Al meu poble l'apagada general de llum no ens va afectar, a casa tampoc, tret de que l'aparell d'assistència a domicili es va tornar boig (la veritat és que no sé encara perquè el tinc). A mitja tarda es va posar a repetir una frase, cada sis segons (perquè després d'escoltar-lo tantes hores, vaig tenir temps de comptar el temps): "Vodafone- El número marcado no está disponible en este momento. Inténtelo más tarde". I això que jo no havia marcat cap número!!!. Davant això, vaig desendollar l'aparell, però com té una bateria que dura un munt, doncs a les onze de la nit vaig optar per posar-hi una manta i un coixí a sobre. Les parets del pis on visc són com a paper de fumar i em sabia greu pels veïns que han d'anar a treballar. Doncs res, que a la nit i tot en silenci es sentia molt més fort i... cada sis segons!. A les tres de la matinada, desesperada, vaig trucar a la policia local, pensant que ells se'n portarien l'aparell o em donarien una solució: "Senyora, nosaltres no hi podem fer res. Ha trucat a la companyia?". Amb què?, perquè estava clar que ni l'aparell ni el telèfon de la companyia tampoc anaven bé. Els hi vaig explicar la situació, que no hi havia qui dormís i que els veïns s'havien d'aixecar per anar a treballar... "Senyora, aquí no ha trucat ningú per denunciar-la"... A FER PUNYETES!!. Com podeu imaginar, no vaig pegar ull en tota la nit i l'aparell va acabar la bateria a les 13:30h del dia següent.
A les nou del matí vaig trucar als Serveis Socials, preguntant per l'assistenta que em va dir que necessitava un servei com aquest (més una imposició que un suggeriment). Ui quina casualitat, estava reunida!!!. La noia que em va atendre, em va dir que li deixava una nota i va ser quan li vagi explicar la situació. Es veu que va parlar amb ella per una altra línia interior i em va respondre que ja no ho portava ella i que truqués a la companyia, però que de totes maneres l'assistenta em trucaria en acabar la reunió. Esgotada i com una zombi vaig decidir no tornar a engegar l'aparell i fins avui ningú m'ha trucat, ni per saber què passa amb l'aparell, ni per saber si estic bé, tant per part dels Serveis Socials com per la companyia del maleït aparell. Avui m'ha dit una amiga que li havia d'haver tret la bateria, ha arribat tard!!... tot i que en aquells moments, angoixada, va ser en l'única solució que no vaig pensar.
Bé,... pensa que la mare no em deixa dormir més d'una hora seguida a les nits "carlooos, carlooooss..." S'angoixa en despertar-se a les fosques. Al contrari que tu amb l'aparell, tant debó em cridi a les nits durant molt de temps.
ResponEliminapodi-.
Tot i possar-me molt nerviosa, estava més angoixada pels veïns que per mi. Realment jo puc dormir tot el dia si a la nit no dormo, no m'espera ningú.
EliminaPobrissona la teva mare, sort que et té a tu.
Aferradetes, Carles.
Pel que dius, et va passar més o menys com a la meva, diguem-ne sogre, amb tot el respecte per ella. Fins que no va anar el seu fill per arreglar-lo, després de moltes trucades, la cosa no es va posar amb ordre.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna.
Vaig fer tot quan vaig saber... però es veu que ningú estava per ajudar-me, entre telèfons que no funcionaven i persones que passaven de mi, no hi va haver res que fer... Si no hagués estat tan crispada pel soroll, hagués pensat amb la bateria.
EliminaSegurament hi ha altres solucions que no sé, no té botó de volum, per tant no el pots posar més baix o sense fer soroll. Quan el van venir a instal·lar, no m'explicaren res... instal·lat, el botó d'emergències i au, ja t'espavilaràs!...
Aferradetes, Alfred.
Em fa molta gràcia que donin solucions del que s'havia de fer dies després que s'hagi acabat tot... no caviarem mai!
