Recordo com et vaig transformar en un llenç, pintant aquella lluna somiadora que va il·luminar la meva cuina. Cada traç va ser un acte d'amor, cada estel una promesa d'amistat. Els teus ulls ho han vist tot: des de sopars familiars fins a experiments fallits. Vaig cuidar-te com si fossis un membre més de la família, mentre tu -en la teva senilitat- feies sorollets com a melodia recordatori del teu lleial servei; fins que vas decidir que només podria funcionar mitja part de tu, ara ja no congelaves, però encara podies refredar... Però què puc dir?, sempre vas estar aquí, conservant les meves sobres i els meus somnis pansits. T'estranyaré...
Gràcies per cada dia de frescor, per ser part de casa meva, per sempre ser la meva lluna amiga!!!
[Ep!!! No, no estic morta del tot. El veí m'ha portat al camp, per refrescar els seus dies i un amic s'ha endut els calaixos del congelador per substituir-ne d'altres que estaven en mal estat a un congelador vellet com jo]
Un frigorífico convertido en algo más. Llegó el momento de dejar atrás los apegos y felicitarse por quien será la nueva insustituible
ResponEliminaCreo que me ha dado mucho más a mí que yo a él. Aún así, agradezco que me saliera tan bueno y eficiente. Le voy a extrañar porque le he visto casi media vida en mi cocina. ;-)
EliminaEl nuevo, ya será otra historia.
Decorada muy a lo "rincón de la luna".
ResponEliminaUn gran abrazo.
No, no podía faltar esa luna en casa. ;-)
EliminaAferradetes dolcetes, Sara.
You’ve given your old glacier the kind of tribute usually reserved for a lifelong friend
ResponEliminaSí, és com una amiga... potser la més fidel... ;-)
EliminaSalutacions, James.
És allò que déiem de l'estima pels objectes quotidians.
ResponEliminapodi-.
Em va fer peneta quan la van treure de casa, però llavors vaig estar molt contenta que encara dónes més servei a més gent. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Tu ets dels meus, mentre un aparell funciona i ens fa prou servei no cal canviar-lo per molt que els nous models tinguin més prestacions (que segurament no necessitem).
ResponEliminaI si, a més, l'hem fet nostre com tu aquesta nevera que has convertit en una obra d'art personalitzada encara amb més raó. Es mereix de sobres aquest post de comiat i és una bona notícia que continuï al peu del canó ni que sigui en una caseta al camp. ;-)
Abraçades!
PS: Segur que la nova no durarà tant.
Tot allò que no necessito, no m'interessa. ;-)
EliminaDesprés de tants anys, em va caure el món damunt quan em vaig despertar i vaig trobar aigua per tota la cuina. Com que té dos motors, un per la gelera i l'altre pel congelador, vaig pensar si era millor comprar només un congelador, però tinc una cuina de 2 metres quadrats i em faltava espai... però estic contenta de que pugui donar servei encara i segur que no en troben cap amb aquest disseny. ;-)
La nova és un altre món, et pots creure que no sabía com engegar-la? Segurament no passarà mitja vida amb mi.
Aferradetes, Mac.
Bon comiat que es mereix, qui ha complert la seva feina familiar amb total dedicació.
ResponEliminaM'encanten ses llunes.
Petonets, Paula!
Sí que s'ho mereix, ha fet molta feina.
EliminaA mi també m'agraden molt, no es nota, oi? ;-)
Petonets, Alfred!
Creativo lienzo. Y original evento donde los haya...
ResponEliminaY una emotiva despedida, con "agradecimientos" incluidos.
Ahora bien, lo mejor de las despedidas es..., ¡y sé lo y por qué lo digo!, ¡¡a otra cosa mariposa!! :)))))
Abrazos Paula.
¡Muchas gracias!
EliminaEsta mariposa ya está volando por otros mundos. :-)))
Aferradetes, Ernest.
Una decoració molt "teva", comença una nova era! (un comiat genial)
ResponEliminaAferradetes Paula
És molt naïf, tampoc tenia molt per on triar. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
No m'estranya gens que la trobis a faltar, decorada d'aquesta manera tan teva. Que bonica!
ResponEliminaJo també apuro fins al final totes les meves coses, des de la nevera pasant per la roba, i el mòbil. Si no s'espatllen o s'estripen, continuen amb mi.
I quina sort que s'hagi pogut aprofitar, encara!
Posats a fer, potser també podries decorar la teva nova nevera. Per fer-la més teva.
Vaig decidir pintar-la perquè s'oxidava per la part de la porta. Vaig fer servir pots de pintura de grafiti i ho vaig fer en una terrassa, ja fa uns anys llargs d'això...
EliminaLa nova és d'acer inoxidable, per tant ho tinc un poc complicat; a més, primer s'ha de portar mot bé per fer-nos amigues. :-)))
Sí, veure que encara podría donar profit em va treure la tristesa.
Aferradetes, nina.
It's a sad day when an old, beloved appliance has to be retired.
ResponEliminaSí, així va ser... però m'alegra saber que encara dóna servei a un altre lloc... ;-)
EliminaPetonets!
Quin comiat més dolç! És d'aquells que no et deixen fred de cap de les maneres.
ResponEliminaI ja és ben cert que, hi ha cops, que agafem estimació per coses que, a d'altres, ni fred ni calor.
Està clar que tu no tens un cor de glaç...
(quin comentari amb més poca substancia, Déu meu!. Segur que agraeixes quan passo i no dic res... ;-P)
Una abraçada llarga, Paula
No, ans al contrari, m'agrada molt que comentis sempre que et vingui de gust, és clar! ;-)
EliminaI sí, de vegades no saps ben bé perquè, però aquesta estimació arriba... deu ser que no tinc el cor glaçat...
