La puntualitat, un concepte aparentment simple, és en realitat un fascinant enigma. Què la converteix en una virtut tan valorada a la nostra societat? Potser és el poder que conté: la capacitat de transformar trobades rutinàries en moments significatius o com pot convertir-se en un obstacle que afecta tant a les relacions personals com a professionals.
Quan passàrem la pandèmia, s'implantà a la majoria de llocs la cita prèvia. En aquell moment ens va semblar a tots un instrument perfecte, et donaven una hora concreta i així no perdríem temps d'espera. Però què passa quan algú arriba tard? Un murmuri de desconfiança recorre l'aire i es desperta la curiositat sobre les raons ocultes darrere d'aquest retard. Les mirades es creuen i les preguntes suren... Suren i es perden...
Per a què una cita prèvia, si la majoria no la compleix? Si vas al metge i arribes cinc o deu minuts d'hora, per què la cita no es fa efectiva fins uns vint minuts després (això com a poc)? I si per coses que no estan a les teves mans, un dia arribes en punt, per què ja t'han nombrat i has d'esperar el que duri la cita que ha entrat primer que tu? Com a la perruqueria, si tens a les onze, per què et toca a les onze i mitja?... I això succeeix molt sovint i a altres llocs, si fos un dia seria comprensible, però no! Vol dir que el teu temps no és com el seu i que ells poden fer el que vulguin amb l'excusa de que porten retard, retard de què? Si et donen una hora, és per complir-la.
La puntualitat no és només una qüestió de temps, és una dansa d'expectatives i promeses, on cada segon compte i cada arribada pot canviar-ho tot.
Me gustan los relojes y los de sol especialmente. Este me parece que está muy bien retratado con esa magnífica definición de las sombras
ResponEliminaAbrazo
Hace muchos años que no llevo uno en la muñeca, pero me gusta fotografiarlos.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Yo tengo la manía de la puntualidad por eso tengo tantos relojes, es un rollo cuando me cambian la hora cambiarla en los analógicos.
ResponEliminaBesos
Hace más de treinta años que no llevo ninguno puesto. Los que tengo de esos años están guardados en un cajón, aunque debo decir que soy puntual a mis citas... siempre que lo que no esté en mis manos haga que llegue tarde... ;-)
EliminaBesos
Maquíssim el rellotge de sol!
ResponEliminaLa puntualitat, cada dia brilla més per la seva absència. La prova són les reserves on-line que van a menys (tornem a "el primer que arriba guanya") ja que la gent havia reservat i no s'hi presentava.
Aferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaPuc estar d'acord que si passa un temps prudencial, facin passar a la gent que hi hagi al darrera, però lo que és intolerable és que tu arribis a l'hora (encara que sigui en punt) i ja t'hagin passat. O que arribis deu minuts més prest i et facin esperar mitja hora.
Aferradetes, Josep.
No puc estar-hi més d’acord. Resulta realment paradoxal que ens facin demanar hora per després fer-nos esperar igualment com si no n'haguéssim demanat. Es pot comprendre en casos puntuals, com una urgència o un imprevist, però el que hauria de ser una excepció s’ha convertit en la norma. Si no demanes cita, no t’atenen; però si en demanes, tampoc et respecten l’hora acordada. I, com dius, això passa a tot arreu: als metges, a qualsevol oficina de l’administració, quan has de passar la ITV del cotxe... Saps l’hora que hi entres, però quan en sortiràs és sempre un misteri que no pots preveure, perquè estàs a les seves mans. Resulta força frustrant aquesta falta de responsabilitat per part dels qui no paren de posar-nos normes i obligacions.
ResponEliminaI en l’àmbit més personal, penso ben bé el mateix. Quan quedo amb algú a una hora concreta, no m’agrada fer-lo esperar i, en conseqüència, tampoc suporto que em facin esperar a mi. Al cap i a la fi, es tracta d'una qüestió de respecte mutu.
Abraçades!
Això que expliques és el que no entenc de cap manera, ells posen les normes i se les boten quan i com volen.
EliminaPer anar al metge, m'hi he de posar una hora i mitja abans i no per la meva mobilitat (que també, per això m'hi poso d'hora); he de trucar un taxi, que de vegades és aquí en cinc minuts i d'altres triga mitja hora, recórrer 2,7 km i, en arribar, esperar a que al metge li vingui de gust atendre'm. És a dir, puc "perdre" tot el matí per una visita que no dura ni deu minuts. Ah, però com ets gran, tens tot el temps del món per esperar!. Doncs no!, com sóc gran el que vull es estar a casa tranquil·lament o donant voltes per allà on em doni la real gana... Perdona, però és que això del temps i les cites em treu de polleguera...