ResponEliminaAferradetes
Sense tenir cap urgència, no vegis la nit que vaig passar. Ara que hi penso, suposo que devia haver trucat a un veí perquè em posés una denúncia i així s'haguessin mogut. :-(
EliminaAferradetes, Josep.
Aquest post és realment preocupant. A part de l'avaria i del poc interès a resoldre-la hi ha un problema més greu encara. Perquè si tu realment necessitessis un aparell com aquest, estaries ben arreglada, ja que no t'han dit res des que el vas desconnectar i teoricament haurien d'estar controlant que tot vagi bé.I que tu estiguis bé. Bé, que tant Serveis Socials com l'empresa de l'aparell s'han cobert de glòria.
ResponEliminaA part de tot m'ha fet riure el teu comentari que no se't va acudir demanar a un veí que et posés una denuncia.... si se t'arriba a acudir, el teu veí hauria flipat de valent.
Aferradetes, preciosa. I espero que puguis descansar aqeuestes properes nits.
De fet és la segona vegada que em passa, però l'altra ho vaig poder arreglar durant el dia, bé jo no, la companyia. La veritat és que no vaig demanar aquest servei, però es veu que l'assistenta tenia un "tracte" amb ells que ara ja no té i va ser com si m'obligués a agafar-lo, sinó no em donava el vist i plou al que sí li vaig demanar. No entenc com s'hi ha de ficar la política en tot això, els usuaris estem en mans del "politicucho" de torn i els seus tractes. Aviat hauran passat dues setmanes, l'aparell està desendollat i aquí ningú ha trucat. També he hagut d'esperar a aquesta setmana per demanar una cita pel metge de capçalera, perquè a l'anterior ningú agafava el telèfon i m'han donat pel 22!!... esperem que hi pugui anar! :-(
EliminaAi, nina, si no em cuido jo, no em cuida ningú! I no creguis, aquests dies he pensat moltíssim amb la gent que realment ho necessita més que jo... després xerren de persones majors trobades mortes des de fa dies... Ja no m'estranya res!
En fi, ja que no puc fer-hi res més, millor agafar-s'ho amb humor, ara, perquè he trigat dies en poder empassar-m'ho.
Aferradetes, preciosa.
Quina nit tan angoixant.
ResponEliminaNo hi ha dret...
Estem en mans d'incompetents.
Petons.
De vegades ets bona persona i et prenen per ximple...
EliminaPetonets, Xavi.
Aaargh. I am so sorry.
ResponEliminaGràcies, Sue!!!
EliminaYou showed remarkable patience during a truly exhausting and stressful experience, made worse by the lack of support from both the device provider and Social Services.
ResponEliminaEn tinc molta, moltíssima, i he de donar les gràcies a mumarona...
EliminaSalutacions, James.
Pero es que hay aparatos a los que no se les puede quitar la batería porque son de esas recargables como las de los teléfonos móviles.
ResponEliminaAquí estuvimos sin luz hasta las 10:30.
Besos
No lo he comprobado, más bien una vez pasado todo, giré el aparato y vi tornillos de esos que hay que quitar con una llave francesa. No se me dan muy bien los arreglos y pensando que pueda haber cables, lo dejé correr.
EliminaAfortunadamente no se fue la luz, si hubiera sido así, no sé que habría pasado.
Besos
Segons tinc entès, aquests aparells realitzen periòdicament autocomprovacions automàtiques del sistema per detectar que tot continuï funcionant correctament. Suposo que aquesta és l'explicació del problema que vas tenir, tu no vas marcar cap número, però l'aparell sí que ho va fer i, per culpa de l'apagada a la península, no va trobar ningú a l'altre costat... i va seguir provant-ho i provant-ho.
