En una tarda assolellada, un jove experimentat s'aventurà pel sender per a córrer que serpentejava a prop d'un antic cementiri, on el silenci era trencat només pel cant de les xitxarres. La brisa portava amb si un deliciós aroma dels iris i roses que adornaven les tombes. No obstant, una sospita s'apoderà d'ell en notar un carretó abandonat al costat d'un motel en ruïnes, que li recordava unes històries succeïdes en estranyes circumstàncies. Intrigat, va desviar la ruta i s'apropà amb cautela sense fer soroll.
En arribar, el motor d'una llanxa ràpida va ressonar a la distància, trencant el silenci. La curiositat el va portar a investigar, però la inquietud al seu interior el frenà. Quina història amagava aquell lloc que semblava congelat en el temps?...
POSSIBLES FINALS DEL RELAT :
Es queda sorprès, de no sentir el regirà dels ossos a les tombes, unes mans netes introduïen uns saquets d'un blanc polit, esperant la seva entrega als nens pagadors. La llàstima és que la seva curiositat li produiria un fort mal de cap, causat per la paleta del vigilant, de les tombes blanques. -Alfred
He hesitated at the threshold of the derelict motel, sensing that whatever lingered there belonged to a past best left undisturbed.
ResponEliminaSí, hi ha coses que val més no remoure.
EliminaSalutacions, James.
Sempre saps unir les paraules per crear una nova història.
ResponElimina(Per cert, la música de la banda sonora que ens adjuntes, de la pel·lícula "Carros de Foc", va donar nom a una de les travesses més populars i belles dels Pirineus: la dels Carros de Foc, que passa pel Pallars, l'Aran i la Ribagorça.)
Moltes gràcies!
EliminaAixí com ho expliques ha de ser molt maco veure-ho.
Aferradetes, Xavier.
Una foto que es puro dinamismo, pura vitalidad. El modelo situado en ese tercio bajo y saliendo de la foto le concede a esta una fuerza extraordinaria. El uso de la clave alta es una buena idea que en este caso evita distracciones al no mezclar información de más.
ResponEliminaUn abrazo
Celebro mucho que te haya gustado.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Es curioso, fíjate que no comprendo, me hacen falta más palabras para saber de qué trata tu relato.
ResponEliminaUn abrazo muy grande.
Me anotas las palabras y yo gustosa te las aclaro. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Un lloc ideal per a desembarcar droga.
ResponEliminaLlanxa de narcotraficants?
Petons.
Pot ser una opció. ;-)
EliminaNo sé si la llanxa era de narcotraficants, només que era ràpida.
Petonets, Xavi.
Hi tens la mà trencada en això d'escriure relats que ens deixen amb l'ai al cor. Els teus finals oberts sovint ofereixen un ventall de possibilitats i de preguntes sense resposta. Suposo que si vull conèixer la història que amaga aquest lloc misteriós... me l'hauré d'imaginar jo mateix. ;-)
ResponEliminaAbraçades!!
Moltes gràcies!
EliminaTens raó, gairebé sempre els deixo oberts.
Potser si m'aneu explicant els vostres finals, aprendré a fer-los sencers. No dic res i ho dic tot. ;-)))
Aferradetes, Mac!
Quina intriga ens deixes, per anar-hi fent propostes.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Podeu començar en voler, està obert per a totes les propostes. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Es queda sorprès, de no sentir el regira dels ossos a les seves tombes, unes mans netes, introduïen, uns saquets d'un blanc polit, esperant la seva entrega als nons pagadors. La llàstima és, que la seva curiositat, li produiria un fort mal de cap, causat pel cop de pala del vigilant, de les tombes blanques.
EliminaPetonets, sa lluna!
M'agrada moltíssim la teva proposta, si em dones permís la pujaré a dalt.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfred.
Per descomptat, és tot teu, m'ha agradat jugar.
EliminaGràcies a tu!
Petonets.
Quin misteri! Ens deixes ben intrigats.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Aquesta era la meva intenció. ;-)
EliminaAlguna idea?
Aferradetes, nina!
"La curiositat, va matar al gat!".... que vagi amb compte ! hehehe.
ResponEliminaGenial !, una abraçada !!.
Crec que amb el que ja sap, no s'arriscarà. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur!
D’això si que es podria dir que és un relat compartit. És el que té fer una història amb final obert, que cadascú li posi imaginació amb un final a mida...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
T'hi apuntes?
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
Good one, Paula! And no one around to tell the end? ;-)
ResponEliminaJa n'hi ha una! Si t'inspira, ja saps. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Sean.
Estuve muy a gusto en ese lugar.
ResponEliminaPor qué será que te creo? ;-)
EliminaBesos
Una imagen espectacular, amiga... Genial.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias!
EliminaEso es todo un regalo viniendo de ti.
Aferradetes, amic.
M'agrada molt el moviment i dinamisme que transmet aquesta foto!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep! ;-)
EliminaAferradetes.
Some mysteries are best left unexplored.
ResponElimina