Aferradetes, Mac!
Als del Principat, fa anys i panys que (Rodalies de RENFE) ens castiga amb la seva (im)puntualitat. Ja hi estem vacunats des de petits.
ResponEliminaDoncs jo mouria a tothom que els faci servir, que no hi pugi ningú, a veure si aquesta "puntualitat" els hi sortiria a compte...
EliminaAferradetes, Xavier.
La puntualidad, simplemente es una coordenada espacio-temporal, algo concreto en un entorno en el que nos desenvolvemos con tantísimas variables, tantas... tantas.
ResponEliminaPero mucho más allá del simple hecho de ser puntual, está el concepto de que juegas con tiempo ajeno, tiempo de otras personas, que a su vez, también se desenvuelven en entornos de infinitas variables, y en sus variables también juegan con tu tiempo, y en esta amalgama de sucesos, solo hay una ley que se cumpla inexorablemente... y es "La Ley de Murphy".
Si llegas puntual, te toca esperar, si llegas tarde (aunque sea por poco), tu turno ha pasado.
C'est la vie. No le demos tantas vueltas, o como se dice...
"No te tomes la vida tan en serio, que al fin y al cabo, no saldrás vivo de ella".
Sa LLuneta, entre la melancolía de otoño, la puntualidad y la ley de Murphy.... lo llevamos claro.
He, he, he! m'has tret un somriure i mira que avui estic calenteta amb el tema...
EliminaPrecisament perquè jugues amb els temps dels altres, no amb el teu que has d'estar allà tant si vols com si no vols. Sí i em podràs dir, aquests tenen un cap i el cap un altre i així podem arribar fins amunt... però qui con... s'ha inventat lo de la cita prèvia?, com si fos la solució a tots els mals... els seus potser, els nostres segueixen igual o pitjor, perquè ara tenim una cita a una hora concreta que no pots botar-te i et toca esperar igualment...
Ommm... ja respir, no et preocupis!!
Donarem les gràcies a Murphy i seguirem amb les nostres "tristes" vides, perquè tampoc ens deixen expressar el nostre malestar. ;-)
Ommm mani padme hum...
Aferradetes amb pessics Jota.
J,o amb això de la puntualitat, tinc una contradicció molt grossa... espero no allargar-me massa per explicar-ho.
ResponEliminaJo soc puntual, sempre, això sí, salvant que alguna vegada pot haver-hi alguna cosa que no està a les meves mans, com tu també dius, que em faci arribar tard sense voler. A tot arreu, a les cites amb els amics, als metges, a la perruqueria i on sigui, sempre procuro arribar aquells 5 o 10 minutets abans, que serveixen de marge per si tens algun entrebanc pel mig.
Però quan treballava, i donava visites per hores concertades, em costava un munt acabar la visita a l'hora que ja tenia donada la següent. Vull dir que d'aquests retards que expliques, jo n'he provocat molts. No pas perquè em fos igual que s'haguessin d'esperar, o perquè no respectés el temps dels altres, sinó perquè sempre em semblava que "ja acabo de seguida, dic això i prou o li deixo explicar això i prou" i no me n'adona va que passaven els minuts, i de vegades bastants minuts. Per més que em disculpava i me n'avergonyia, moltes altres vegades em tornava a passar el mateix. No sempre, esclar, però reconec que bastantes vegades, m'havia passat. O sigui que disculpeu-me tots els que us heu hagut d'esperar tenint hora concertada. No em justifico ni ho trobo bé, que consti, però no ho vaig acabar de saber resoldre mai.
Aferradetes, preciosa,
T'entenc perfectament i no perquè siguis tu.
EliminaHo sé pel metge de capçalera, que vaig tenir molts anys, que havíem d'esperar més de mitja hora de vegades. Era molt abans de les cites i ell et feia una visita com cal i nosaltres esperàvem a gust, perquè tots sabíem què feia dins la consulta. Era un home molt seriós, però escoltava i mai, que jo sàpiga, es va equivocar amb cap diagnòstic.
Ara són cites de sis o set minuts, que gairebé entre que t'anomenen, entres, t'asseus i et demana que et passa, ja ha passat el temps que té per a tu. Això n'és una. Si no et canvien el metge i has de tornar a repetir-ho tot, com si no tinguessin l'historial a la pantalla i acabes sortint d'allà sense solucionar res, és a dir, has perdut el teu temps i esperes per res, tant si arribes d'hora com sinó...
En el cas dels metges trobo que no té cap explicació que et diguin a una hora... imagino que ens fiquen a més d'un a la mateixa hora, perquè sinó, de veritat no m'ho explico...
