20 de juny 2025

DEL SUD AL NORD

 
[Foto feta per na Maria]

Era el mes d'agost de 1979, un dia ennigulat, quan totes dues vam pujar a l'antic tren de Bilbao. El sotragueig del tren de fusta ressonava mentre na Maria i jo creuàvem les muntanyes cap a Eibar. La llum il·luminava l'escena, alguna cosa a l'aire se sentia diferent. A cada corba, el paisatge dansava: muntanyes verdes, rius i petits pobles que semblaven sortits d'un conte. Estàvem molt cansades, el nostre viatge estava arribant al seu final: Mallorca, Màlaga, Dos Hermanas, Sevilla, Madrid, Aranjuez, Madrid, Bilbao i ara cap a Eibar, ja quedaven només tres dies per tornar a Bilbao, agafar un avió destí Barcelona i des d'allà fins a Mallorca.

— T'imagines arribar a Eibar pel túnel del temps?

La vaig mirar i vaig somriure, sense contestar-li. Els meus ulls s'anaven tancant amb el sotragueig del tren. Quinze dies de vacances meravellosos, on van passar moltes coses i gairebé totes molt bones. 

Decidirem tastar la "cuina" del viatger: una bossa de pipes i una ampolla d'aigua, mentre ens quedaven pocs quilòmetres per retrobar-nos amb els nostres vells amics.
A l'arribada vam haver de comprar roba d'abric, havíem passat de la calor més asfixiant de Dos Hermanas (48ºC a l'ombra), a la pluja i el fred d'Eibar (15ºC) gairebé en un no res.

Els veritables tresors eren a les històries compartides que floriren en cada racó.

Fase: ,

38 comentaris :

  1. Erik20.6.25

    Un año de resaca, para mi y cambio de ciclo. Pero una época muy interesante y muy vivida ya veo para todos.

    Beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna20.6.25

      Jejjeje! ;-)
      Para mí esos veranos los soñaba todo el año, hasta que llegaban...
      Beso

      Elimina
  2. McAbeu20.6.25

    Per sort, aquests són uns tresors que no es gasten per molt que els fem servir i et permeten tornar de nou a aquella bona experiència d'anys enrere totes les vegades que es vulgui passant, ara sí, pel "túnel del temps".

    Entenc que la de la foto ets tu. Estàs igual (gairebé) ;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna20.6.25

      Aquests tresors em fan veure (sentir) que vaig viure intensament... són ben meus, encara que siguin a través del "túnel del temps". ;-)
      Igual no ho crec de cap manera, només tenia 21 anyets. :-)))
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  3. Elephant's Child20.6.25

    That sounds magical. Precious memories.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna20.6.25

      Ho són, meravellosos records.
      Aferradetes, Sue!

      Elimina
  4. xavier pujol20.6.25

    A banda dels records i les vivències, el tren té una màgia especial.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Sí que la té, a mí m'agraden els antics, per això de no anar de pressa. ;-)
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  5. TORO SALVAJE20.6.25

    Temps era temps...

    Si pogués viatjar en el túnel del temps ara mateix aniria.
    No m'ho pensaria ni un segon.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Doncs ja en som dos i crec que, si vas mirant, més d'un també vindria.
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  6. Risto20.6.25

    Quan viatgem vivim la vida a un altre ritme. Personalment, si no fos perquè escric, o fotografio, moltes de les coses que faig quan viatjo, ja no recordaria ni la meitat de la meitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Doncs a mi les coses que mai se m'obliden són, precisament, els viatges que he fet.
      Bona tarda, Risto.

      Elimina
  7. Joan Millet20.6.25

    Benvinguts siguin els records de les emocions viscudes i la seva intrínseca felicitat.
    Aferradetes i bon cap de setmana, Paula!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Sí, aquests viatges mai tornaran, almenys en viu; tot i que els records que ens deixen són meravellosos.
      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  8. josep20.6.25

    Totalment d'acord, els records dels viatges compartits són auténtics tresors que mai s'esborraran.
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Moments de goig, de viure, en el seu més ample sentit.
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  9. VENTANA DE FOTO20.6.25

    Las experiencias de un viaje, nunca se olvida.
    Feliz fin de semana. Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Los que he hecho yo, podría contarlos "fil per randa" como decimos por aquí. ;-)
      Buen sábado.
      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  10. Carme Rosanas20.6.25

