29 de juny 2025

EL CAMí OCULT


El sol de primera hora del matí donà una suau resplendor sobre el tranquil càmping situat sota un panell solar de forma ovalada. L'Ariadna havia vingut aquí buscant solitud, però el seu propòsit avui era diferent: estava decidida a descobrir l'origen d'una estranya canaleta que havia descobert a prop durant la seva caminada matinal. Al principi va ser descoratjador, el camí estava cobert d'obstacles com branques caigudes i males herbes tossudes que semblaven guardar els secrets d'aquest racó remot del bosc.

Mentre creuava un sender estret, va notar una arruga a terra, un revolt subtil que deixava entreveure alguna cosa més sota la superfície. A prop, una escultura de pedra en forma de porc semblava fora de lloc, gairebé com si apuntés a un missatge tàcit. Tot i ser pacient, l'Ariadna es posà a prova, la seva curiositat sorgí de nou a cada pas, donà puntada de peu a una pedra i s'impulsà cap endavant.

S'aturà davant d'un petit brot groc de flors silvestres, els seus registres del moment de la floració no revelaven res inusual, però alguna cosa sobre la seva col·locació semblava deliberada. Aleshores, els seus ulls van captar una sèrie de registres febles gravats al tronc d'un arbre proper, revelant un patró que no va poder desxifrar immediatament.

De sobte, veié un punt tènue i irregular a la distància, gairebé com un mur amagat i es va preguntar si només era un reflex de la seva imaginació o una pista real. La seva ment es capgirà mentre considerava el perill real... Tornaria a temps de donar el sopar als nens?... Què seria d'ells si no tornava?...

[ Joc a ca la Sue ]

42 comentaris :

  1. Ho fas molt bé.
    Has despertat la meva curiositat.

    Petons.

    ResponElimina
  2. Com de costum, una història amb intriga molt ben treballada, incloent les paraules exigides.
    La foto, a l'alçada del relat!
    Aferradetes i bona setmana Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt agraïda per les teves paraules.
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  3. Captivating opening. I am bowing to the artist.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. On és l'artista? ;-)
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  4. Explorar no siempre lleva a buenos hallazgos. Regresar fue la mejor decisión.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los hijos van por delante de todo.
      Aferradetes, Sara.

      Elimina
  5. Truly loving - and as Sean says a captivating opening. Thank you.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu, Sue!
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Je,je...estos hilos no siempre me enganchan, más bien al contrario, pero reconozco que le echas mucha imaginación.
    Es complicado terminar por hacer verosímil el asunto.

    Muy bien.
    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sin ella me sería imposible escribir palabra alguna. ;-)
      ¡Muchas gracias!
      Besos

      Elimina
  7. And in that breathless pause between mystery and responsibility, she realised that every step forward carried not just the weight of curiosity, but the heartbeat of those who waited for her return

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què era més importan per a ella? La tria crec que va ser fàcil.
      Salutacions, James.

      Elimina
  8. M'agrada aquest final. L'aventura contra la quotidianitat, qui acabarà guanyant?

    Molt ben trobat el to de misteri que ens enganxa al relat i, com sempre, molt ben lligades les paraules del repte. Per cert, m'ho sembla a mi o hi ha una certa obsessió pel color groc a ca la Sue? ;-)

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!. Una tria gens complicada en aquest cas.
      Pel que fa al groc, no crec que l'utilitzi com toca. El repte de la setmana són unes paraules i un color, però no és el color primari, sinó una variació del mateix. No sé si m'explico bé, per veure com va, pots anar a l'enllaç de la Sue. ;-)
      Aferradetes, Mac!

      Elimina
  9. Interessant relat amb les paraules demandades. Un magnífic control de llum i ombres en la foto.
    Aferradetes, Paula!!!
    (No és segur, però és possible que tardi 30 o 45 dies en tornar...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      Espero que aquesta pausa sigui per fer un descans, unes vacances o qualsevol cosa que sigui del teu gust.
      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  10. Me gusta esa sombra de esta parte del muro. Con este calor solo apetece refugiarse y protegerse del sol directo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!
      Cierto, buscamos las sombras como posesos. ;-)
      Feliz tarde, Luis.

