Aquesta fotografia és preciosa! Com un esclat d'esperança. I l'haiku també m'agrada molt. Els colors són vida i els redescobrim sempre com si fos el primer cop que els veiem.
Moltes gràcies a tu, nina! Ben cert que cada any sembla com si no els haguéssim vist mai.
El post l'havia pujat sense voler abans i el vaig tornar a posar a esborranys. Ahir quan el vaig pujar de nou, em va estranyar no rebre cap comentari i va ser quan vaig anar a mirar si vos havia pujat i no! Avui ja em semblava un despropòsit.😤
Els colors de la natura són preciosos, fa goig admirar-los, sempre et meravellen. Aquesta fotografia m'encanta i l'haiku li dona molta vida, com els colors i poemes :)
La naturalesa, amb la diversitat cromàtica, representa la vitalitat del món físic. Els poemes, per part seva, aporten vida al món interior i emocional. Allò essencial no necessita adorns excessius. El teu poema convida a contemplar la bellesa en allò simple ia reconèixer que tant l'art com la natura tenen el poder de commoure'ns. Aferradetes fortes, Paula!😉🤗😘
El teu haiku, molt d'estil japonès, crec, fa joc amb la fotografia, que té tota la força de la primavera. El haiku del Sean em fa pensar en les roselles que surten als poemes escrits pels poetes anglesos que van anar a la Primera Guerra Mundial, on sovintegen molt. Quin vídeo més maco.
M'agraden els tons misteriosos d'aquesta fotografia.
ResponEliminaI el haiku també.
Vaig jugar una mica amb ella. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Xavier.
Maravillosa imagen como máxima expresión de la primavera.
ResponEliminaFeliz semana. Un abrazo.
Los colores nos sorprenden año tras año.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Antonia.
Preciós haiku!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.
Un altre haiku meravellós.
ResponEliminaÉs de concurs i de guanyar-lo.
Petons.
Moltes gràcies, Xavi, per tot!
EliminaPetonets.
Aquesta fotografia és preciosa!
ResponEliminaCom un esclat d'esperança.
I l'haiku també m'agrada molt.
Els colors són vida i els redescobrim sempre com si fos el primer cop que els veiem.
Gràcies per avisar del nou post.
Aferradetes bonica.
Moltes gràcies a tu, nina!
EliminaBen cert que cada any sembla com si no els haguéssim vist mai.
El post l'havia pujat sense voler abans i el vaig tornar a posar a esborranys. Ahir quan el vaig pujar de nou, em va estranyar no rebre cap comentari i va ser quan vaig anar a mirar si vos havia pujat i no! Avui ja em semblava un despropòsit.😤
Aferradetes, preciosa.
Els colors de la natura són preciosos, fa goig admirar-los, sempre et meravellen.
ResponEliminaAquesta fotografia m'encanta i l'haiku li dona molta vida, com els colors i poemes :)
Aferradetes, nina.
Fins i tot em sorprenen. Clar!, venint de l'hivern no m'estranya.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
No podríamos tener una vida sensible sin los colores, tanto de la naturaleza como de los poemas.
ResponEliminaMuy bello.
Abrazos.
¡Muy cierto!
Elimina¡Muchas gracias, Eukel!
Aferradetes.
Jolín Paula, pero qué foto tan preciosa con esos tonos... ese encuadre. Me encanta. Cuando te pones, te pones. Felicidades!
ResponEliminaUn petó :)
¡Muchas gracias, Gumer!
EliminaPetonets. ;-)
Me encanta la foto Paula. Como dice Gumer Paz, te has puesto seria y has logrado una foto con una atmósfera preciosa que transmite emociones
ResponEliminaAgradezco vuestras palabras.
EliminaAferradetes, Luis.
Una imatge molt bonica.
ResponEliminaEfectivament no m'havia aparegut aquest post.
Aferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
Elimina(Alguna malifeta de Blogger)
Aferradetes!
Es muy hermosa foto, Paula. Muestra el poder de la naturaleza, dando vida aun en medio de la mayor oscuridad. Como lo expresas en tu haiku.
ResponEliminaBesos.
¡Muchísimas gracias, Sara!
EliminaBesos.
Yo escribí aquí un comentario que tiene que haber ido a Spam.
ResponEliminaDecía que me gusta esa foto.
En Spam no está, lo reviso todos los días. ;-)
Elimina¡Muchas gracias, Tony!
Besos
Blutroter Klatschmohn
ResponEliminablüht nicht nur auf Schlachtfeldern
Er liebt das Leben.
Aferradetes, Paula.
Vielen Dank!
EliminaEs ist oben.
Küsse, Sean.
La naturalesa, amb la diversitat cromàtica, representa la vitalitat del món físic. Els poemes, per part seva, aporten vida al món interior i emocional. Allò essencial no necessita adorns excessius. El teu poema convida a contemplar la bellesa en allò simple ia reconèixer que tant l'art com la natura tenen el poder de commoure'ns. Aferradetes fortes, Paula!😉🤗😘
ResponEliminaSón les dues coses que em commouen més, juntament amb la innocència dels infants i la saviesa de la gent gran.
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗
El teu haiku, molt d'estil japonès, crec, fa joc amb la fotografia, que té tota la força de la primavera.
ResponEliminaEl haiku del Sean em fa pensar en les roselles que surten als poemes escrits pels poetes anglesos que van anar a la Primera Guerra Mundial, on sovintegen molt.
Quin vídeo més maco.
Són diferents, tot i parlar de la vida que com a part inclou la mort.
EliminaMoltes gràcies, Helena.