Contra la bona praxis, la eficacia, la responsabilidad no tinc res a dir, al contrari, tant de bo tothom fos tant competent.
Aferradetes, preciosa.
A la feina acostumo a arribar amb prou marge, amb els amics, ni que no ho faci exprés, a l'hora.
ResponEliminaDe les cites prèvies, el pitjor és aconseguir-ne una.
podi-.
Tens raó, el pitjor és aconseguir-les i sort si no t'has mort...
EliminaBona tarda, Carles.
La puntualidad es la cortesía de los reyes. Y España sólo tiene uno. ;-)
ResponEliminaAferradetes, Paula.
No sé si plorar o riure...
EliminaAferradetes, Sean.
Riure, Paula. ;-)
EliminaJa, mentre no se'n riguin de nosaltres ja anirà bé...
EliminaLa puntualitat és una de les meves millors virtuts. I la impuntualitat dels altres una de les coses que pitjor porto.
ResponEliminaEls qui som puntuals, normalment, no podem entendre a aquells que no ho són.
EliminaBona tarda, Xavi.
Punctuality reflects respect for time, for others, and for the unspoken trust that holds our social and professional rhythms together
ResponEliminaSobretot, respecte als altres.
EliminaSalutacions, James.
In countries where "mañana" is when everything happens, we'll get there when we get there, don't worry, don't stew, the idea of being punctual is considered overrated and uptight.
ResponEliminaIn countries where an appointment is supposed to be kept at the right time, we want to respect the other person's time and make sure we don't use up too much of it. After all, these people might have something else to do after, and have a limit of how much time they can commit to this one activity.
It's a cultural divide.
If a person is never late but the unthinkable happens once in a while, it's best to let it slide, there was a reason, such as the time we were late to church because the baby's diaper leaked at the worst possible moment and mom and baby had to change clothes.
Some people are always late because they hurry and hurry but leave everything until the last minute, and rush, and I feel sorry for them because they try but just can't seem to realize they need to plan more time to get ready.
Then there are the late people who don't care, like my cousin's ex-wife, who would show up anywhere from 2-4 hours late to every family event. She's an ex for a reason!
I encara que no tinguis plans, el temps és de cadascú i no pots perdre'l alegrament pel caprici de ningú. Més que cultural és un problema d'educació. I sí, hi ha tot tipus de gent, els que són respectuosos amb els altres i els que no ho són.
EliminaUfff! no sé si això va ser el detonant, però arribar de dues a quatre hores de retard és tenir molta barra.
Bon vespre, Mimi!
Con un reloj como el de la fotografía, no es de extrañar que la gente llegue a "su" hora... :)))))
ResponEliminaRespecto al resto del tema, soy puntual siempre! En ocasiones es cuestión de, en mi caso, acelerar algo más la velocidad del coche!
Ya mi querida hija es otra historia... En ocasiones, un poema. :)))))
Sobre citas y esperas, médicas o de lo que sea, nada qué decir. Es la vida y sus ritmos!
Algo parecido pasa con el carácter... Según amanezca el día.
Abrazos, Paula.
Je, je, je!, con lo fàcil que es leer la hora. :-)))
EliminaLos ritmos de la vida, como los llamas tú, van en una sola dirección, ¿no?
Y del carácter... tengo una paciencia infinita, pero llega un momento en que me altera tanta incompetencia y entonces exploto... eso sí, muy educadamente... ;-)
Aferradetes, Ernest.
Haciendo juego con tus risas diré...
EliminaLeer la hora sobre la piedra en días "nublados" no creo que aporte mucha claridad! :)))))
Ritmos en la vida. Pueden identificarse como los movimientos (pensamientos, sentimientos) que cualquiera de nosotros vivimos cada día.
¡La vida es! Pero cada quien la baila según la música que es capaz de crear!
Caracter! Creo que la manifestación del carácter puede compararse a las dos caras de una moneda...
Una cara de buen hacer y "paciencia infinita", y otra de "alteración educada". :)))))
Y como en casi todo en esta vida, hay un tercer elemento. ¡El "canto" de la moneda.
Eso que permite que la cosa ruede!
Bueno, amiga de Inca, he ido sonriendo mientras hablaba contigo, si bien sé que te levantas más tarde.
¡Cuídate! Pues dicen que hoy caerá sobre las islas la intemerata!
Abrazos, Paula.
Por aquí no hay muchos días nublados. :-)))
EliminaLa mía suele ser de paciencia infinita (heredada de mi madre), aunque últimamente pongo la de alteración educada (de cosecha propia) porque los desastrosos ritmos de la vida vienen de la incompetencia de algunos. :-)))
Debe soplar el viento en contra, porque el canto de la moneda no permite que pueda rodar la cosa relajada y en paz.
