«The Flatiron» (Edward Steichen – 1904)
La nit era un llenç negre, esquitxat només pels brillants ulls dels fanals que rodejaven el Flatiron. Henry, un detectiu de mirada profunda, barret calat fins a les celles i amb la gavardina xopa, caminava amb pas ferm, mentre anava pensant que la foscor xiuxiuejava secrets.
Els ressons dels seus passos ressonaven, però no estava sol. Seguint el ressò, es va trobar davant d'una figura borrosa. Una dona, amb un vestit vermell i la mirada gelada, semblava consumir-se a la penombra. "Em busques?", va preguntar, esvaint-se entre les ombres. En aquell instant va descobrir un mural ocult, que revelava les cares dels que havien desaparegut, els recordava perfectament... ell volia portar la veritat a la llum... Henry va sentir el fred arraulir-se a la seva columna vertebral... va comprendre que no era un simple cas; estava perseguint una manifestació dels seus propis dimonis, una entitat que alimentava les seves pors més profundes...
Les llums dels fanals van parpellejar i, mentre el riure ressonava novament, Henry va saber que aquella nit, ell tampoc podria escapar-se, emportant-se el ressò d'una història que mereixia ser explicada.
Oooh. I hope there is more to this story.
ResponEliminaCrec que, el pobre Henry, ja no hi serà per explicar-ho. ;-)
EliminaBon dimarts, Sue.
La nit amaga molts secrets i no li interessa que ningú els provi de desvelar. Sembla que el pobre Henry se n'ha adonat massa tard i que la seva intenció de portar la veritat a la llum, se n'ha anat en orris.
ResponEliminaUna història molt potent i molt ben escrita. Felicitats!!
Ben cert que a les nits tot es misteriós, encara que hi estigués avesat, aquella nit no se'n va sortir com de costum.
EliminaMoltes gràcies, Mac!
Henry’s encounter with the mysterious woman and the mural of vanished souls feels like the beginning of a noir dream turned nightmare, where truth and fear blur beneath the flickering city lights.
ResponEliminaUn malson etern. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Una nit inoblidable.
ResponEliminaSembla un paràgraf de novel·la gòtica.
Per una banda, no aniria ni boig a un lloc així i per altra m'agradaria ser-hi...
Petons.
Bona disjuntiva ens planteges.
EliminaJo no hi aniria mai. ;-)
Petonets, Xavi.
Amb aquest relat podries fer-lis ombra a Camilla Läckberg o a Stieg Larsson....
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Ui, no ho crec!, més que res perquè no em veig escrivint llibres, sóc de relats curts. ;-)
EliminaDe totes maneres, moltes gràcies!
Aferradetes, Joan!
Haurem d'anar-hi a rescatar-lo, si encara som a temps, de treure'l de les ungles de la dona vestida de vermell.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Tu, jo i uns quants més, sinó no m'hi apunto. ;-)
EliminaPetonets, Alfred.
Sens dubte, una nit per recordar, cada dia m'agrada més llegir-te, sa Lluna.
ResponEliminaUna abraçada.
M'alegra molt. Moltes gràcies!
Elimina*M'agradaria saber com et puc seguir a la nova web, hi he entrat però no veig com seguir-te*
Aferradetes, Jordi.
Es lo que me gusta de la oscuridad.
ResponEliminaBeso.
¿Los secretos o verte con la muerte? 😅
EliminaBeso
Formidable el relat (sembla l'inici d'una novela de Raymond Chandler) y l'imatge que l'acompanya (excel·lent tria).
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes fortes.
En pocas palabras has definido muy bien esa historia. Tienes maneras para escribir buenos relatos..
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaTe dejé, en Elephant's Child, un comentario sobre el traductor. Si vas al lateral del blog, encontrarás el traductor, busca castellano o español y púlsalo. Así se te quedará toda la página traducida, tanto en su blog como en el mío.
Aferradetes, Antonia.
Nena, quina por!!!
ResponEliminaRecordava que escrivies bé però, encara veig que t'has anat superant.
M'has fet sentir dins d'una pel·licula de por en blanc i negre .... Bé excepte el c vestit de la mort, que ara resulta que va de vermell!!! 👻👻
Sí, em temo que els temps han canviat, fins i tot la mort s'ha tornat moderna.😅
EliminaMoltes gràcies, preciosa!
Aferradetes ben fortes.🤗
Conocí el mítico edificio Flatiron (felizmente fui de día) y su nombre en el título de tu obra, me dió curiosidad.
ResponEliminaEmpecé a leerte y tu texto de inmediato me introdujo a la atmósfera de tu relato y allí logré visualizar (en tus letras) la personalidad de tus personajes, en donde además pude sentir esa extraña sensación que Henry experimentó ante la presencia de aquella dama de rojo, avivando el suspenso y la intriga por saber, qué pasará en el renglón siguiente.
Percibo claramente la tensión que le eriza la piel al investigador, al descubrir (mientras escucha esa risa escalofriante) el rostro de aquellos desaparecidos dibujados en el muro y que no hacen más que avivar mi deseo de seguir leyendo. Pero me topo con un final abierto, uno donde mi imaginación tendrá que dilucidar, si Henry se convertirá en un rostro más de aquel muro o si acaso por un milagro logrará escapar.
Lo cierto es que, me encantó leerte. Maravillosa de principio a fin. Lo malo es que, si acaso me toca volver a NY … al Flatiron no vuelvo más … (no vaya a toparme con la dama de rojo)
Autora… ¡Pulgares arriba para tu trabajo!
¡Aplausos para ti!
Bon vespre, Joan.
EliminaFeia temps que no et veia per aquí, tot i que no t'he perdut la pista amb els comentaris que vas deixant als meus companys blocaires (una mania meva de llegir-ho tot). ;-)
Pel que fa al Flatiron no he tingut el plaer de conèixer-ho, ni tampoc he estat a NY, per no conèixer ni al mateix Henry, però m'ha agradat que t'interessés el meu relat fins al final, perquè tot i que no ho deixo molt clar, està claríssim que al pobre Henry ni un miracle el salva aquella nit de passar a formar part del mural que tants maldecaps li donaren en vida.
Aquest final no l'he deixat molt obert, vull dir que estic acostumada a deixar-los molt més oberts, per donar feina a la gent que em llegeix. :-)))
Molt agraïda i, si vols un consell, al Flatiron millor de lluny o en fotografia.
Una aferrada, JC
La nit el xuclava... i se l'acabà empassant.
ResponEliminaI tant!, no se li va veure més el pèl. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Has escrit un relat perfecte per aquesta imatge… misteri i una bona dosi de por… el pobre detectiu, ha acabat les seves investigacions. En pau descansi.
ResponEliminaMolt bona història, Paula!
Aferradetes, bonica.
A partir d'ara, formará part del mural... descansi en pau...:-)))
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, ninona.
Un relat tant fosc com la imatge del quadre... realitat i ficció es barregen en una escena de difícil descripció ...ens has deixat amb la por al cos, salluna !! : )
ResponEliminaAbraçades !!.
Una bona dutxa, o dues, o tres i fora por!!! :-)))
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Captivating story. No word too much.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Ja saps, sóc de poques paraules... les justes... ;-)))
EliminaMoltes gràcies!
Hugs, Sean.
Así como esa atmósfera envuelve al protagonista, así lo envuelve al lector, muy bien lograda, porque el detective no se enfrenta sólo a un caso, sino también a sus propios conflictos.
ResponEliminaVa mi abrazo.
Me halaga ver que has quedado envuelto en esa atmósfera.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.