Sota el cel blau, els arbres al mar s'alcen com a sentinelles d'una llibertat oblidada. Les seves branques es bressolen lentament amb la brisa marina que acarona el meu rostre, xiuxiuejant secrets que només l'oceà pot entendre. Cada fulla un sospir de pau, m'embolcalla en una calma profunda, com una abraçada eterna. La sal a l'aire barreja records llunyans, mentre les onades marquen el pas del temps. En aquest racó del món, on la natura abraça les meues inquietuds, es crea un refugi on l'ànima troba el seu ressò; un instant fugaç on puc respirar, on la malenconia es converteix en serenitat.
Arbres en calma,
el mar canta llibertat,
somnis de brisa.
Preciosísima esta publicación, querida Sa lluna, tus palabras son pura poesía, y la imagen muy bella. Con tus palabras reflejas la calma, la paz, ese lugar mágico donde nos abrazamos, y el alma se mece. Esos lugares son mágicos, riqueza pura para el alma. Me ha encantado esta entrada.
ResponEliminaQue estés pasando un feliz domingo.
Un abrazo.
¡Muchísimas gracias, María!
EliminaYa quedan pocos lugares donde encuentre esa calma tan necesaria en muchos momentos...
Buen comienzo de semana.
Aferradetes.
Magnífica entrada, foto i lletra impecables!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
M'agrada molt el teu vers “el mar canta llibertat", perquè és una sensació que he tingut moltes vegades, a la natura. El mar canta llibertat, i també els rius i les muntanyes i els mateixos arbres.
ResponEliminaUna prosa poètica preciosa, nina.
Aferradetes, bonica!
Malauradament és l'únic lloc on la puc trobar, encara que ara no hi pugui anar... Ens manca aquesta força i ganes per sentir-nos lliures...
EliminaMoltes gràcies, Carme!
Aferradetes, preciosa.
Una bella imagen bien definida, por su gran autora.
ResponEliminaQue tengas una buena semana.Un abrazo.
¡Muchas gracias, Antonia!
EliminaBuena semana también para ti.
Aferradetes.
Maravillosamente contado, me parece haber estado ahí alguna vez.
ResponEliminaBesos.
¡Muchas gracias!
EliminaSeguramente, es por la parte del puerto de Sóller. ;-)
Besos
Les teves paraules acaronen la tarda.
ResponEliminaAquesta serenitat s'encomana.
Gràcies per compartir-la.
Petons.
Em fa molt feliç saber-ho.
EliminaGràcies a tu!
Petonets, Xavi.
I can hear the doves and feel that ocean breeze right alongside you
ResponEliminaHi ha lloc pels dos. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Beautiful. I could feel my tension ease as I read. Many thanks.
ResponEliminaM'alegra molt llegir-ho.
EliminaGràcies a tu, Sue!
Aferradetes ben fortes.
El mar ens fa pensar amb la llibertat, és una reacció del més natural.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Crec que tota la natura ja és llibertat, gairebé sense que ho pensem. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
I've stood by the water and felt this peace.
ResponEliminaM'alegro per a totes dues. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Encara es troben espais de calma i respir a Mallorca? Doncs millor que no digueu on són si no voleu que s'omplin també de turistes!! Ànims!
ResponEliminaNo sé qui ets, però sí puc contestar a la teva pregunta.
EliminaSÍ en queden i molts, però és evident que no en xerraré... no sigui que s'omplin massa. ;-)
Gràcies!
És un regal i un luxe, poder tenir a l'abast un lloc com aquest que descrius. Un espai que et permeti desconnectar dels maldecaps quotidians i recarregar l'ànim per poder tornar-t'hi a enfrontar. Un lloc, ho dius molt bé, on poder respirar.
ResponEliminaVeig, però, que el títol del post està escrit en passat. Potser el lloc ja no existeix (no seria estrany amb l'especulació urbanística que no descansa) o tu ja no hi pots anar? Sigui com sigui, espero que hagis trobat un altre espai (real, virtual o en el record) on poder "respirar" que sempre fa molta falta.
Abraçades!!
El lloc encara hi és, crec... no és un lloc que tingui un pas que es pugui localitzar aviat per terra... és més bé que no hi puc anar ara, per això està escrit en passat.