ResponEliminaLlàstima que no pensessis en això de treure la bateria perquè m'imagino de sobres els nervis i l'angoixa que vas passar, però coincideixo amb la Carme que el més greu és que si continues amb l'aparell desconnectat ningú s'hagi posat encara en contacte amb tu. L'aparell és de Vodafone, però la teleassistència no la fan ells sinó un altre proveïdor (el més habitual és Creu Roja) i trobo al·lucinant que no t'hagin dit res. Quin desgavell tot plegat!!
Sí, sí!... ja m'han trucat un munt de vegades per fer la comprovació, això quan funcionava, pero en aquest cas es va quedar penjat...
EliminaI no, no m'han trucat encara. He tingut la intenció de trucar aquest dies, però passo, vull veure fins quan em tindran així. Llavors m'hauran d'escoltar... que tampoc crec que els importi gens ni mica...
Aferradetes, Mac.
Nada más levantarme, me puse a preparar la comida y ese día tocaba un guiso de lentejas, Noté el apagón de luz y pensaba que era un apagón solamente en mi ciudad pero la información que me llegó era de que se trataba de todo el país.
ResponEliminaMuchas personas comieron de bocadillo y aunque tenía la vitrocerámica eléctrica, mi sorpresa es que a la hora de comer ya estabán tiernas y además conservaban algo de calor.
A la hora de irse a la cama aún no había llegado y la calle había una gran negrura, que solamente se aliviaba si pasaba algún coche por ella. A eso de las 7 de la mañana del día siguiente me desperté y ya había luz en la calle.La casualidad hizo que coincidiera cuando la luz acababa de entrar. Creo que de todas las provincias de España, fuimos los últimos en recibirla.
Espero que se busque los medios para que no se vuelva a producir tan largo apagón.
Que tengas un buen día. Un abrazo.
En mi caso no fue por falta de luz, aunque el caso es el mismo para las personas mayores que viven solas y nadie les atendió.
EliminaAl menos pudiste comer lentejas. ;-)
Aferradetes, Antonia.
Dóna la casualitat que aquesta mena d'aparells ara li han ofert a la meva germana gran i al seu marit. Diga’m que sóc un mal pensat, però després de llegir el que et va passar, els meus pensaments han anat més enllà. Sembla pel que m’expliqueu tu i ma germana, el responsable dels aparells no són els Serveis Socials, sinó una companyia contractada, i em pregunto: ¿Això ho fan per ajudar a persones de segons quines edats que viuen soles, o és el gran negoci que s'embutxaca la companyia i la comissió (o suborn) del cap dels Serveis Socials que ha decidit aquest servei? Tot fa pensar que Alí Babà i els múltiples lladres s’han inventat una altra forma de fer diners....
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Generalment no sóc mal pensada, al contrari, de vegades em passen coses per confiar amb tothom però crec, que vist lo vist, les teves sospites no estan molt lluny del que està passant. Això de dir-me que "ja no ho porta", em va fer pensar que poc s'interessen per les persones i (no hi vull posar a tothom) en el cas que m'ocupa és així.
EliminaAferradetes, Joan!
Bueno amiga Paula.
ResponEliminaEntiendo, quiero entender, que la cosa ya pasó...
Un mal trago, sin duda. Pero la vida es así!
Superado el suceso, deberías preguntar y tener presente para otra ocasión el qué hacer!
Abrazos.
La única idea que tengo, en estos momentos, es no volver a enchufarlo. Estoy esperando que "alguien" me llame para saber si sigo en este mundo o no. También puedo tirarlo por el balcón en caso de que vuelva a suceder. ;-)
EliminaUna siempre procura ser amable, hacer las cosas bien, regalar flores... aunque mi jardín se está empezando a quedarse sin... Lo mejor será que vengan a llevarse el aparato que no pedí y, como bien dices, como "la vida es así", si me sucede algo será porque tiene que suceder, al menos no molestará ni a mis vecinos ni a mí.
¡Gracias!
Aferradetes, Ernesto.