Y lo de levantarme, casi siempre no antes de las diez, incluso media hora más tarde, siempre que no interfieran en mi descanso. ;-)
Hoy luce un precioso sol, ya se cuidó muy bien la lluvia de caer sólo por la noche. Este siempre ha sido mi deseo, que llueva sólo por las noches y de momento se cumple. ;-)
Aferradetes, Ernest.
Cita prèvia, teletreball... quin sentit té això avui?
ResponEliminaAh, sí, la ganduleria.
Petons.
Per a mi, cap ni un... si ho fessin com toca, però no!
EliminaPetonets, Xavi.
Tienes toda la razón en lo que dices, Paula, no sé para que nos dan cita si siempre te toca entrar media hora o una hora más tarde, en el caso de los hospitales, o en los organismos públicos. Aunque depende de dónde vayas, porque si vas a la peluquería, siempre cumplen la cita. De todas formas, sea como sea, a mí sí que me gusta que me den cita. Por cierto, yo suelo llegar a la hora exacta a los sitios, ni un minuto antes, ni un minuto después. Siempre llego a la hora que me dan.
ResponEliminaQue estés pasando un feliz día.
Besos.
Mucha suerte tienes, a mí ni en la peluquería...
EliminaSi respetaran las citas, estaría totalmente de acuerdo, pero no es el caso.
Feliz noche, María.
Besos.
Yo soy del tipo de persona que se desespera con los horarios, odio los atrasos y me gusta ser puntual.. infelizmente la mayoría no lo es pero entiendo tu post.. gracias por compartirnos este tema tan interesante.
ResponEliminaBlog de Bea- recomendaciones, animes, juegos & más!.
Infelizmente no lo es por parte de muchos, diría yo.
Elimina¡Muchas gracias, Beatriz!
Entenc la teva frustració davant dels incompliments en les hores convingudes, però jo crec que no es pot mesurar tots els casos per igual. Precisament jo justificaria la manca de puntualitat en els temes mèdics. Normalment el que marca el temps d’atenció de cada pacient és la direcció, el quadre tècnic de l’hospital, no el metge que t’ha atendre. Si el metge és honrat i bon professional farà la visita que necessita el pacient, encara que sobrepassi el temps marcat per la direcció. ¿Oi que quan nosaltres entrem a la visita volem que ens atenguin bé, que escoltin els nostres problemes i els intentin resoldre? Preguntem-nos si el metge ha d’anar a contrarellotge en cada visita, és bo per nosaltres aquest corre-cuita? Hi ha un hospital que jo visito que quan et donen l’hora hi ha un comentari que diu més o menys això: «Aquesta és l’hora que ha d’estar vostè aquí, no l’hora que el podrem atendre».
ResponEliminaÉs l'època que ens han fet creure que el temps és or, i no et creguis, a mi també m’agrada arribar puntual i que m’atenguin a l’hora convinguda, però intento posar-me a la pell del metge, i puc entendre’l.
Ja estic a casa des d’ahir a la tarda, aparentment tot va bé (les molèsties normals després de la intervenció).
Aferradetes, Paula!!
No sé si has llegit el comentari que li vaig fer a la Carme. Estic d'acord amb tu pel que fa als metges, si no hi hagués cita prèvia o si no ens donessin 7 minuts per la consulta, com fan aquí, que no et dóna temps de dir ni bon dia. No crec que sigui bo per cap metge no poder atendre al seus pacients així com toca, però també crec que n'hi ha que s'ho agafen com si fos passar llista i prou i surts de la cita així com has entrat... o pitjor, perquè et crea una impotència infinita veure que no han fet res...
EliminaEstic contenta de que tot hagi anat bé. Ara una mica de paciència i en un no-res ja podràs botar... Encara no tinc cap resposta de part de l'Alfons. :-(
Aferradetes i gràcies, Joan!!
Det är respektlöst att inte hålla tiden. Respektlöst mot andra människor. Fin bild du valt på detta tema. Ha en fin dag, Lasse
ResponEliminaMolt cert, una falta greu de respecte cap als altres.
EliminaMoltes gràcies!
Benvingut, Lasse.
Recordo un llibre d'autoajuda en què el seu autor deia que les coses que no volia mai per a ell són mentir, arribar tard, robar o flirtejar.
ResponEliminaDe les cinc que cites, me'n puc atribuir quatre. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
Me cae muy mal la impuntualidad de los lugares que exigen puntualidad. Situación que es muy frecuente.
ResponEliminaUn abrazo.
Suele pasar, los que más exigen puntualidad suelen ser los más impuntuales.
EliminaAferradetes, Sara.