EliminaAra ho tinc més complicat, faig tot el possible per respirar mitjançat els records i la música que em fan desconnectar dels maldecaps, almenys una estona. ;-)
Aferradetes, Mac.
Comprendo y comparto cada palabra tuya hoy. Y esa sensación de serenidad, de volver a respirar como antaño. Compartimos ese mismo mar nuestro... de antaño también. Hoy tal vez utilizado en exceso, y por excesivas personas. Demasiada "modernida"... Hueca mucha de ella.
ResponEliminaLa imagen y las palabras me llevan a años atrás. De cuando tu isla y la mía eran otra historia. ¡Nuestra historia!
Hoy, en este instante, traslado mi realidad sentado frente a la pantalla a aquella ladera frente al mar sentado sobre grandes piedras lisas que llegaban hasta el mar...
Y lo contemplaba de niño, sereno. Sin un solo pensamiento sobre futuros ... Y mucho menos fuera de la isla que me vio nacer.
Y, ya ves Paula, 66 años alejado de aquella tierra.
Cierto es, amiga, que a día de hoy donde quiera que esté o vaya, está mi hogar!
Abrazos, Paula.
Sí, ya no podemos hablar de "nuestra" isla en muchos aspectos, desgraciadamente.
EliminaEs lo que trae el turismo mal entendido y algunos "paisanos" que quieren que lo que era natural, las raíces, nuestra vida desaparezca de un plumazo o a fuerza de talón.
Cierto que se puede vivir en cualquier lugar sintiéndote como en casa... ¡Uy!, me salió una frase de antaño que hoy en día la pongo en duda...
Sea como fuere, me gustó tu paseo hoy.
Aferradetes, Ernest.
M'he espantat sa lluna. Per un moment em pensava que anaves a parlar de la massificació. Per sort, el que has escrit és més bonic, poètic, evocador i... curatiu.
ResponEliminaAferradetes i gaudeix d'aquests moments!
Podría haver-ne parlat, però ho deixaré per un altre dia. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina!
Your photo reminds me of a similar view on Achill Island.
ResponEliminaYes, I too know and fondly remember some very special places and the peace they exuded for me.
Imagine: Ireland's highest mountain ... fog ... absolute silence ... and then a little lamb calls for its mother ...
Besos, Paula.
Espero que la seva mare hi anés tot-d'una...
EliminaEncara queden espais maravillosos on poder respirar, com per exemple Seanhenge. ;-)
Petonets, Sean.
Imagine, Paula, imagine. ;-)
EliminaPetonets.
No, si per falta d'imaginació no és. ;-)
EliminaMés petonets.
Muy bellas palabras, amiga... Plenas de melancolía... Los de por aquí, los de las tierras duras del interior, no tenemos esa suerte con respecto al mar...
ResponEliminaUn abrazo, Luna
¡Muchas gracias!
EliminaTener al Mediterráneo a toque de mano, ¡sí, es una gran suerte! ;-)
Aferradetes, amic.
M'agrada el que has escrit, però sobretot la fotografia, que em recorda una postal d'Aiguablava que tinc penjada al suro de la meva habitació. Per les branques que pugen i les que baixen, que s'escauen al mar i al cel del fons, respectivament. Una imatge que ho condensa tot.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAquesta foto està feta dins un caminet (perdut per la muntanya) del Port de Sóller.
Aferradetes, nina.
Una encantadora prosa poètica. És com sentir l'aire fresc a l'ànima.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
El mar té una capacitat única per evocar sentiments positius, i això es reflecteix clarament en les paraules i la fotografia. La seva immensitat, el ritme constant, el so envoltant i la connexió amb la natura desperten en molts de nosaltres sensacions de pau i llibertat. En realitat tots els éssers vius venim d´aquí, és la nostra antiga casa!!😉🤗😘
ResponEliminaEns estem allunyant tant de la natura que per poc que ens hi apropem, sentim aquesta pau que ens ofereix. I què bonic seria que hi tornéssim, sabent que només ella ens pot salvar de tanta destrucció.
EliminaAferradetes fortes, Alfons! 😘🤗