TÈCNiQUES DE VENDA

 

Ahir al matí em van trucar d'una empresa, dient-me el meu nom amb una familiaritat com si em coneguessin de tota la vida. Quan vaig preguntar qui em trucava, em digué el seu nom i a qui representava.  Em vaig espantar que tinguessin les meves dades i amb una rialla em digué que estàvem TOTS controlats. 

La trucada, en principi, era per parlar de salut, de teràpies pel dolor i m'oferia que vingués una noia a casa per donar-me un tractament totalment gratuït. Quedàrem que a les 11:30 seria a casa. Una quart d'hora més tard em trucà de nou per dir-me el nom de la noia que venia, perquè em quedés tranquil·la.

Per començar, arribà tard. Quan vaig obrir, una noia d'uns trenta i pocs anys, ben vestida i perfumada es va presentar. Li vaig donar pas cap a la cadira i la primera pregunta va ser sobre els medicaments que prenia. Tragué d'una bossa de marca, un aparell que em col·locà a l'espatlla, arran de coll, dient-me que em trauria el dolor. No es cansava de repetir que no curava, però que ajudava molt... Després em preguntà si podia veure el llit on dormia. La vaig portar a l'habitació i s'assegué damunt del llit, comentant que era molt baix i que necessitava que el matalàs fos més dur. En sortir tragué de la bossa uns desplegables amb fotos de llits, matalassos i somiers. Tot això mentre jo la mirava sense dir res. Em digué totes les "meravelles" dels aparells, que em convenia canviar-ho tot pel meu benestar. Vaig començar a moure el cap d'una banda a l'altra i es va començar a posar nerviosa. 

Ella xerrava i xerrava fins que li vagi dir que em digués l'import de tot el que me mostrava. 

— Esperi que encara no li he mostrat tot, va seguir explicant-me que ella no era una venedora, que estava mostrant-me una oferta especial...  La vaig interrompre 

— Vull saber el preu final.

— Són 6.000 euros...

— No puc pagar aquesta quantitat.

— És que no em deixa xerrar... com a oferta li quedarà en un 40%...

— Tinc altres prioritats en aquests moments, com anar a les cites dels metges, intentar posar-me bé i arreglar-me la boca...

— Tothom es vol arreglar la boca ara... deixant de banda les coses importants...

— Escolti, per a mi ho és molt, perquè no menjo bé, ni tampoc digereixo els aliments com toca.

Cada cop s'anava posant més nerviosa i la seva amabilitat s'esfumava per segons.

— Vol dir que no pot pagar 40€ al mes?

— De vegades sí, d'altres no.

— El finançament ha de ser cada mes...

— Sí, ho sé, per això li dic que no puc.

S'aixecà de la cadira, recollí tota la paperassa i de mala manera em tragué l'aparell de l'espatlla. En dos segons va ser fora de casa.

Em direu dolenta, però en certa manera em vaig divertir una estona. Persona gran, de 67 anys, sense marit, prenent medicaments, possiblement ximple i bona candidata per ser condicionada.

Desprès vaig caure en que així em devien veure, perquè sinó, com no em va fer l'oferta la noia que em va trucar?,  ja li hagués dit que no estava interessada directament... Per què s'esverà tant, si jo només m'havia compromès a deixar entrar la noia, per fer-me un tractament gratuït?...

Encara avui em treu un somriure...