    No hem d'oblidar mai els records bonics.
    Jo crec que ens ajuden molt .
    Gràcies per compartir-los, fan somriure... Ens menjà em el món a 20 anys
    Que maca!
    Aferradetes, preciosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Descambuixada, així els vivia jo!!
      Sense pensar massa, ni gens de mala fe, oberta a tothom i amb moltes ganes de viure-ho tot... Sí, em menjava el món!
      La juventud és maca.
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  11. carlos portillo - podi-.20.6.25

    Enyorança d'un temps passat recordat amb dolçor.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      L'altre dia parlant dels viatges en tren, vaig pensar en aquest viatge i em vaig posar a cercar fotos d'aquells dies... gairebé em vaig passar tota la tarda mirant fotos. ;-)
      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  12. Eukel21.6.25

    Precioso viaje debe haber sido, felicitaciones por hacerlo. Los viajes suelen ser inolvidables, esta publicación lo demuestra. Bella foto y bella mujer.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Han pasado muchos años ya de ese viaje y, sí, fue inolvidable. ;-)
      Muy amable.
      Aferradetes, Eukel.

      Elimina
  13. Luis Serrano21.6.25

    Pura nostalgia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Cierto, también siento alegría, ternura y otros sentimientos que me guardo para mí.
      ¡Muchas gracias, Luis!

      Elimina
  14. roentare21.6.25

    Your vivid memories capture not just the changing landscapes and climates, but the warmth of shared moments and stories that truly make travel unforgettable

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Un viatge ple de vida.
      Salutacions, James.

      Elimina
  15. Sean Jeating21.6.25

    I just imagine I would have been sitting in the same compartment that day on the way to Eibar ;-)
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Habría o hubiera...
      Segurament no haguessis estat mala companyia. ;-)
      Hugs, Sean.

      Elimina
  16. Ernesto.21.6.25

    Nos vimos en ese tren camino a Eibar desde Bilbao. Parada obligada en Durango, subí al mismo. Me esperaban un grupo de amigos en la ciudad "armera".
    Tú 21, yo 31. Y ya llevaba en el País Vasco unos 5 o 6 años. Y sigo!
    No cabe que jugásemos al "corro de las patatas" en nuestra Mallorca... Pues salí de ella camino de Eivissa, mi tierra, con 10 años. Tú llegando... Nuestro destino. Tú llegas, yo me voy! :))))))
    Y ahora el reencuentro en la distancia.
    Un placer volver a saber de ti. Y mayor al volver a ver aquella cara que, ya entonces, llamó mi atención.
    Había un algo, por vivir, entre tu ensortijado pelo de aquel día...
    Gran abarzo Paula.
    PD: Otro a María.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Ahora resultará que erais muchos en ese vagón y yo sin enterarme. :-))))
      Sí, ya te dije que no podríamos haber jugado juntos al "corro de las patatas", más que nada porqué cuando tú jugabas, yo aún no había nacido.
      Mi pelo tenía vida propia, iba y volvía a su antojo. :-)))
      Aferradetes, de María y mías.

      Elimina
  17. Teresa Duch Dolcet21.6.25

    Una història bonica d'un record encara millor, sa lluna! Viatges intensos que només es poden fer de jove, almenys jo ja no m'hi veuria amb cor. Any 79 i 48º a l'ombra a Dos Hermanas. No sé pas a quant duen estar avui. I nosaltres ens queixem...
    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Sí, vam anar a veure una cursa de cotxes que es feia allà... ni cursa ni res, no vam poder sortir del cotxe, aquest a l'ombra i nosaltres pregant que marxés la calor... asfixiant!!!
      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  18. Ernesto.21.6.25

    ¡Ángela María con el traductor de la joven!
    Sólo voy a puntualizar una palabra que no escribí: miedo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna21.6.25

      Yo no he visto por ningún lugar la palabra "miedo", quizás fue tu pensamiento al verme con esos pelos, jajjajja!
      Otro abrazo.

      Elimina
  19. Núria L. Aroca22.6.25

    M'has fet imaginar els paisatges que descrius i viatjar amb vosaltres en aquest tren.
    Que bonic conservar aquests records, hi ha vivències que guardem amb un somriure ben ample.
    Que maca estàs a la foto :)

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna23.6.25

      Feia temps que no mirava fotos, m'hi vaig passar gairebé tota la tarda. Són instants amables, ben viscuts i em van treure més de dos somriures. ;-)
      Als 21 anys tot és maco. :-)))
      Aferradetes, nina.

      Elimina

Benvinguts al racó!

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )