CONVERSA SiLENCiOSA

Era un matí assolellat a la ciutat, en Jaume travessava el carrer, la seva ombra dansant al seu costat semblava cobrar vida pròpia. De sobte, es va sentir obligat a parlar-li. 

— Alguna vegada has sentit que no t'escolten?. T'has preguntat què hi ha a l'altra banda? 

Era un hàbit estrany que havia cultivat des de feia mesos, però aquell dia les circumstàncies semblaven propícies per a una conversa. L'ombra es va allargar una mica més.

— On anem avui? 

— Enlloc, com sempre! (va respondre la seva ombra, amb un to burleta que ressonava a la seva ment). Sempre he estat aquí, però mai em preguntes el que penso. Només et segueixes a tu mateix, sense mirar enrere. 

— Tens raó! A vegades és més fàcil parlar amb tu que amb els altres. Per què serà?

— No ho sé, potser perquè jo no jutjo les teves pors ni els teus anhels. Aquí estic, sempre al teu costat, fins i tot en la foscor.

— I què és el que tems tu?

— Temo perdre'm a la llum. La gent creu que l'ombra és la representació del que és fosc, però oblida que també pertany a qui camina sota el sol. Sense llum, sóc només un ressò... Hauries de deixar de buscar respostes en llocs on només hi ha silenci.

— Hauríem de deixar d'amagar-nos...

— Potser el que busques és acceptar el que ets, no fugir

Aviat, les paraules van fluir entre ells. Cada resposta de la seva ombra ressonava en un lloc profund del seu ésser, revelant secrets que havia guardat per anys. En arribar a l'altra banda, en Jaume es va aturar. L'ombra havia deixat de parlar, però els ressons de la conversa el seguirien. Es va adonar que, de vegades, a les converses més inesperades es troben les respostes més profundes. Amb un somriure, va continuar el seu camí, sabent que la veritat sempre és a un pas, fins i tot a la penombra d'una ombra.