Sap greu tot el que has hagut de passar per culpa de l'apagada, l'aparell i la ignorància dels qui havien de solucionar-ho...
ResponEliminaTreballo a Serveis Socials i, l'endemà de l'apagada, alguns usuaris van venir per explicar-nos que havien passat per una situació com la teva, que l'aparell s'havia desconfigurat. Els vam derivar a la companyia, perquè realment la treballadora social no hi podia res amb un tema així.
I almenys des dels Serveis Socials on estic jo, l'endemà mateix de l'apagada vam imprimir un llistat de totes les persones que sabem que tenen més necessitats per saber si estaven bé. Tant una companya com jo vam estar trucant a una bona colla de gent, i per sort, tots estaven bé.
Em sap greu que tu passessis tota aquesta angoixa i que no t'atenguessin correctament.
Aferradetes, nina.
En el meu cas tampoc podia recórrer a la companyia, perquè s'han passat prop de dues setmanes sense poder connectar amb ells. Ahir em van trucar com si res...
EliminaEm sap greu per la part que et toca, però crec que això va amb les persones i l'assistenta que m'atén a mi, encara és hora que m'hagi trucat...
Gràcies, preciosa!
Aferradetes.
La gravedad que contienen los apagones es infinita. A ustedes les tocó uno general, aquí en Argentina los hay por zonas y ocasionan dramas de difícil solución. Parece que las autoridades en el mundo entero deberían plantearse si sirven para sus funciones.
ResponEliminaUn abrazo.
A las autoridades y a los ricos no les toca para nada, de ahí que los que pasan los dramas siempre son los más débiles...
EliminaAferradetes, Eukel.
Ostres, no sabia si era realitat o ficció. Sembla ficció però és realitat surrealista. Aquestes companyies són un malson, aferrades!
ResponEliminaCom més tecnologia, menys humanitat... i així anem...
EliminaAferradetes, Gemma!
Uf, me encanta la foto, Paula. Esos brillos en el marco del espejo son una pasada.
ResponEliminaUn broche de oro para lo que has escrito.
Un petó :)
Son los reflejos en el marco de una foto. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Petonets, Gumer.
Una d'aquelles situacions surrealistes, salluna !!.... un bon martell ho hagués arreglat a la primera ! :DD , però segurament és una solució massa radical, jo l'hagués desmuntat i li hagués tret alguna peça ...o com diu la teva amiga, la bateria.
ResponEliminaSalut !.
No sóc massa destre en això de manipular peces però segur que, si torna a passar, ho tiraré pel balcó. ;-)
EliminaAferradetes, Artur.
És com quan se t'acut la resposta que li hauries d'haver donat a algú sis mesos després. Poques vegades sabem tenir la sang freda per saber què és el millor que podem fer quan estem vivint les coses en directe. La teva entrada fa pensar.
ResponEliminaLa veritat és que sóc de reaccions retardades i, després de tantes hores, ja havia perdut el nord...
EliminaAferradetes, nina.
Al principio pensé que no era real. Madre mía. Para volverse loca. Cuidadín con él por si hay otro apagón.
ResponEliminaUn abrazo.
Casi, casi... No voy a pasar otra noche así, antes lo tiro por el balcón. ;-)
EliminaAferradetes, Laura.
Entenc la sensació d'impotència i la desesperació davant d'una situació que semblava no tenir fi, però molt pitjor és el sentiment de frustració davant de la manca de suport i l'abandonament per part de les institucions que haurien d'ajudar. Espero que s'hagi solucionat tot!!🤗😘
ResponEliminaJa saps que a les nits tot es veu més fosc, pensava que si hagués tingut una urgència, no tenia a ningú... De moment tinc l'aparell aquí, em van dir que enviarien un tècnic per revisar l'aparell. En venir esbrinaré la manera de posar-ho en silenci i si no en té, se l'emportarà. Com he comprovat, no té molta raó de ser en cas d'emergències.
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