Tot just estava al llit quan un pensament li rondà pel seu cap, estirant el fil començà una història que podria ser una entrada al seu blog, es va quedar adormit per la meitat, pensant que l'endemà...
Res més lluny!, quan es va despertar recordava que tenia una història, però no sabia de què anava i va intentar recordar-la durant tot el dia... res!, com més s'entestava, més nerviós es posava. Això el va frustrar durant uns dies...
— Si pogués recordar només una paraula...
— Hauré perdut la memòria?
— Potser la imaginació?
I seguia pensant que li passava alguna cosa estranya.
A hores d'ara, encara segueix amb el rumrum al cap, sense saber-ne res de la seva història.
Si no ho recorda ja ho recordarà.
ResponElimina...o no, tot és possible. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
El brillo del agua es una auténtica maravilla con ese bonito contraluz.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchísimas gracias, Luis!
EliminaAferradetes.
Això em passa amb alguns poemes.
ResponEliminaI l'endemà ja no hi són.
Petons.
Sembla que a l'hora d'anar al llit, se t'acudeixen sempre les bones històries i si no tens per anotar-les, desapareixen amb la nit.
EliminaPetonets, Xavi.
Això és com allò dels objectes perduts que dèiem l'altre dia, que apareixen just quan ja hem deixat de buscar-los. Segur que quan deixi d'intentar recordar la seva història tan insistentment, aquesta li tornarà al cap de nou.
ResponEliminaPer cert, aquest escrit m'ha fet plantejar que si perdre la memòria és greu, perdre la imaginació no ho és menys. Sense memòria, oblidem el passat i sense imaginació, perdem el futur. No sé què fa més mal.
Abraçades!
Crec que les dues fan mal perquè, tant l'una com l'altra, són ben necessàries per viure.
EliminaEncara de tant en tant hi pens(o)a i no hi ha manera. ;-)
Aferradetes, Mac!
Pues es toda una frustración hasta que viene.
ResponEliminaBesos.
Así es, mientras viene o no viene, quedas intrigado de lo que te pasa.
EliminaBesos
Si hubiese cambiado de tema, ¡tema zanjado! :)))))
ResponEliminaAbrazos, Paula.
Ya ves que sí, cambiado el tema. ;-)
EliminaAferradetes, Ernest.
M'ha passat algunes vegades, això... M'identifico amb el teu protagonista. Un dia O altre em torna la idea al cap.
ResponEliminaAferradetes, preciosa
Vaig posar un protagonista perquè la foto era un home que està cercant la "història" :-))), tot i que em va passar a mi i encara li dono voltes...
EliminaAferradetes, preciosa.
;))) Em passa sovint!!!
ResponEliminaInclús de vegades, ho escric, i salvo alguna cosa.
Sembla aigua de plata, com a un pessebre.
Petonets, sa lluna!
Com li vaig dir una vegada a un amic, que em deia que posava damunt la tauleta de nit paper i boli per posar les idees d'aquell instant, entre que m'aixeco, em poso les ulleres i escric, em puc passar moltes nits sense dormir i ara amb el fred que fa, em fa molta mandra. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Clar com l'aigua de la foto. Molt ben descrit al que li passa al 99,99% de la gent. Crec que tothom s'identificarà....
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Pel que veig així és, a mi no m'havia passat mai, sempre recordava alguna cosa, d'aquí la meva preocupació...
EliminaAferradetes, Joan!!
Segons vaig llegir en algun lloc, hi ha diferents estats del son, uns més profunds que altres en segons quins moments, i no tothom té el mateix. Com exemple puc dir-te que jo sé que tinc somnis tota la nit, potser si em desperto a mitjanit puc adonar-me del que en aquells moments somiava, però potser al mati ja no ho recordo. La Muntsa (la meva muller) no recorda mai res de res, inclús ella creu que no somia. Pensa que el nostre cervell sempre està viu, potser la part conscient és capaç de descansar i no pensar, però la part inconscient del nostre cervell sempre funciona, però no ho controlem. Aquella dita que diu: «Consulta-ho amb el coixí» és ben certa perquè l’inconscient és més poderós del que ens creiem.
EliminaQuin rotllo t’he fotut....
En el meu cas no era un somni, just m'havia ficat al llit i vaig començar amb la història un bon tros, després vaig quedar adormida. Normalment quan ho faig, l'endemà recordo si no tot, part del que volia dir. En aquesta ocasió fins i tot havia posat el títol i sé que era una bona història, però en despertar-me no vaig poder treure'n aguller. Tot s'esfumà...