      Elimina
  11. Mejor dar la vuelta y preparar la cena. Buena luz deja la ventana en el camino oscuro.
    Buena semana Paula.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esa creo que fue su mejor opción. ;-)
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  12. Em sembla complicat fer lligar tantes paraules disperses, i sempre te'n surts molt bé.
    Aquesta vegada el teu final obert, l'anem tancant tots poc a poc... els nens, el sopar... qui seria capaç de deixar-los?
    Enhorabona, Paula!
    Aferradetes, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És com tot, de vegadas sí i d'altres no. ;-)
      Crec que cap mare deixaria els seus fills per qualsevol aventura, per bona que fos.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  13. A veure, que me'n vull anar de càmping aviat i ja m'has fet pensar en coses estranyes. A veure si no podré dormir a la furgo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un home com tu, que ha viatjat per tot el món, no crec que es quedi sense dormir per aquestes coses. :-)))
      Bona tarda, Xavi.

      Elimina
  14. Buen relato y con un final distinto dependiendo de la persona que lo lea.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Antonia.

      Elimina
  15. Me encantó la atmósfera tranquila pero cargada de misterio que conseguiste impregnar en tu prosa. Se siente la tensión bajo la aparente calma, la calma silenciosa, tu texto sugiere mucho, tiene lírica y también me gustó mucho esa mezcla de lo natural con lo atávico.
    El final, como muchos finales tuyos, deja abierta la opinión del lector.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quería dar cierto misterio sin llegar al drama. ;-)
      El texto y sobre todo el final, una vez salido de mi pluma, es todo vuestro.
      ¡Muchas gracias!
      Aferradetes, Eukel.

      Elimina
  16. De la primera lectura me'n vaig quedar sense ben bé sense que dir, un relata curiós i amb un missatge, que no acaba d'entendre, com aquesta calor que ens envolta i la necessitat de posar unes paraules determinades al text.
    Després, amb una segona lectura, de la qual accepto la seva construcció formal onírica, amb alternança amb la quotidianitat de les obligacions familiars (es pot ocupar el pare de fer el sopar, encara que no surti mencionat). Respecto qualsevol lectura, menys la de quedar-se impassible.

    Petonets sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'he de donar las gràcies per tornar a fer aquesta segona lectura.
      La "necessitat" de posar les paraules determinades ve marcada pel joc de la Sue, després cadascú fa el text com li vingui de gust.
      I pel que fa al pare, no surt perquè no hi és. ;-)
      Petonets, Alfred.

      Elimina
  17. Tu imaginación es tremenda, amiga Luna...
    Nos quedas pensando: Y ahora que...
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Y ahora qué?... pues no me vendría nada mal un refresquito. ;-)
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  18. Aquests relats amb finals oberts sempre ens deixen a tots intrigats. Però vaja, jo crec que és millor no seguir endavant i tornar a casa, oi?
    Imatges de llocs com aquest sempre em causen admiració. I enhorabona per haver posat totes les paraules on toca, és un repte ben complicat.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També crec que és millor que torni a casa. ;-)
      És una foto de la muralla d'Alcúdia, molt bonica per cert.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, nina.

      Elimina
  19. A very intriguing story, maybe if the words inspire, you could continue it.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Els meu relats solen ser oberts, crec que de tots els que he fet, només n'he deixat un finalitzat amb dos relats. M'agrada deixar lliure la vostra imaginació.😉
      Aferradetes, Mimi.

      Elimina
  20. Misteri i final obert, què més se'n pot demanar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que res més, Helena. ;-)
      Aferradetes!

      Elimina
  21. A mesura que avança, la protagonista s'endinsa no només pel camí, sinó en un conflicte interior entre el desig d'explorar allò desconegut i la seva responsabilitat familiar. Com t'agrada fer, deixes a l'aire preguntes que conviden a seguir llegint, la qual cosa requereix una continuació de la història per part teva, és clar!!😅El finestral de pedra de la foto convida a mirar a través seu. Aferradetes, Paula!!😉🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gairebé tots gaudiu d'una bona imaginació per acabar el relat així com vos plagui.😉
      Aquest tros de finestra em va tenir un bon temps entretinguda.
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Alfons.😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!