Hi són per a mi, per a tu, per a tots,
anònims amb cor, sense nom,
ens transformen en xifres,
en lletres deixades en papers,
així, penjats amb pinces
a la corda fluixa de la vida.
Ambulatori "So na Monda" - Inca |
El cap cot, absorts,
sospesem el valor d'un instant
que separa el seny de la follia,
mentre el reflex de la vida
és sota els nostres peus.
Ui, les sales de espera dels hospitals... sí, són llocs molt desesperants...
ResponEliminaUn abraç i molta salut!
Desesperant és no poder fer res per escurçar l'espera.
EliminaSalut, Ximo ... aferradetes!
Qui espera desespera, diuen. I algunes esperes s'acaben fent eternes...
ResponEliminaSobretot als llocs on ja hi vas a disgust.
EliminaMolt bona tarda ... aferradetes!
Quan estem malalts... Realment és com si tot s'aturés, tot ha d'esperar, fins i tot nosaltres mateixos... La vida habitual queda lluny, com aquest reflex als nostres peus. Molt ben explicat, lluneta... Que tinguis molt bon dia, bonica. Abraçadetes...
ResponEliminaRealment en aquests moments estem a l'altre costat de la vida,
Elimina"ballant" sobre la corda fluixa, entre somnis i ... malsons.
Bon cap de setmana, nina!
Bessets ensucrats ♡
Què bé que has sabut explicar-nos i transmetré les males sensacions d'aquest instant!!...
ResponEliminaEspero que a la sortida hagis trobat un aire nou i fresc on poder respirar a fons.
Una abraçada molt forta.
Cada vegada que hi entro és com si em faltés l'aire, el subconscient és molt punyeter ... tinc pressa per sortir, si ... després em quedo una estona mirant a Tramuntana, com si volgués sortir volant ...
EliminaAferradetes dolcetes, Montse! ✿
Fa temps que he deixat d’esperar...el que vull no vindrà mai més...
ResponEliminaDe vegades esperem per nosaltres ... però és cert que les esperes més angoixoses són les de persones que estimem, fins i tot quan sabem que ja no tornaran.
EliminaUna aferradeta ben forta, nina!! ★
Suposo que és una de les activitats dels humans: esperar. Per això devien nomenar l'esperança com una virtut.
ResponEliminaFita
L'esperança és el punt entre el desig i la realitat?
EliminaI en aquell moment es conjuguen esperança i desesperança, encara que sigui per un instant.
Molt bon dia, Xavier!
Aferradetes ☀
Una descripció magnífica de la desesperança i l'esperança. Les esperes en aquests llocs es fan inacabables.
ResponEliminaUna abraçada
Els minuts semblen hores i els somriures desapareixen.
EliminaGràcies, Josep ... aferradetes! ☻
En aquests llocs un llibre és imprescindible: per distreure'ns i per aturar les pre-ocupacions estèrils. Petons!
ResponEliminaNo m'agraden els hospitals, ni les consultes, potser perquè sé el que em porta allà.
EliminaQuan és una visita rutinària, potser sí pugui llegir una estona, tot i així no puc concentrar-me amb la lectura, o millor dit, altres pensaments impedeixen que pugui submergir-me en els personatges.
Bessets, nina! ☻
Ja és desesperant haver d'anar-hi i si a sobre t'hi passes hores ja pot ser inaguantable
ResponEliminaNo tan sols hores ... i un dia, i un altre i un rere l'altre ... que sembla que no s'acabi mai.
EliminaAferradetes, guapo! ☻
Espero que no hi hagis d'anar massa sovint, de veritat, nina... tot i així, ja que hi has anat, al menys felicitar-te per les fotografies perquè són una passada!! Els blanc i negres diuen tantes coses! I s'acompanyen tan bé amb les teves paraules!...
ResponEliminaAmunt!! :-)
Em va servir de distracció, la veritat és que aquests núvols reflectits a terra eren una temptació. Sòl anar-hi al migdia, sóc l'última pacient ... gairebé quan els altres dinen i aquest dia estava sola.
EliminaAmunt, bonica!!
Aferradetes ♡
L'ideal seria no haver-hi d'anar, però més tard o més d'hora, a tots ens toca...I si que es fa pesat, tot i que jo tinc una espècie de tàctica, fer petar la xerrada amb els altres desesperats que esperen, el temps passa més de presa...
ResponEliminaPetonets dolços, bonica.
Si hi ha gent, observo però no dic res si no se'm pregunta,
Eliminasóc més d'escoltar en el tu a tu.
Bessets, Roser! ✿
Quina imatge més colpidora!
ResponEliminaEn segons quins moments no hi ha llibre ni conversa que et distregui.
Confio que la teva angoixa s'alleugi aviat, nineta.
Aferradetes!
S'ha convertit en una companya de viatge, d'aquelles que et fan la punyeta dia si, dia no.
EliminaTractar-la amb certa indiferència fins arribar a que no molesti, pot ser la solució.
Aferradetes dolcetes! ☽
Quines imatges tan ben logrades, lluneta! Certament, el temps cobra una altra dimensió en un hospital, i la dualitat angoixa-esperança ens fa perdebre una visió de la vida que potser ens passaria per alt...
ResponEliminaNo és un lloc agradable, cert..., però quina sort en tenim, de vegades, dels hospitals...!
Una forta abraçada, bonica!
Ho has dit bé ... de vegades.
EliminaGràcies, nina! ҄‿҄
Aferradetes.
jo també et desitjo no haver-hi d'anar , en tot cas només et dic que per agafar una visió més positiva et diria que encara que llocs de desesperar també són llocs d'esperança ....aferradetes! la primavera dona altibaixos
ResponEliminaL'esperança mai la perdo, encara que hi hagi moments que dubti.
EliminaHe passat un hivern dur, la primavera sempre m'anima, així que tot anirà bé.
Aferradetes, nina! ☀
Espera, espera, que me voy a por el diccionario de bolsillo...
ResponEliminaEspero ... espero a que des con él!! ҄‿҄
EliminaEs cierto, amiga, la vida no es sino una cuerda floja... Estamos siempre en vilo... En el aire...
ResponEliminaUn abrazote fuerte, y espero que estos días seas feliz, y te portes bien, eso si... Bueno, o mal...
Otro abrazo
Gràcies, Antiqva ... me portaré bien ... o mal!! ☺
EliminaAbrazote y felices vacaciones!
Verdaderament resulta un conflicte de sensacions... els dubtes ens fan males passades i més en llocs com aquest.
ResponEliminaFas be , de mirar a Tramuntana i voler volar ...penso que es un alleujament , encara que sigui petit i temporal
Bon diumenge, una abrasada !
Tot el que pugui distreure't va bé, encara que mai ho aconsegueixes totalment-
EliminaBon diumenge, Artur!
Aferradetes ☻
Hi ha lloc als quins anem per obligació i costa trobar-hi el costat positiu. Però més val fer-ho ja que no hi ha més remei. Desitjo que se't solucionin els problemes i les angoixes. I si s'entossudeixen a estar amb tu dia a dia, doncs com deies més amunt, ignora'ls tant com puguis i potser així, al sentir-se menyspreats marxen...Tan de bo!
ResponEliminaUn petó molt fort.
Tan de bo sigui així, que se'n cansin de mi i marxin.
EliminaBessets dolcets, nina! ✿
Les sales d'espera son un mar d'emocions. Sovint tristes, sovint desesperades, retingudes, de silencis.
ResponEliminaPerò també esperar, amb esperança, la bona notícia.
Sortosament no tot són notícies dolentes., tens raó.
EliminaAferradetes, nina! ҄‿҄