A un poble on la primavera floria plena de colors, un villà anomenat Oriol es disposava a arruïnar-ho tot. Mentre tots gaudien dels somriures i les flors, ell planejava una visita inesperada. El seu objectiu: esborrar de la memòria col·lectiva l'alegria humana, deixant només tristesa impresa al cor dels vilatans.
Però no comptava amb l'ajuda de Rosa, una cigonya fidel que coneixia la perversió dels seus plans. Amb un os al bec i un gran sentit de l'humor va decidir fer una broma al senyor Oriol, omplint casa seva d'herbes que el feien esternudar. Amb la seva al·lèrgia es va veure obligat a fugir mentre el poble reia lliurement. Junts van desentranyar els fils foscos del malvat, descobrint que la veritable força residia en la unió de les seves memòries.
A l'alba, quan el sol va il·luminar el poble, el mal va ser esvaït i els seus ressons quedaren com un xiuxiueig a l'aire. La felicitat estava fora de perill, una vegada més!
[Joc a ca la Sue]
Genial!
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltes gràcies, Sean!
EliminaAferradetes de tornada.
Que bonic aquest conte!
ResponEliminaJa saps que M’encanten les històries amb final feliç i quin final més feliç hi pot haver que aquest? La felicitat preservada i fora de perill.
Aferradetes, bonica.
Moltes gràcies, nina!
EliminaAquest és un final que voldríem tots...
Aferradetes, preciosa.
ResponEliminaAnteayer iba de viaje y en los arrozales las cigüeñas daban vueltas todas juntas, algunas ya se habían posado y empezaban la fiesta. Las maquinas que remueven la tierra para plantar dejan al descubierto muchos gusanos y ellas aprovechan.
Besos.
No tengo la suerte de ver cigüeñas por estos lares... de pequeña me hubiera hecho una pregunta... Si no hay cigüeñas por aquí ¿quién me ha traído a mí? ;-)
EliminaBesos
Lovely. Laughter cures a lot of ills.
ResponEliminaCert! Què fàcil seria si ho poguéssim fer així!
EliminaBon dia, Sue!
What a charming and whimsical tale—Rosa’s clever mischief and the villagers' shared joy beautifully show how light-hearted unity can overcome even the darkest intentions.
ResponEliminaMalauradament només és un conte...
EliminaMoltes gràcies, James!
Salutacions.
Leer tu cuento con final feliz, nos da un impulso para creer que puede ser posible para los muchos que están sufriendo tanto, querida Paula.
ResponEliminaUn gran abrazo!
Posible lo es, si todos nos pusiéramos manos a la obra.
EliminaAferradetes, Sara.
Per un pic el bé guanya el mal.😁
ResponEliminaSi es pot aconseguir una vegada, per qué no sempre? ;-)
EliminaAgraïda, Tomeu.
Els impossibles són possibles.
EliminaTambé penso això! 😉
EliminaUn conte amb final feliç.
ResponEliminaCom els d'abans.
Petons.
I amb una lliçó per aprendre. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Tant de bo tots els malvats fossin tan fàcils de foragitar com aquest del teu conte.
ResponEliminaAbraçades!
Tu creus que si ens hi poséssim tots, no ho aconseguiríem?
EliminaAferradetes, Mac.
Original i ben trobat, tant el relat com la foto. Enhorabona!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes!!
Visca la senyora cigonya i la unió de tots per fer fora el mal i quedar-se amb la felicitat.
ResponEliminaUna història amb una metàfora preciosa i necessària: si ens unim podem vèncer els malvats.
Aferradetes, preciosa.
Així ho crec jo també, nina.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Núria.
Que maco!
ResponEliminaPer això em cauen bé les cigonyes. ;)
Petonets, sa lluna!
A mi sempre m'han agradat, tot i no haver-ne vist cap mai en rigorós directe. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Alfred.
Com de costum, una història ben original!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Riure lliurement. És de les millors coses que hi ha.
ResponEliminaTot i que el món no està per fer broma, encara em sorprenc quan una cosa em treu una rialla ben fresca.
EliminaAferradetes, Xavier.
Això és, la joia compartida i l'astúcia poden vèncer fins i tot les intencions més fosques. L'humor és sempre una eina poderosa contra la tristesa. L'edició de la foto és molt cridanera. Aferradetes i molt feliç nit per allà, Paula!!😊🤗😘✨🌠
ResponEliminaDe vegades les coses més simples ens poden fer sortir de mals moments, en aquest cas l'humor i l'astúcia d'una cigonya. ;-)
EliminaA la foto original es podía veure amb claredat al presumpte villà, per això la vaig distorsionar una mica.😅
Bon dissabte, Alfons! 😘🤗
Son muchas las herramientas que existen contra la tristeza, el secreto está en su combinación porque una sola no alcanza. La unión, siempre es el comienzo.
ResponEliminaAbrazos.
Cuando uno está inmerso en ella, si no se tiene ayuda, es muy complicado salirse.
EliminaAferradetes, Eukel.
ResponEliminaMal año para las alergias. Con mascarilla estoy saliendo. Bien se la jugó Rosa a Oriol. Genial tu relato.
Gracias Paula 😘〰〰💕
Buen fin de semana.
Un abrazo.
Afortunadamente no tengo, aunque esta primavera alguna mañana me he levantado estornudando un buen rato.
Elimina¡Muchas gracias a ti!
Aferradetes, Laura.💕
És que no podem oblidar mai que nosaltres també hem estat feliços.
ResponEliminaSí, la felicitat són moments i tots n'hem tingut.
EliminaAferradetes, Helena.