En un barri on els habitatges eren d'un color groc palla, un estudiant mirava cap a l'horitzó. La invasió de la rutina es feia sentir com una tasca feixuga que el mantenia lligat a les seves obligacions. Tot i així, en aquell instant, decidí animar-se i deixar fluir la seva ment. Pensà en la quincalla que havia trobat al mercat, un munt d'objectes oblidats que guardaven mil històries de gent desconeguda. Pensà que a cada racó hi ha un espectre de possibilitats; de vegades, és més fàcil trobar bellesa en allò quotidià i així, entre llibre i llibre, se n'adonà que valia la pena observar atentament totes les coses per insignificants que ens puguin semblar.
[ Joc a ca la Mimi ]
You’ve captured so well the quiet magic of noticing life’s smallest details and letting them tell their silent stories
ResponEliminaTots els detalls tenen la seva història, n'hi ha que no la sabrem mai i d'altres formen part del nostre dia a dia.
EliminaSalutacions, James.
Quanta raó!
ResponEliminaNo cal anar als broncaters a trobar objectes antics ben macos. De vegades, a les nostres pròpies llars ens els trobem; tampoc no cal que siguin molt vells. Un rellotge cu-cú al que tinc molta estima ("s'ha fer l'amo de la casa" deia la mare fins fa ben poc) o una senzilla safateta on posso la meva tassa de cafè amb llet als matins o la ràdio, que encara que ara la senti a través del mòbil, encara la conservo i ben útil va ser el dia de l'apagada... Coses a les que poses estima.
podi-.
Quan vaig venir a aquesta casa em suposà un maldecap posar-ho tot a la vista. Tinc un munt de detalls, cadascun amb la seva història que només conec jo i no hi cabien tots. Vaig haver de deixar-los empaquetats a les golfes, perquè no els volia tirar...
EliminaAferradetes, Carles.
Has pogut les paraules demanades, amb encert i sorpresa, a un text interessant.
ResponEliminaAquests objectes, són història de gent, que ja no són per apreciar-los.
Petonets, sa lluna!
Moltes gràcies!
EliminaPotser ells ja no hi són, però n'hi ha que et transmeten alguna cosa, encara que no tingui res a veure amb la seva història.
Petonets, Alfred.
Com tu, que observes atentament totes les coses, per regalar-nos aquestes fotografeies precioses que il·lustren les teves històries.
ResponEliminaUn cop més, Paula, te n'has sortit molti molt bé.
Aferradetes.
Puc passar pels dos extrems, de veure-ho tot com de no veure res... ;-)
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
It's not easy to go back to routine after a good break. I like your perspective in this story.
ResponEliminaÉs ben cert això que dius, val més acabar la feina d'un cop... també depèn de la feina... ;-)
EliminaMoltes gràcies, Mimi!
The small things, the quiet things are huge in my world. Well told.
ResponEliminaL'amor a les coses petites, senzilles, és un gran amor.
EliminaAferradetes, Sue.
En esos sitios suelen vagar, perdidas, las almas de quienes hace mil años, poseyeron esos cachivaches... Eso dicen.
ResponEliminaUn abrazo, amiga.
A veces pienso ¿dónde irán a parar todas las pequeñas cosas que tanto amor les tengo?... e imagino que en un mercadillo o en la basura...
EliminaAferradetes, amic.
En la senzillesa de les coses hi ha pau i calma.
ResponEliminaSaber observar et permet accedir a mons nous.
Petons.
Sí, hi ha persones que passen per la vida sense conèixer-les.
EliminaQui observa, coneix.
Petonets, Xavi.
La quincalla d'uns, pot ser un tresor per a altres. És ben cert que val la pena saber observar i aprendre a valorar fins i tot les coses més insignificants, llàstima que el nostre estil de vida tan accelerat cada cop ens ho posa més difícil això.
ResponEliminaTe n'has tornat a sortir amb nota d'aquest nou repte literari. Molt bé!
Abraçades!
Potser que totes les meves coses, que són poques i no molt grans, no serveixin per un altre o sí... però segur que mai tindran el mateix significat que tenen per a mi... a no ser que contin una història de per si.
EliminaMoltes gràcies, Mac!
Aferradetes!
