No fa gaire vaig rebre un grapat de cartes que jo havia escrit quan era jove. Escrites des del cor. La meva cal·ligrafia... el que jo sentia estava en el traç cada paraula.
Ara tot és més fred. Paraules electròniques, sense sentiments. Mails asèptics que ni tan sols porten signatura.
Tens raó! Les cartes tenien, en cada traç, tots els sentiments d'aquell instant. Fins i tot podien mostrar si estaves nerviós, enfadat, trist o tot el contrari. Encara ara m'agrada escriure a mà (tot i no ser cartes) i, no només els poemes, també ho faig amb la llista de la compra i amb altres coses del dia a dia. Ara ens hem de recolzar en emoticones per mostrar el que sentim... Petonets, Xavi.
¡Oiga usted, que ya soy una madurita de buen ver! :-))) Eso de levantarme "poeta" fue ayer (aún desconoces mis múltiples facetas...), hoy más bien me siento como el tiempo, gris y lluvioso. Aferradetes, Ernesto.
Querida Paula de Inca... De diez facetas inherentes a ti... ocho aciertos por mi parte! :)))))) ¡Y lo sabes! O deberías! Abrazos. Disfruta del domingo.
Estimado Ernesto... Entonces, según tus cuentas, te quedan dos. :-))))) Eso de "¡Y lo sabes!" me suena a un cantante muy reconocido, aunque yo no encuentre el porqué... ¡Muchas gracias, igualmente! Més aferradetes.
A mi també m'agrada molt aquest teu romanticisme... m'hi sento molt identificada, en tot, també en les paraules que volen com papallones i que volen arribar directes al cor.
Oh, que tiempos aquellos en que las gentes se escribían, o se hacían escribir, sentidas cartas de amor... Como las mariposas fugaces, se fueron... Ahora todo es rapidísimo, como aquel que le decía por guasat: "Cariño, vete haciendome el amor, que llego en cinco minutos..." Por cierto, presentó el mensaje a algún concurso de algo y lo ganó. Un abrazo.
La metàfora de les papallones suggereix lleugeresa, bellesa i un toc de màgia, on cada paraula escrita té un propòsit i un destí clar: tocar el cor de l'ésser estimat. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaEso era antes ya es raro, lo que yo habre escrito.
Beso.
¿Y por qué no ahora?
EliminaSe pueden escribir aunque tengas al amado cerca, como si sólo son sueños...
Beso
Un poema meravellós!!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.
Beautiful - as are butterflies.
ResponEliminaSí que ho són, precioses, les papallones.
EliminaMoltes gràcies, Sue!
The image looks historical
ResponEliminaLa imatge pertany a un trosset de la tela d'un coixí. ;-)
EliminaSalutacions, James.
No fa gaire vaig rebre un grapat de cartes que jo havia escrit quan era jove.
ResponEliminaEscrites des del cor.
La meva cal·ligrafia... el que jo sentia estava en el traç cada paraula.
Ara tot és més fred.
Paraules electròniques, sense sentiments.
Mails asèptics que ni tan sols porten signatura.
Petons.
Tens raó! Les cartes tenien, en cada traç, tots els sentiments d'aquell instant. Fins i tot podien mostrar si estaves nerviós, enfadat, trist o tot el contrari.
EliminaEncara ara m'agrada escriure a mà (tot i no ser cartes) i, no només els poemes, també ho faig amb la llista de la compra i amb altres coses del dia a dia.
Ara ens hem de recolzar en emoticones per mostrar el que sentim...
Petonets, Xavi.
Hoy la joven se ha levantado poeta... :)))))
ResponEliminaAbrazos Paula.
¡Oiga usted, que ya soy una madurita de buen ver! :-)))
EliminaEso de levantarme "poeta" fue ayer (aún desconoces mis múltiples facetas...), hoy más bien me siento como el tiempo, gris y lluvioso.
Aferradetes, Ernesto.
Muy bonito, tu poema deja en el aire la bella sensación de las palabras escritas de puño y letra.
ResponEliminaAbrazos.
Muy agradecida por tus palabras.
EliminaAferradetes, Eukel.
Querida Paula de Inca...
ResponEliminaDe diez facetas inherentes a ti... ocho aciertos por mi parte! :))))))
¡Y lo sabes! O deberías!
Abrazos. Disfruta del domingo.
Estimado Ernesto...
EliminaEntonces, según tus cuentas, te quedan dos. :-)))))
Eso de "¡Y lo sabes!" me suena a un cantante muy reconocido, aunque yo no encuentre el porqué...
¡Muchas gracias, igualmente!
Més aferradetes.
Aquest romanticisme m'agrada molt. Encara que l'altra persona no rebi el teu poema, tu ja l'has fet, i això ho és tot, i això és prou.
ResponEliminaEncara que no ho sembli, ho sóc i molt, encara que m'equivoqui o que no tingui resposta. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
A mi també m'agrada molt aquest teu romanticisme... m'hi sento molt identificada, en tot, també en les paraules que volen com papallones i que volen arribar directes al cor.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Sí, sembla que tenim moltes coses en comú...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Bellesa i sensibilitat!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Y llegan directo al corazón, sin duda!
ResponEliminaUn gran abrazo.
La intención lo es. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Y que no nos falten esas palabras, que le da mucho sentido a la vida.
ResponEliminaUn abrazo.
El amor, en todas sus facetas, es lo más importante en la vida.
EliminaAferradetes, Antonia.
Oh, que tiempos aquellos en que las gentes se escribían, o se hacían escribir, sentidas cartas de amor... Como las mariposas fugaces, se fueron...
ResponEliminaAhora todo es rapidísimo, como aquel que le decía por guasat: "Cariño, vete haciendome el amor, que llego en cinco minutos..."
Por cierto, presentó el mensaje a algún concurso de algo y lo ganó.
Un abrazo.
Los hemos vivido, afortunadamente.
Elimina...Y cuando llegó, ya nada pudo hacer. :-)))
Aferradetes, amic.
Un poemet preciós, com les papallones que volen i porten aquestes càlides i dolces paraules que a mi m'han ben arribat al cor.
ResponEliminaAferradetes, nina.
Si t'han arribat, em fas feliç.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Paraules d'amor, sencilles i tendres. Bonic poema Sa Lluna. I magnífica cançó del Silvio Rodríguez.
ResponElimina... teníem quinze anys... Tot i que jo crec que n'hi ha per a totes les edats. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Bona tarda, Xavi.
Cálidas palabras que si llegan al corazón. Ya no se escribe. Los carteros hoy tienen poco trabajo.
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
Si quitas publicidad y las de Hacienda, pocas pueden repartir.
EliminaFeliz martes, Laura.
Aferradetes!
Segur que arriben a destí.
ResponEliminaAcostumen a arribar... Quan?... Ah! ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
La metàfora de les papallones suggereix lleugeresa, bellesa i un toc de màgia, on cada paraula escrita té un propòsit i un destí clar: tocar el cor de l'ésser estimat. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaEl propòsit és clar... mentre hi hagi resposta.😅
EliminaMoltes gràcies, Alfons!
Aferradetes! 😘🤗