El recent viatge per carretera que vaig emprendre va ser una experiència de contrastos i sensacions. La sensació de llibertat era increïble amb el vent bufant a través de les finestres, mentre el meu cotxe avançava. El paisatge es transformava davant dels meus ulls en un moviment constant que provocava una reflexió impensable sobre el consumisme. A cada poble que m'aturava, els anuncis de compres brillaven amb colors vibrants, però el morat predominava simbolitzant la temptació que ens consumeix a molts. Les persones sembla que oblidem la realitat que ens envolta. Aquest frenesí no només distreu, sinó que ens allunya del que és realment important. En comptes de connectar amb la bellesa del camí, molts opten pel plaent buit d'adquirir objectes. Malauradament és la nostra manera de viure i de desplaçar-nos per buscar una satisfacció efímera.
Oh! Jo, santa innocència, em pensava, que es tractava d'un cant a la llibertat, que dona el desplaçar-se pel propi conta. Però no, és una subtil crítica, a la inclinació malsana del consumisme.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Que la conservis molts d'anys!, la innocència dic. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Qué razón tienes, vivimos pensando en comprar y comprar, no nos cansamos, al más puro consumismo, pensamos que comprando nos hace ser más felices, pero es una satisfacción fugaz, eso no da la felicidad plena. Me ha gustado tu reflexión y la imagen.
ResponEliminaMuchos besos y feliz sábado.
Puedo decir que no me encuentro entre esas personas, lo mío es todo lo contrario, hasta que no tenga solución no tiro, ni cambio, nada. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, María.
La societat de consum ens crea la necessitat (més fictícia que real) que cal consumir sense parar per ser feliços i, tens tota la raó, no hi ha felicitat més efímera que aquesta.
ResponEliminaAbraçades!!
Jo crec que és mal anomenada felicitat...
EliminaAferradetes, Mac!
Una satisfacció efímera i absolutament buida... i així va tot!
ResponEliminaAferradetes Paula
Sobretot molt buida...
EliminaAferradetes, Josep.
El teu text fa sentir molt bé la sensació de contrast: la llibertat i l'esclavitud del consumisme… Viatjar segons com, no val gaire la pena, trobo…
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Al principi de casada pensava que anar a les ofertes d'un gran magatzem que estava entre Inca i Palma m'estalviava moltes pessetes... fins que un dia vaig mirar que entre gasolina i temps no hi guanyava res, més bé hi perdia... Això de sortir del poble per anar a comprar, no val la pena; ara si és per anar a veure el mar, signo tot-d'una. ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Tot, de fet, és efímer, per això hem de centrar-nos en allò que un cop no hi sigui serà impossible tornar-lo a tenir; la resta de coses, tot i ser també efímeres, segurament podran substituir-se.
ResponEliminapodi-.
Hi ha poques coses que desapareguin que valguin la pena per a mi... Hi ha més coses importants, com sortir per veure el mar o la muntanya o simplement fer una xerrada amb un amic o amiga...
EliminaAferradetes, Carles.
Que luego se quedaran ahí huérfanos e inservibles con el paso del tiempo.
ResponEliminaBesos.
Muy cierto, hay personas que lo quieren tener todo y al final se queda sin usar... casi diría que es un comportamiento infantil, como cuando un niño quiere una cosa y te da la impresión que será muy importante para él y a los cinco minutos se ha olvidado por completo...
EliminaBesos
Things will not satisfy. How much money is enough? Just one dollar more...
ResponEliminaNo, amb un dòlar més no n'hi ha prou per aquesta gent...
EliminaBona tarda, Mimi.
What a great text about consumerism!!
ResponEliminaWe buy them and then they are there and they hold space for us!!
I also liked the music you left us!!
Tenim més del que necessitem per viure bé... per a què més?
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Katerina.
El plaer de viatjar per veure i gaudir del viatge i no per consumir i consumir i consumir...
ResponEliminaPetons.
Tu ets dels meus. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
El consumisme: un ganivet de doble fil. Per un costat ha creat molts llocs de treball on molta gent pot viure dignament, i que els fills puguin gaudir d’uns estudis més o menys dignes. Per un altre costat és un substitut del «Prozac», desenganem-nos, la gent se sent bé quan pot fer compres. Per l’altre costat no deixa de ser uns miratges, ja que aquest gaudir és efímer i alhora no es valora suficientment el que tenim al nostre entorn, el nostre dia a dia, les relacions, els petits detalls que no es poden comprar amb diners, els somriures, abraçades, un petó, una xerrada informal, gaudir d’un capvespre on el sol es posa a l’horitzó del mar a Sóller, o una albada des de la Punta de Capdepera...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Dec ser un ser estrany, a mi no em fa feliç anar de compres, ans al contrari, em posa de molt mala sang l'aglomeració de gent, les cues i el temps que hi perds. 🤦♀️
EliminaCom he dit abans, prefereixo les coses petites, els gestos i els paisatges, com el de Sóller, tot i que a la Punta de Capdepera no hi he estat mai. ;-)
Aferradetes, Joan!!