EliminaAquesta nit passada vaig tenir un malson, horrorós, i aquest matí l'he recordat fil per randa.🤦♀️Coses que passen m'heu dit i amb això em quedo.
No és un rotllo Joan, la ment és inescrutable.
Més aferradetes. ;-)
M'ha passat algunes vegades, si no m'apunto alguna cosa en algun paper o llibreta que tingui a mà en el moment que imagino una història després no la recordo.
ResponEliminaPotser si no la recorda és que no era tan important com es pensa? De totes maneres, potser quan menys hi pensi, li vindrà de nou.
Aferradetes, preciosa.
A mi em passa de dia, sempre estic cercant un paperet, però a les nits és més complicat... si n'hagués tingut un a mà, en posar el títol ja tindria per on començar... ;-)
EliminaAferradetes, nina.
Seguint el teu costum, una nova història plena d'ingeni i perfectament il·lustrada amb una foto marca de la casa.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep! Ets molt amable.
EliminaAferradetes.
Quina ràbia que fa, quan això et passa ! hheheheh quan no hi pensi, li vindrà al cap altre vegada ! : )
ResponEliminaSalut !!
No sé si vindrà, ja han passat uns dies i sembla que no vol tornar.;-)
EliminaAferradetes, Artur.
Dichosa memoria, las malas jugadas que crea. A lo mejor llega a recordar y termina por llevarse una grata sorpresa. Excelente micro Sa Lluna, me gustó mucho. Un abrazo grande
ResponEliminaMés que un micro és una experiència personal, sé que tenia una història i que era bona, fins avui res més. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Núria.
Potser la història oblidada és la que has contada.
ResponEliminapodi-.
En aquest pas, em temo que acabarà sent-ho.
EliminaAferradetes, Carles.
Sometimes the mind teases us with fleeting sparks of imagination, leaving stories dangling in the space between sleep and waking, just out of reach
ResponEliminaAquest cop així ha estat, ha quedat ben penjada. :-(
EliminaSalutacions, James.
Si deja de pensar en ella, la recordará. He puesto en grande la foto. Un gustazo contemplarla. Gracias.
ResponEliminaBuen fin de semana.
Un abrazo.
Si la recuerdo, os lo haré saber. ;-)
Elimina¡Muchísimas gracias, Laura!
Aferradetes i bon dissabte.
That happens to me a lot. I've forgotten more in my life than others will ever know. Regrettable, but as long as new ideas keep coming, no problem at all.
ResponEliminaGood story, though, Paula.
Aferradetes.
A mi em passa darrerament, per això em preocupa. Sempre he gaudit d'una bona memòria, sobretot visual...
EliminaMentre arribin, ja va bé! ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, Sean.
If I think of something, it must be written right away or it is gone, especially if I think it in the middle of the night. Keep a pen and paper by your bed, and write it down, even in the middle of the night, even if only a few words to remind you what it was. It helps.
ResponEliminaSí, aquest consell el vaig rebre d'un amic, però a més de tenir moltes coses damunt la tauleta de nit, he d'encendre el llum, incorporar-me, posar-me les ulleres i agafar el paper i el boli. Això a l'hivern fa molta mandra pel fred. ;-)
EliminaPetonets, Mimi!
Muy buena imagen, con un contraluz precioso... Sobre la historia del sueño, iba a contar algo, pero resulta que se me ha olvidado. No lo recuerdo...
ResponEliminaAyyyyyyyyyy
Un abrazo, amiga
¡Muchas gracias!
EliminaComo dicen los compañeros, ¡no te preocupes, aparecerá en cualquier momento!. ;-)
Aferradetes, amic.
La creativitat ja és feta de memòria, la memòria involuntària, que prové de l'inconscient. Però amb la consciència hem de provar de retenir-la quan treu el nas. Tu també has tingut una bona inspiració en aquesta entrada, de parlar d'això que ens passa a tots.
ResponEliminaJa que no tenia història, què millor que explicar perquè no la tenia. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Elena Poniatowska en una entrevista comentó que siempre tiene una libreta cerca, porque eso sucede.
ResponEliminaUn abrazo.
Cierto, aunque para mí en la noche es mucho más complicado...
EliminaAferradetes, Sara.
És bo capturar les idees en el moment que sorgeixen. La creativitat és efímera i, si no l'anotem, es pot esvair com un somni. Encara que potser la creativitat no és només retenir l'instant, sinó tornar a crear. Sovint les idees perdudes són llavors per a altres de noves!!😉🤗
ResponEliminaNo sé què passarà amb aquesta història, tot i que no en tinc ni idea de què anava... de moment m'ha servit per explicar com va anar... ;-)
EliminaAferradetes d'anada, Alfons! 😘🤗