En un planeta on la màgia i la realitat coexistien en harmonia, havien nascut dos germans de pèl taronja carbassa, tan diferents com la nit i el dia. El gran, un jove de rostre serè i mirada innocent, era conegut pel seu cor bondadós i el desig d'ajudar als altres. El menor, en canvi, era considerat per molts com un ésser entremaliat i creava caos allà per on passava. Tot i que la seva aparença era innocent, tenien una gran curiositat pel seu entorn.
Un dia, es van trobar amb un home malvat que solia sembrar discòrdia.
— Vine, et vull demostrar una cosa!— va dir el menor, estirant la mà del seu germà.
Malgrat la poca experiència, el jove va decidir enfrontar-se a l'home.
— Vine aquí! No et tinc por— va dir, buscant coratge dins seu.
— Sortiu d'aquí! Tota aquesta extensió de terra és meva— va cridar l'home enfadat.
El petit va estirar el cos i va donar tres passes endavant...
—Què has dit! , repeteix-m'ho!— li va dir, mentre donava tres passes més.
L'home, en mirar darrera seu, ajupí el cap i se'n va anar perdent tota la seva influència.
El poble que els havia seguit en silenci, recuperà la pau amb sorpresa i ho celebraren amb els nois, demostrant que la veritable fortalesa pot arribar en allò inesperat... Sempre hi ha un camí cap a l'harmonia i l'enteniment mutu... ;-)
* Proposta de Sean Jeating, publicat a River
No sempre podrem solucionar els problemes només enfrontant-nos-hi amb bona voluntat, però si no ens hi enfrontem segur que no els solucionarem mai.
ResponEliminaHas escrit un conte molt maco. Felicitats!
Abraçades!
Sí, potser que s'hagin acostumat a veure'ns callats, seguint tot quan diuen com a xais... si no ens enfrontem no podrem aconseguir allò que volem... Quantes ganes tinc de que tots plegats diguem un "Ja n'hi ha prou!", ben fort i clar.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Un conte amb final feliç, com cal!.
ResponEliminaMolt bona la foto.
Aferradetes Paula
Tant de bo no només fos un conte!
EliminaMoltes gràcies, Josep!
Aferradetes.
Muy echao p'alante el nene.
ResponEliminaBeso.
Sin miedo alguno. ;-)
EliminaBeso
La saviesa dels petits... i la valentia, també.
ResponEliminaM'agraden els contes que acaben bé.
Aferradetes, preciosa.
... i la inconsciència també. ;-)
EliminaAquest cop sembla que tot va acabar molt bé.
Aferradetes, nina.
What would have to be proven.
ResponEliminaHowever, blessed be your optimism. A lovely story it is, anyway.
Aferradetes, Paula.
Suposo que era una de les discussions més gastades entre els germans.
EliminaSi no som optimistes, què ens queda? ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, Sean.
A charming fable reminding us that courage, innocence, and unity can overcome even the darkest forces of discord.
ResponEliminaSobretot la unitat, és fonamental.
EliminaSalutacions, James.
Que bonita blog, me ha gustado tu post.
ResponEliminaQue tengas un bonito dia y buen fin de semana.
Blog de Bea- recomendaciones, animes, juegos & más!.
¡Muchas gracias!
EliminaMuy feliz noche para ti, Beatriz.
A well told story, may we always stand up for good things.
ResponEliminaAl menys ho hem de procurar...
EliminaMolt bona nit, Mimi!
L' home malvat era en Trump, oi?
ResponEliminaPetons.
Podria dir uns quants noms, no et sembla?
EliminaPetonets, Xavi.
Plantar cara, ja és una mena de triomf personal.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
I tant que sí!, més que quedar-se sense fer res.
EliminaAferradetes, Alfred!
És tot un art el desenvolupament dels teus contes. La foto és fantàstica!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Si vos agraden, ja en tinc prou.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
Ese camino no es fácil de recorrer para algunos.
ResponEliminaBuen final ha tenido tu historia.
Un abrazo.
No, no es nada fácil aunque a veces hay que hacerlo.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Antonia.
Sempre acaba arribant el dia que hem d'enfrontar-nos a algú o alguna cosa. És llei de vida.
ResponEliminaSi la causa s'ho val, endavant!
EliminaBon vespre, Xavi.
Los niños, y sus imagenes, siempre me despiertan una gran ternura, aunque estén de espaldas...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
A mí me bastó con el gesto de su mano. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
Hay que parar a los malvados con la entereza y valentía del protagonista de tu relato.
ResponEliminaBesos.
Ese joven parece que tuvo mucha valentía. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Me encantan tus relatos, siempre con esa armonía y enseñanza que dejas. La valentía es rasgo que admirable.
ResponEliminaGracias por compartir.
Hasta pronto.
¡Muchas gracias, Clarisa, por tu lectura!
EliminaUn abrazo.
A vegades, o plantes cara o la gent et menja. M'agrada el relat.
ResponEliminaUna abraçada, Paula.
És cert, encara que de vegades per prudència o educació vas callant...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Jordi.
Una imatge que desprèn molta tendresa i un conte on la decisió i la fermesa s'han ben imposat creant un final feliç.
ResponEliminaTant de bo n'hi hagués uns quants que entenguessin que trobar el camí cap a l'harmonia i l'enteniment no és tan difícil... si volguessin...
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies!
EliminaAmb lo fàcil que és parlar sense cridar, ni fer gesticulacions ni paraules excessives, simplement exposant les coses clares i intentant arribar a un acord...
Aferradetes, bonica.
Els germans no acostumen a assemblar-se gaire. No sé si això és bo o dolent, però a mi m'agradaria que els meus ho fessin amb mi.
ResponEliminaA casa som tres i molt diferents tots tres, no sempre és bo, però tampoc té molt de dolent. ;-)
EliminaAferradetes, nina.