El sol, un disc groc i amenaçador, s'amagava darrere les muntanyes, tenyint el cel d'un taronja sagnant. En Marc, amb les temples grises i una mirada cansada, pressionava contra el pit un violí vell. No era un bon auguri. Feia dies que rebia missatges críptics, tractes poc clars. Un informador anònim li havia xiuxiuejat sobre "la ruptura" i "el Lego satànic".
En Marc era un home de lleis, no de conspiracions. Però una mica en el to de la veu de l'informador –una barreja de por i desesperació– li havia calat profundament. Havia acceptat un encàrrec estrany, una anàlisi forense d'una sèrie de vídeos que mostraven figures de Lego fent actes… inconfessables... Era grotesc, satíric en la seva exageració, però inquietant.
Aparcà el seu vell cotxe, les rodes grinyolaven llastimosament davant d'una cabana abandonada. La coberta de fusta estava corcada, gairebé desfeta. Era el lloc que li havien indicat per al lliurament. El seu cor bategava amb força. De què anava tot això? Qui estava darrere d'un joc tan macabre?
A dins la cabana feia olor de pols i humitat. Un únic focus penjava del sostre, projectant ombres dansaires. Al centre, una taula amb un únic objecte: una figura de Lego incompleta, amb una abella de plàstic incrustada al cap. La figura, grotescament maquillada, somreia amb una crueltat mai vista.
De cop i volta, un so. Un brunzit lleu, gairebé inaudible. En Marc es girà, darrere seu, a la foscor, alguna cosa es movia. No ho podia veure, però sentia una presència, una amenaça invisible. El brunzit s'intensificà, convertint-se en un eixam furiós. Instintivament aixecà el violí, no era una arma, però era l'única cosa que tenia. Tancà els ulls i començà a tocar una melodia trista, malenconiosa, una ària antiga que va aprendre del seu avi. Les notes ressonaren a la cabana, omplint l'espai. El brunzit s'aturà. Silenci.
En Marc obrí els ulls, la cabana era buida, només la figura de Lego somreia, immutable, esperant... A terra, al costat de la taula, una ploma negra... una pista o potser una advertència?...
La nit tot just començava...
Muy buena historia la que has aportado.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias, Antonia!
EliminaAferradetes.
Darrerament és passa por a casa teva!
ResponEliminaI mira que no m'havien fet mai por els Legos 😂😂
Molt ben trobada i ben lligada aquesta història.
Aferradetes, nina.
... segur que estic a la part fosca...😅
EliminaJo tampoc, imagina que era un regal, juntament amb els trencaclosques, que feia als petits de la família...
Moltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
El to de relat de terror està molt encertat, però he d'admetre que imaginar-me figures de Lego fent "actes inconfessables" m'ha fet molta gràcia. Sort que el meu McPetit és un click de Playmobil, segur que ell mai no les faria aquestes coses. :-DD
ResponEliminaJa t'ho he dit altres vegades, m'encanta com saps lligar totes les paraules del repte en un text tan ben trobat.
Abraçades!!
Mira que vaig pensar amb el McPetit per fer el relat, però no, és tan tendre! ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Un relat molt inquietant.
ResponEliminaEspero no tenir cap malson...
Petons.
Desitjo que no l'hagis tingut. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Inquietant relat, sortosament amb final feliç però sense aclariments del que ha passat. L'enigma persisteix...
ResponEliminaAferradetes Paula
La nit tot just començava... qui sap!!! ;-)
EliminaAferradetes, Josep.
Oooh. Definitely dark. And intriguing. Thank you.
ResponEliminaUna mica fosc sí és...
EliminaMoltes gràcies, Sue!
Tiene algo de misterioso, yo diría que incluso de terrorífico
ResponEliminaMisterio y terror, la segunda sólo puedo escribirla o leerla. ;-)
Elimina¡Muchas gracias, Luis!
Marc’s strange symphony feels like a fragile thread holding back madness, and that black feather an omen, or an invitation into deeper darkness
ResponEliminaCrec que va ser per asserenar-se un poc, tot i que la nit just començava...
EliminaSalutacions, James.
Paula Allan Poe...
ResponEliminaHe, he, he!, no hi ha per tant. 🤦♀️
EliminaAferradetes, Xavier.
Una història ben intrigant amb un fons musical apaivagador.
ResponEliminaPODI-.
Alguna cosa havia de fer amb el violí, no era qüestió de posar més llenya al foc. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Carles!
Yo, asalvajado por los años, tengo que reconocer que eso de los legos me cae muy extraño... Ay, mis "indios" de la niñez... Aquellos indios tan, digamos, simple y dulces...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
No sé qué decirte... indios y vaqueros, hachas y pistolas... no sé donde está lo dulce. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Vaja, a partir d'ara em costarà muntar peces del Lego de robòtica a l'escola sense pensar que pot estar endimoniat!!
ResponEliminaDoncs vigila de no trobar-ne un amb una abella al cap. :-)))
EliminaBona tarda, Xavi.
Menos mal que Marc tenía con él su violín....
ResponEliminaAbrazos Sa Lluna.
No sé si le servirá de mucho, aunque dicen que la música amansa a las fieras. ;-)
EliminaAferradetes, Eric.
Una historia, para ambientarla en la figura de Niccolò Paganini, el llamado «violinista del diablo» y con sus increíbles, a la vez que imposibles notas, espantar todo mal.
ResponEliminaCuriosa Historia Sa Lluneta, casi me recuerda la trama de la película «La novena Puerta».
Pero la verdad es que se escapa a mi capacidad de juicio.
Sa Lluneta, a pesar del tiempo que llevo sin visitar esta tu casa, sigo sorprendiéndome de tu gran capacidad de narrativa e imaginación, una fortísima abraçada.
En aquesta ocasió no van ser les seves notes, sinó les d'en Bach (en Johann) interpretades pel millor violinista actual (pel meu gust) Ara Malikian, les que van posar pau a un instant crític d'en Marc. Tot i que no tinc res a dir d'en Paganini i més sabent que tenia tractes amb el diable. ;-)
EliminaSí, ja feia temps que no guaitaves, espero que sigui perquè els temes no hagin estat del teu gust, abans de pensar en altres impediments...
Bona revetlla, Jota!
Aferradetes amb pessics, amic meu.
This one was obviously written in the satanic heat of the night.
ResponEliminaKeep going, Paula. ;-)
En aquest instants, tant és de dia com de nit, la xafogor és satànica a tota hora. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Sean!
Hugs
Ja veig que amb els relats de misteri també et desimbolts com peix a l'aigua. Ets una "crac"!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
M'agrada molt el misteri, se'm nota, oi? ;-)
EliminaMoltes gràcies i bona revetlla, Joan!
Aferradetes.
Esos Legos tan simpáticos siempre, cuanto y bueno inspiraron. Y tanto que el calor es satánico Paula, nunca en Béjar en junio henos dormido encima de la cama. Buen verano nos augura.
ResponEliminaBuena semana.
Un abrazo.
Esta friolera lleva tres días durmiendo sobre la sábanas y, aún así, me sobra cualquier cosa que roce mi cuerpo... ¡Ufff!
Elimina¡Feliz noche de San Juan!
Aferradetes, Laura.
Je, je..! Me gustan estas cosas. Acabo de subir una foto de un gatito, Saturno, que me suelo encontrar cada día en mis paseos a Facebook ya veremos si la dejan.
ResponEliminaBeso
¡Muchas gracias!
EliminaNo tengo Facebook, ni Twitter, ni Instagram y no sé cómo van esas cosas. Quieres decir que la foto de un gatito se censura en Facebook?🤦♀️
Beso