El vell Lluís amb el seu almanac gairebé esfullat i tacat de suc de vegetals fermentats, era una llegenda al poble. Deien que predeia les marees amb la precisió d'un rellotge suís i endevinava si la collita seria bona o dolenta només olorant el fum de la llenya. Però el seu talent més peculiar era trobar bardisses de maduixes silvestres fins i tot als terrenys més rocosos.
Un dia en Lluís va descobrir, amagat entre les pàgines de l'almanac, un mapa antic. No era un mapa qualsevol, era un mapa que indicava la ubicació del llegendari Bloc d'Or Grog, un meteorit massís d'or pur que, segons les històries, havia caigut del cel feia segles.
La notícia va córrer com la pólvora, impulsada per la llengua viperina de la senyora Ermelinda, la xafardera oficial del poble. Aviat una torba de vilatans cobejosos, encapçalats per l'ambiciós Ramon, va iniciar una persecució frenètica d'en Lluís, que amb la camisa perlada i un bigoti ridícul, semblava un pallasso desesperat.
En Lluís, àgil malgrat els seus anys, corria com un llebrer, esquivant gallines i carretes. Es va amagar darrere una tanca de rosers espinosos, rient-se per dins. Sabia que el mapa era una broma que el seu avi li havia gastat. El "Bloc d'Or Grog" era en realitat una gran roca pintada d'un groc cridaner, com el mateix avi.
La persecució el va portar fins a la costa. Les marees estaven altes, colpejant amb força les roques. En Ramon, amb el rostre envermellit per l'esforç, el va acorralar.
— Lliura el mapa, vell brivall!, va cridar amb la veu tremolosa.
En Lluís va somriure.
— Ja arribem a la meta, Ramon, mira!, va dir, assenyalant una roca particularment gran coberta d'algues.
— És aquí, just a sota.
En Ramon, amb els ulls injectats en sang, es va llançar a l'aigua, seguit per la resta dels vilatans. Van remoure la roca i allà estava: un bloc gegant pintat d'un groc tan artificial que feia mal als ulls.
El silenci va ser sepulcral, trencat només pel so de les onades. En Ramon, furiós i avergonyit, va intentar donar-li un cop de puny al Lluís, però va relliscar amb una alga i va caure de cara a l'aigua.
En Lluís, entre rialles, va estendre la mà per ajudar-lo a aixecar-se.
— No tot el que brilla és or, Ramon. De vegades, és només pintura barata i un bon almanac.
Després, va treure un grapat de maduixes silvestres de la butxaca i se les va oferir als vilatans, compartint les dades per trobar els millors llocs.
L'amargor de la derrota es va endolcir una mica, almenys fins que la senyora Ermelinda comencés a divulgar, un altre cop, la història del "meteorit groc"
Big, big smiles. Thank you.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies a tu, Sue!
EliminaAferradetes.
Ja els està bé a aquesta colla de cobdiciosos que tot hagi acabat sent una enganyifa. M'imagino l'avi d'en Lluís rient, mentre es prenia un bon got de grog calent i s'inventava tota la llegenda del meteorit d'or groc. :-))
ResponEliminaHas lligat una divertida història encabint-hi perfectament les paraules del joc. Te'n surts molt bé d'aquests reptes!
L'avi i en Lluís, segurament encara se'n riuen del fet.
EliminaHe cercat quina era aquesta beguda i quan he vist que porta alcohol ja m'ha deixat d'interessar. ;-)
Moltes gràcies, Mac!
Quan la gent té ganes de creure, és fàcil entabanar-la.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Sí, hi ha moltes maneres d'entabanar-les. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Bueno al menos hicieron piernas.
ResponEliminaBeso.
Incluso alguno natación... :-)))
EliminaBeso
En Lluís té pinta d'un personatge de "Cent anys de soledat".
ResponEliminaPetons.
En Lluís viu la seva vida tranquil·lament i passa molt del que diuen al poble, tant que es permet fer bromes d'aquestes. Normalment aquests personatges que semblen per la majoria de gent enigmàtics i, de vegades foscos, realment són els més senzills.
EliminaPetonets, Xavi.
No se'ls ha ocorregut gratar la pintura de color groc massa vistós? I si a sota hi troben un color més noble? D'or vell, per exemple?