Aferradetes, nin dolç.
Estos cacharros vejetes lo bueno que tienen es que no entienden de obsolescencia programada y siguen funcionando aunque sea a medias.
ResponEliminaBesos.
No entiendo demasiado, pero creo que con una carga del líquido del compresor se hubiera solucionado. El coste de la reparación me detuvo, ya que la pobre empezaba a oxidarse por todas partes. El nuevo no tiene problemas de hielo, aunque creo que no va a durar tanto...
EliminaBesos
Segur que l'has cuidad amb molta estima. De fet 33 o més anys així ho demostren. Doncs res, ara toca cuidar al nou membre de la casa. De ben segur que ho faras.
ResponEliminaUna forta abraçada, Paula.
Intento cuidar totes les coses de casa, encara que siguin velletes. No m'agrada tirar coses per tirar o per canviar-les per unes altres més vistoses. Primer he d'aprendre com va el nou, una vegada après, em centraré en cuidar-lo. ;-)
EliminaAferradetes, Jordi.
Bonita despedida. Espero que estará bien en el campo con tu vecino. Abrazos Paula.
ResponElimina¡Muchas gracias!
EliminaCreo que le hará el servicio que necesita, que no es más que poder tener bebidas frías...
Aferradetes, Eric.
Quina nevera més xula que tenies, salluna !! i quina pena que marxés.... la podies haver fet servir de rebost ! :)
ResponEliminaBona setmana i ja pots anar "personalitzant" a la nova nevera ! hehehe....
No m'hi cap a la cuina, ni enlloc més. De primeres vaig pensar comprar-me un congelador que era lo que fallava, però em falta espai al pis. ;-)
EliminaJa has vist que el meu dibuix és molt naïf i la vaig personalitzar perquè es rovellava. La nova no sé si hi serà a temps. ;-)
Aferradetes, Artur.
Ets una artista, no solament per la teva original decoració, sinó que d'una substitució d'una nevera has fet una esplèndida creació literària amb sentiments inclosos.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Els sentiments hi eren, em va fer peneta deixar-la anar...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
Paula, qué manera tan entrañable y creativa de despedir a tu fiel gelera… la conviertes en mucho más que un electrodoméstico: en memoria, compañía y hasta lienzo. Me ha encantado ese tono tuyo, entre ternura y humor, que consigue que hasta una nevera tenga alma y vida propia.
ResponEliminaUn petó ben gran! :)
Fueron muchos años, como para no quererla. ;-)
Elimina¡Muchas gracias, Gumer!
Petonets ben forts!
How beautiful you did it?
ResponEliminaWonderful moon illuminating your kitchen!
An artist transforms everything!
I really liked your text!
Have a beautiful Sunday!
Oi què estava bufona? ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Bon diumenge, Katerina.
Ui, em pensava que deixaves el blog! 33 anys són molts. A casa meva només un aire acondicionat també va durar molt. Això de pintar lluna i estrelles a la porta de la nevera s'escau molt al fred que genera aquest electrodomèstic!
ResponEliminaNo, encara sóc aquí i per molts anys! 🤞
EliminaAbans es feien els electrodomèstics d'una altra pasta. També he tingut una rentadora uns 27 anys i la vaig canviar perquè em digueren que canviar el tambor era més car que una nova. Totes les coses s'han de tractar amb molt d'amor, és la clau.
Jo que pensava que li donava una mica d'escalfor amb la lluneta. ;-)
Aferradetes, Helena.
Qué bueno Su Luna, con el apaño y servicio que nos hacen los frigoríficos y que penita cuando dejan de enfriar. Su pensamiento final me resultó gracioso. Un abrazo
ResponEliminaÉste ya era uno más de la família. ;-)
EliminaSa lluna significa La luna en mallorquín.
Aferradetes (abracitos), Núria.
Com m'agrada aquesta decoració, evidentment marca 'sa lluna' ;-)
ResponEliminaCom ja han dit en altres comentaris, a casa també som dels que no canviem els aparells fins que no s'espatllen i no es poden arreglar, i tenim roba de fa molts anys, però si ens va bé i per què l'hem de llençar?
Avui en dia els electrodomèstics no duren tant, i si s'espatllen abans de reparar et diuen de comprar... entenc que vulguin vendre, però entre poc i massa...
Espero que la nova gelera et vagi bé i faci la seva feina molts anys ;)
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies! ;-)
EliminaCrec que els tècnics de reparacions, com en saben més que nosaltres, de vegades se n'aprofiten i ens volen vendre, més que reparar. Ja no hi ha massa gent que repari coses, almenys al meu poble i entre els desplaçaments i les reparacions, de vegades ens fan dubtar. Tinc un microones de quan em vaig casar (setembre de 1985), un dia s'aturà i un amic em va dir que se'l emportava a un company seu, que si ell no el reparava, ja no tenia solució. No sé què li fa fer pagar, però encara funciona.🤞
Tant de bo la nova duri molts anys, però no t'ho puc assegurar.
Aferradetes, bonica.
Heu aconseguit convertir el comiat d'un electrodomèstic en una petita obra literària, carregada d'emocions, records i humanitat. La gelera no és només un objecte: és testimoni de la teva vida. Aquest final inesperat —segueix viva al camp!— dóna un gir entranyable i gairebé màgic a la història. Molt simpàtica i original la decoració. Ella també et trobarà a faltar!!😉🤗😘
ResponEliminaHi ha objectes que se't fan entranyables, en aquests cas, suposo que pels anys que va viure entre nosaltres. Quan la vaig veure a l'escala em va fer molta peneta, però màgicament va desaparèixer quan el veí em va demanar si podia emportar-se-la al camp. Ja té una nova vida i jo feliç! 😉
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