Vivimos en un mundo gobernado por el consumismo, cuyo monopolio nos llena a diario de anuncios y sugestiones para que no dejemos de consumir. La gente no se da cuenta de que las potencias nos dominan con esos mensajes para vender sus productos y caen en ello continuamente.
ResponEliminaEs una lástima porque se puede vivir sin necesidad de consumir tanto producto que en muchas ocasiones se tira años en el armario. Un abrazo
No he estat mai de comprar molt i com més em faig gran, encara menys. ;-)
EliminaEn general ens sobren la meitat de les coses que tenim.
Aferradetes, Núria.
No hi ha res com llegir (i escoltar, en aquest cas) els clàssics. Com el que va fer en Raimon en la seva "Societat de consum" del 1970:
ResponElimina"Tu compres un poquet,
jo compre un poquet,
aquell una miqueta de res;
d'això en diran després:
societat de consum.
Tu treballes bastant,
jo treballe quan puc,
aquell treballa tot l'any,
i sempre es diu el mateix:
societat de consum.
Tu viatges molt poc,
jo viatge bastant,
aquell del poble no surt;
ha, ha, ha, ha:
societat de consum.
Les botigues ben plenes,
les butxaques ben buides,
les teues, les meues, les seues.
Però és hora de saber
qui és qui les té plenes."
Crec que tots sabem qui les té més plenes, oi?
EliminaGràcies per portar, un cop més, a Raimon per aquí!
Aferradetes, Xavier.
Un cambio de aires, siempre viene muy bien y con ello recrear una nueva historia y resolver con nota el reto propuesto.
ResponEliminaQue tengas una feliz entrada en esta nueva semana.
Cierto, es muy bueno cambiar de aires, pero no para cambiarlos por el aire de otro supermercado. ;-)
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes, Antonia.
iGracias por compartirnos esto!, te deseo una semana bonita y te mando abrazos.
ResponEliminaBlog de Bea- recomendaciones, animes, juegos & más!.
¡Muchas gracias!
EliminaFeliz martes, Beatriz.
Aferradetes.
Good story, Paula, and I do love Joan's thoughts above.
ResponEliminaAferradetes.
A few more examples: “Everyone” claims to be in favour of saving the climate... and then they jet off on holiday to the Maldives, which is oppressed by a dictator. • Supposedly, fossil fuels are running out, but some airlines are ordering 50 or 60 aeroplanes. • Every few months, a cruise ship carrying thousands of climate saviours sets sail.
EliminaYes, yes, I consume too: books. ;-)
Aferradetes, Paula.
Moltes gràcies, Sean!
EliminaSón bons pensaments. ;-)
Aferradetes.
En realitat tots consumim, sinó ja faria temps que estaríem tots morts.
EliminaEls excessos d'aquest consum és allò que sobra i crec que en això estem d'acord. Ser conscients de que no ens calen tantes coses per viure i que ser feliç no és tenir més.
Per sort els llibres no es mengen... tot i que alimenten l'intel·lecte.😅
Més aferradetes, Sean.
Coincido contigo, yo tampoco soy consumista. No perdería el placer de disfrutar de un paseo por meterme a tiendas. Pero bueno, hay quien necesita comprar cosas.
ResponEliminaBesos de anís!
Todos consumimos en mayor o menor escala y, dicho esto, ¿cuando vamos a dar ese paseo? Yo me apunto. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Todos consumimos, pero no todos somos consumistas.
EliminaEse paseo puede ser cuando quieras, solo es cosa de imaginarlo. De hecho es, cada vez que nos visitamos, o en persona cuando quieras venir.
Besos.
Estoy totalmente de acuerdo contigo. ;-)
EliminaMás quisiera poder ir, pero creo que ya me es totalmente imposible emprender ningún viaje, a no ser el último...
Besos, Sara.
No digas esas cosas, querida!!!
EliminaTienes que subir ese ánimo.
Yo te necesito por siempre, así que nada malo te puede pasar. Tenemos que conocernos en persona, verás que sí.
Un abrazo muy grande.
El ánimo, días arriba y otros abajo, como casi todo mortal. ;-)
EliminaCruzo los dedos para que nada malo nos pase, quiero decir más malo de lo que hay. En España hay un dicho que dice: "¡Virgencita, virgencita, que me quede como estoy!", pues eso, que no sea peor.
Besos dulces, Sara.
A mi no m'agrada de viatjar, per això que dius, i per coses com que quan viatges passes gana, son i nervis. Definitivament no és allò meu.
ResponEliminaDoncs a mi m'agrada, bé hauria de dir m'agradava, perquè fa temps que no surto... Ara tot és el mateix a tots els països, tret dels monuments, museus i espais semblants on has de fer una cua immensa...
EliminaAferradetes, nina.
La conclusió del teu relat és amarga però realista: el consumisme desvirtua les nostres experiències i ens impedeix gaudir de l'autenticitat del camí –literal i metafòric– que recorrem. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaEn menor o major mesura, malauradament és així.
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