A la calidesa de la tarda, els nens es reuniren al jardí. Asseguts en cercle, amb ulls brillants i veus xiuxiuejants, parlaven sobre els seus somnis amb un to d'intriga.
—Ahir vaig somiar que passejava per un bosc morat— va dir un nen, mentre llepava la baia sucosa que havia recollit d'un arbre imaginari.
—Jo tenia una poma brillant a la mà, plena de màgia— va afegir un altre, mentre passava la seva mà per davant dels ulls de tots.
Tots reien i es xocaven els colzes entusiasmats. Amb una forquilla i un ganivet invisibles, començaven a tallar les històries. Cada detall era una mesura de respecte per la seva pròpia imaginació.
—En el meu somni, els arbres xiuxiuejaven paraules desconegudes, incloent-hi les més difícils— va mussitar la nena, dibuixant-les tímidament a l'aire.
Les paraules suraven entre ells, els petits teixien un Univers on l'impossible es feia possible, entre rialles i secrets compartits.
[ Joc a ca la Sue ]
Malgrat que les sucoses baies del bosc morat o les brillants pomes màgiques no semblen estar gens malament, si em deixessin triar jo em quedaria amb les paraules desconegudes (xiuxiuejades o a plena veu, però com més difícils millor). :-)
ResponEliminaSegur que els infants saben teixir aquest univers on l'impossible es fa possible, però no només ells. Tu també ho aconsegueixes de sobres amb aquests relats tan imaginatius que t'empesques.
Un aplaudiment i una forta abraçada!!!
La maravillosa época de los sueños, donde la irrealidad es más real que la vida.
ResponEliminaAbrazos.
Totalment d’acord amb en Mc. Tu, et posiciones en aquest món dels infants i fas, com ells, que l'impossible sigui possible. Un relat meravellós. M'ha encantat!
ResponEliminaAferradetes, preciosa
Una escena callejera que se acompaña con un texto adecuado y descriptivo.
ResponEliminaLos niños se seinte felices compatiendo juegos con sus amigos.
ResponEliminaUn abrazo.
Com trobo a faltar la capacitat de somiar futurs...
ResponEliminaPetons.
Una història entranyable acompanyada d'una magnífica foto!
ResponEliminaAferradetes Paula
Ha, lovely!!
ResponEliminaThe other day, my granddaughter reminded me: “Grandpa, do you remember how we had a cup of tea and lots of smarties, whilst flying through the Magellanic Clouds on our flying carpet?”
She was two or three years old at the time, when – holding her on my arms – we enjoyed "impossible" adventures, but even at eleven she hasn't forgotten. ;-)
El de les paraules desconegudes m'ha arribat a l'ànima.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!