ResponEliminaNo li vaig preguntar ni al Lluís, ni al Ramon. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Hay quién se cree cualquier bulo y se encuentra de bruces con la dura realidad.
ResponEliminaUn abrazo.
Creo que a todas esas personas que no piensan, no investigan, no reflexionan ya les viene bien toparse con la realidad de vez en cuando. ;-)
EliminaAferradetes, Antonia.
Aquests jocs de ca la Sue, et fan treure unes històries molt ben trenades i molt interessants.
ResponEliminaSaps que he pensat el mateix que en Xavier? I si la pintura és només per dissimular i per amagar l'or de veritat?
Molt bona, Paula!
Aferradetes, preciosa!
Són molt interessants perquè cada setmana son mots diferents i un color, tot i que de vegades costa molt treure'n una història. ;-)
EliminaLlavors en Lluis ho hauria de saber, sobretot si venia del seu avi, no creus?
Moltes gràcies!
Aferradetes, bonica!
Una divertida història amb un petit missatge de fons !.... les avarícies sempre son dolentes i no porten res de bó...
ResponEliminaFelicitats, una abraçada ; )
M'agrada deixar-hi un missatge, en aquest cas contra l'avarícia i les xafarderies. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Lluís proves that wit, wild strawberries, and a good almanac are worth more than any fool’s gold
ResponEliminaEn Lluís era tota una llegenda al poble. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Lo que no cuentas, amiga, es que la tal Ermelinda acumula varias propiedades que supo comprar con el oro real, que claro que existió, por supuesto... Por cierto, era entonces concejal de Urbanismo del pueblo, y algunos sospechan que el oro meteorico pudo no ser tan meteórico...
ResponEliminaUn abrazo
¡Qué mal lo haría Ermelinda difundiendo el rumor, creo que sería poner en peligro sus chanchullos delante de todo el pueblo!. No, ella sólo era la cotilla oficial. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Or i meteor són una bona combinació literària, si la intenció és juganera. Tot és qüestió de reflexos, i d'aquests, la Lluna lluneta en sap molt.
ResponEliminaObservo els jocs de la Lluna sobre els vaixells i les ones que arriben a la platja. A vegades hi veig sirenetes que s'empaiten, seguides d'algun dofí entremaliat...
Que tinguis un bon estiu Sa Lluna, i deixa't lliscar entre els somnis. Una abraçada.
Moltes gràcies!, faig el que puc com més bé sé.
EliminaCom m'agradaria poder observar-la com fas tu, de moment només puc imaginar-me-la.
Bon estiu també per a tu, estimada!
Aferradetes, Olga.
I enjoyed your story. There's a pot-stirrer in every village.
ResponEliminaTens raó. ;-)
EliminaMoltes gràcies, messymimi!
M'agraden molt els jocs de paraules com "meteor" i "or". I tu sí que en saps, de jugar amb les paraules que inclous a la teva història.
ResponEliminaAquest jocs de ca la Sue van així, hi ha setmanes que m'ho posen més fàcil i d'altres que ja ni ho intento. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
Imaginatiu i original relat!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan.
Un relat que celebra l'astúcia, la humilitat i el riure com a antídots davant de la cobdícia i la neciesa. El gest final d'en Lluís —oferir maduixes silvestres als qui el van perseguir— afegeix una capa de generositat i saviesa. Ell no guarda rancúnia, sinó que comparteix el que realment té valor: coneixement, naturalesa i sentit de l'humor. Un home savi!!👍🤗😘
ResponEliminaCom diu el relat, en Lluís era una llegenda al poble. Potser perquè no parlés massa, perquè visqués una vida solitària i humil, feia que alguns s'inventessin històries sobre ell que no tenien res a veure amb la seva personalitat. La seva generositat i el seu humor el feien molt gran, com dius tu, més savi.
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗
As almost always, I am surprised, almost overwhelmed by what you make out of a few ‘thrown’ syllables.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Em fas treure els colors... ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Sean.
A lo mejor esa pintura escondía el verdadero tesoro. Muchas señoras Ermelinda hay por todos lados Paula .
ResponEliminaUn abrazo.
Si no lo sabía Luis, creo que poco podrían hacer con ella. ;-)
EliminaSí, hay personas que viven del chismorreo. A mí es algo que no me ha preocupado nunca, mejor dicho, huyo de ellas.
Aferradetes, Laura.