Quincalla en mercats de segona mà no n’he comprat mai, però sí llibres antics, i en tinc d’alguns ben curiosos: un llibre de poemes d’Alberto Caeiro (heterònim de Fernando Pessoa) on hi ha una bonica i tendre dedicatòria. També en tinc un altre de Pablo Neruda on hi ha un «Ex-libris» del 1978 de la Baronesa de Viver. També en tinc un altre llibre editat el 1933 que engloba unes revistes de fotografia amb algunes notes escrites a mà. Aquests esmentats, i uns altres que tinc en unes condicions similars, són com un petit tresor per mi. Tinc 3 llibres de fotografia editats entre el 1931 i 1933 i les fotos que hi ha, han sigut per mi com uns grans mestres.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Crec que són un tresor molt gran i més si porten una dedicatòria o notes escrites a mà... ja expliquen una història... ;-)
EliminaAferradetes, Joan!!
M'agraden molt els objectes antics, tenen molt de valor, val la pena saber-los apreciar.
ResponEliminaI que important que és trobar bellesa en allò quotidià, ser capaços de valorar les petites grans coses del dia a dia.
Com sempre te n'has sortit molt bé amb aquest joc ;)
Aferradetes, nina.
Per alguns tenen molt de valor i per altres gens ni mica, tot i que la bellesa hi sigui, només ho has de saber mirar.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Tinc un amic que és un enamorat d'aquest tipus de paradetes. Quan anem pels llocs i ens trobem alguna ja pateixo per l'estona que sé que hi passarem.
ResponEliminaS'hi poden trobar moltes coses en aquests llocs, lo important és emportar-se allò que et toqui el cor. De vegades passar-se temps mirant, no vol dir perdre temps. ;-)
EliminaBon vespre, Xavi.
Tots els objectes, per petits que siguin, guarden una història que potser no coneixerem mai...
ResponEliminaVeien la foto, m'he recordat que de petit anava a una casa d'uns familiars, a on hi havia un gramòfon molt semblant a aquests que es veuen i veig que m'agradaria de tenir-ne un a casa ! ; )
Bon cap de setmana i una abraçada !!.
Doncs ja saps, dónes una volta pel mercat i si no en trobes, sempre pots venir a Inca per tenir-ne un. ;-)
EliminaBon divendres, Artur.
Aferradetes!
Eso se llaman, o mas bien yo los llamo "Miradores" y es cierto, se pueden ver cosas maravillosamente inverosímiles. Pero ahí esta la gracia.
ResponEliminaBesos.
O vas con una idea de algo o esperas que algo te atrape, pueden suceder ambas cosas. ;-)
EliminaBesos
Quincalla es d'aquelles paraules que m'agraden de la llengua.
ResponEliminaBon relat i una foto perfecta per acompanyar-lo.
Aferradetes Paula
Sí, hi ha paraules que et sonen d'una manera especial. ;-)
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes, Josep.
It's not exactly accurate, but when I read your words, the title of a book by Arundhati Roy came to my mind: ‘The God of Small Things’.
ResponEliminaPetonets, Paula
No té molt a veure amb el llibre que em comentes, però sí amb la importància de les petites coses. Per cert, m'has fet recordar que, fa uns anys quan el vaig llegir, em va impactar molt.
EliminaKisses, Sean.
Crec que és un bon recordatori que la bellesa no sempre es troba en el que és extraordinari, sinó que pot aparèixer en els detalls més simples si ens aturem a observar.
ResponEliminaUna abraçada, lluna.
Penso que, a vegades, les coses extraordinàries perden la seva essència. ;-)
EliminaAferradetes, Jordi.
Muy adecuada la imagen con el contenido de tu relato. Me gusta lo bien que te expresas.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Un abrazo.
¡Muchísimas gracias, Antonia!
EliminaFeliz sábado.
Aferradetes.
Això només ho saben fer els artistes. Als que no són sensibles tot els passa de llarg, tot és quincalla.
ResponEliminaEn això et dono tota la raó, gairebé sempre hi trobo el seu què a les coses antigues.
EliminaAferradetes, Helena.
És ben cert que sovint objectes humils, sense valor aparent, tanquen històries i memòries ocultes, cosa que els dota d'una forma de bellesa que no tothom sap apreciar. És com si aquests objectes humils fossin petits cofres on el temps ha deixat empremtes, records i misteris que només una mirada atenta pot rescatar. Un altre joc proposat i molt ben resolt, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaÉs com tot, fins i tot amb les persones. Hi ha objectes que t'arriben i n'hi ha que de cap manera i també influeix si saps o no mirar. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons!😘🤗
Sí... Hay que valorar lo sencillo que hay a nuestro alcance.
ResponEliminaUn besito.
Si sabemos mirar, podremos encontrar verdaderos tesoros.
EliminaBesitos, Sara.