26 d’octubre 2025

PLUjA DE NOSTÀLGiA


Tardor de fulles,
nostàlgia en l'aire
d'un trist adéu.

Silenci ingràvid
en una abraçada.
Pluja de fulles.

Records de tardor,
fos el temps en silenci,
l'amor perdura.

[Octubre ~ 2025] 

34 comentaris :

  1. Your verses capture the quiet ache of parting and the tender beauty of love that lingers like the last leaf refusing to fall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la teva manera de veure-ho i de dir-ho.
      Salutacions, James.

      Elimina
  2. Quins colors tan bonics que té aquesta foto. M'agrada molt.
    I el poema té tan de sentiment que no goso ni tocar-lo. Preciós.
    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme!
      La veritat és que l'he refet jo mateixa, també ho podries haver fet tu...
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  3. Nostalgia infinita.
    Beso.

    ResponElimina
  4. El otoño, estación preferida por mi. Maravillosa.
    Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mí me gusta más la primavera.
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Luis.

      Elimina
  5. Hermosos colores los del otoño. Yo no tolero el frío y me he cambiado a un lugar tropical. Viviré en un continuo verano... A ver si aguanto, Por lo pronto estoy fascinada a 30 grados, mientras la familia me cuenta que ya están con amaneceres a 10 grados. Es muy crudo el invierno por allá, siempre bajo cero.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo tampoco, ni me gusta, ni tolero el frío... aunque en estos últimos años tampoco el calor...Treinta grados me parece una temperatura estupenda, mientras no se supere o la humedad haga que se dispare la sensación de calor. ¿Conoces algún lugar donde la temperatura esté entre 25º y 3Oº grados como máximo durante todo el año, porque me cambiaría sin pensarlo. ;-)
      Besos, Sara.

      Elimina
  6. Autumn is the bittersweet of the year, distilled into rain and colored leaves.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em disgusta la tardor, però prefereixo molt més la primavera.
      Bon dia, Mimi!

      Elimina
  7. La tardor...

    La tardor m'agrada i a la vegada em fa patir.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que les persones sensibles patim molt a la tardor, un patiment molt intern...
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  8. Helena Bonals27.10.25

    Són molt macos els tres haikus. En el final de tots tres és on hi ha més força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      És tot un honor venint de tu.
      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  9. Belles paraules, bella imatge.
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
  10. Una cosa bona deu transmetre la tardor si t'ha fet inspirar aquests formosos i especials haikus.
    Aferradetes, Paula!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no ho havia pensat mai així, però alguna cosa serà...
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  11. Doncs sí que convida a la nostàlgia l'arribada de la tardor. Hi ha estacions per a totes les emocions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert!... i les passem totes...
      Bon vespre, Xavi.

      Elimina
  12. Anònim27.10.25

    Bueno, bueno, nos regalas bellísimos haikus, con aromas de melancolía, y ... sí, es cierto, el otoño es dado a producir melancolía, o quizás lo debiéramos decir en plural, pues son muchas cosas que en estas fechas oprimen el alma, estrujando recuerdos y sentimientos..... y en ese oprimir, escapan gotas, no de lluvia (que también) si no de lluvia del alma.
    Te respondo con unas estrofas del poema de Serrat "Una balada de Otoño".


    Llueve
    Detrás de los cristales llueve y llueve
    Sobre los chopos medio deshojados
    Sobre los pardos tejados
    Sobre los campos llueve
    Pintaron de gris el cielo
    Y el suelo
    Se fue abrigando con hojas
    Se fue vistiendo de otoño
    La tarde que se adormece
    Parece un niño que el viento mece
    Con su balada en otoño
    Una balada en otoño
    Un canto triste de melancolía
    Que nace al morir el día
    Una balada en otoño
    A veces como un murmullo
    Y a veces como un lamento
    Y a veces viento.
    Creo que entre tus Haikus y estas estrofas, sobran todas las palabras que pudiésemos poner.

    Sa Lluneta, rep una fortíssima abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que sóc com un rellotge amb les estacions, tot m'afecta d'una manera molt directa, encara que no hi pensi, encara que no vulgui...

      Segueixo impactada pel darrer poema que em vas deixar. Escrit amb tanta dolçor i veritat, amb paraules senzilles i tendres com només sabía escriure ell...
      Moltes gràcies per aquests detalls, Jota!

      Aferradetes ben dolces, amic meu.

      Elimina
  13. L'amor sempre recorda
    cada fulla caiguda
    a cada tardor.

    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta tardor que cada cop es fa més feixuga...
      Petonets, Alfred!

      Elimina
  14. Beautiful photo, fine poem.
    Toujours l'amour!

    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'AMOR, sempre.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  15. This photo with the leaves has the whole of autumn in it!!
    Wonderful poem and music, thank you!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      Aferradetes, Katerina.

      Elimina
  16. La tardor (Primavera d'hivern) inspira els poetes.
    T'ha inspirat a tu, senyal que ho ets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha molts gran poetes, no m'atreveixo a anomenar-me'n... només escric sentiments, Xavier.
      Aferradetes!

      Elimina
  17. Me ha encantado tu lluvia de nostalgia y con esas hojas de otoño tan bonitas. Pero no me gusta el otoño, lo encuentro melancólico y triste, estos meses me parecen así, y más ahora que vienen Los Santos.

    Que estés pasando un feliz día, Paula.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Mi estación preferida es la primavera, aunque cada vez es más corta por estos lares, más por lo que me hace sentir que por los colores, los olores, los sabores u otras cosas, en ese sentido todas las estaciones son hermosas.
      Muy feliz noche, María.
      Besos.

      Elimina

Benvinguts al racó!