 |
| Florece mayo mirando atardecer Sentir en paz ...Jj |
la nostàlgia present
Colors de vida
De gran, petita
en l'oblit asseguda
Llunyans els mots
L'arbre té cura I d'aquell passat dolç
n'omple les hores
Els colors lluminosos
t'acaronen la cara
(sa lluna, abril-2014)
Si jo que no sóc de poesia ho trobo maco, és que ho ha de ser, si o si. Abraçades poètiques wapa
ResponEliminaGràcies, Joan!!
EliminaBessets ☺
Una mirada poètica bonica per a una escena de vida bonica.
ResponEliminaUn abraç, bonica :)
Em va captivar tot d'una que la vaig veure.
EliminaBessets, Ximo! ☻
Precioses les paraules que es donen la mà amb la imatge! Descriuen perfectament la plenitud de la vellesa, que sovint és bella, com aquesta composició que avui ens regales, Lluneta...
ResponEliminaPetonets, de colors lluminosos.
Hauria de ser sempre així, nina, sempre bella!!
EliminaNanit, preciosa! ✰
Aferradetes
M'agrada aquest "Mirar distreta...els colors de la vida"... Una bonica mirada poètica a aquesta etapa de la "plenitud"
ResponEliminaUna abraçada.
De vegades mirem sense mirar res concret, mirar per omplir-nos de bellesa.
EliminaAferradetes, nina! ✿
Doncs ahir a la nit, al final m'ho vaig deixar córrer, tampoc hi havia manera d e deixa r un comentari... desp´res de 7 o 8 intents vaig decidir esperar millor ocasió... a veure si ara.
ResponEliminaEt deia que la foto la trobo preciosa (d'aquelles temptadores) i que els poemes expliquen molt bé aquesta sensació, aquesta situació de la foto.
Una abraçada grossa, bonica.
Coses d'aquesta casa, però si que em posa dels nervis quan no ho aconsegueixo.☹
EliminaGràcies nina per tornar!!
Aferradeta ben forta ♡
"L'arbre té cura/ I d'aquell passat dolç/ n'omple les hores" m'agrada molt aquest tros, per l'escaiença entre la vellesa de l'arbre i la de la dona.
ResponEliminaDoncs sí, té anys l'arbre.
EliminaGràcies, nina!
Aferrradetes!! ✿
Boniques paraules....
ResponEliminaGràcies, bruixeta!!
EliminaBessets dolcets ✶
Que bé que has explicat i captat aquesta mirada plena i serena marcada pel pas dels anys.
ResponEliminaGenial Lluna!
Una abraçada
De mica en mica vaig fent, gràcies Josep!
EliminaAferradetes! ☼
Que bonic... vés a saber què està pensant la senyora, o potser no pensa res, només reposa. Sembla feliç.
ResponEliminaEs fonia amb l'entorn, això em va semblar ... difícil saber-ho!
EliminaAferradetes, nina! ✩
Un bell reconeixement a la vellesa. M'afegeixo, entusiasta, a tots els reconeixements cap els nostres avis.
ResponEliminaFita
Tenen tota la meva admiració i respecte, són tan savis!!
EliminaBessets!! ☻
La mirada distreta, plena de tantes imatges vívides, tornant a d’innocència de la seva petitesa. Com l’arbre, guarda en el seu interior riqueses de vida i en el seu rostre la lluminositat de la sapiència del grans.
ResponEliminaSa Lluna preciós poema que acompanya una imatge entranyable.
Quan anem fent-nos grans ens tornem més observadors, potser menys xerraires. Qualsevol cosa que veiem ens porta a un experiència viscuda, quedant-se la mirada perduda entre records.
EliminaHauria pogut ser, però no és mumarona. Potser el que em va cridar l'atenció d'aquesta dona va ser que m'hagués agradat que fos ella ...
Gràcies, Alfons!
Bessets i molt bon dia ☺
Una mirada molt tendre la teva, Lluneta.
ResponEliminaLa vellesa també pot ser plenitud.
Sempre intento posar uns granets de tendresa en tot ...
Eliminade vegades ho aconsegueixo, altres no tant.
Una persona gran és una llarga vida, plena, crec.
Aferradetes, nina! ☺
Tota una vida en la seva mirada distreta.
ResponEliminaPetons.
Una mirada que diu moltes coses.
EliminaBessets!! ☻
Ostres, LLUNETA, fins i tot a mi -que ja saps que la poesia em costa molt- m'han arribat les teves paraules... La foto és preciosa. L'arbre sembla que faci guàrdia vigilant i protegint la dona "mentre jo sigui aquí, no et passarà res" sembla que digui ell, tan fort... i ella, tranquil·leta, descansa, somia... i està bé.
ResponEliminaUna foto amb uns colors preciosos... Quin post tan maco!! ✰
Aquest arbre la protegia i l'acompanyava, sí
EliminaHagués pogut triar l'altre banc sense arbre, però al costat d'aquest sembla que es trobava molt bé.
Estic contenta que t'agradi. Ja has trobat els dibuixets?? jiiijij
Aferradetes, bonica ❤
Hehehehe noooooo, no els he trobat (no entenc on dius que s'han de buscar... dins de blogger?) et copio els teus ❤ ❤ :-))
EliminaNo, no és a blogger, t´ho explcaré demà al correu. ;)
EliminaBona nit!! ☽
la distracció es segurament la millr forma de traballar l'imaginació... no us ho creieu que sigui perdre el temps..i si t'acorana un vell i savi arbre, dons molt millor...
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, de vegades és quan som més imaginatius.
EliminaBenvingut, Josep!
Aferradetes i bona nit. ☽
Aferradetes des de Mataró...molt bona setmana per tots Lluna..
ResponEliminaMolt bona setmana, Josep!
EliminaAferradetes des d'Inca. :)