14 de juliol 2014

i en diuen . . . tristesa

Unitat 5: Dir i/o mostrar emocions dels personatges
a  ROSER CAÑO VALLS



No volia baixar ni que la veiessin plorant, se sentia molt petita i ella ja era gran!. Sentia quelcom estrany que no sabia molt bé el que era, només que la estrenyia molt endins. Des de la finestra de la seva habitació treia el cap per veure la seva marxa, abans amb el puny s'havia eixugat les llàgrimes, ella ja era gran!.  Des de baix, al costat de la porta del cotxe, el seu pare li va llançar un petó amb un gran somriure,  al mateix temps que repicaven les seves paraules al seu petit caparró -Seré de tornada pel teu aniversari, t'ho prometo princesa!- Mentre, retenia el seu plor amb la lluïssor d'un somriure que es va quedar a mig camí. 

52 comentaris :

  1. "Sa tristesa dorm en terra, sa tristesa,

    sa tristesa se despenja com el cel per ses estrelles."

    Aquesta és la cançó sobre la tristesa que més bon rotllo em dona. O falla ella o fallo jo! ;)

    Un post preciós, lluneta! Sempre m'ha agradat l'expressió dels petits quan diuen "ja sóc gran". Seria maco que els grans puguèssim dir el contrari de tant en tant, també!

    Bessets alegres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes paraules que has triat de la cançó, m'agraden molt.

      Els nens de vegades són petits per allò que els convé, altres ja són molt grans!! Una altra frase que m'encanta és "quan sigui gran seré ..." i ho diuen amb una seguretat aclaparadora.
      Sssssst jo ho dic de tant en tant, sóc molt petita!! ;)

      Bessets i mil somriures ☺

      Elimina
  2. el primer troç del teu post l'identificava massa en una situació viscuda en primera persona els darrers dies, que he estat fora. La segona part, em reconforta i em fa pensar que si, que aviat tornarà aquest somriure i per tant no he d'estar trista!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els comiats sempre són durs, encara que sapiguem que és per un període curt.

      No estiguis trista, els somriures ens fan passar millor l'estona.
      Bessets, nina! ☺

      Elimina
  3. Ara s'ha d'eixugar les llàgrimes i esperar l'aniversari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pot fer res més, bé si, somriure una mica més cada dia
      fins que torni el seu pare.

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  4. És molt bonic, sa Lluna! Moltes gràcies per la teva aportació! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu Roser, per fer-nos "jugar".

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  5. És terrible i alhora meravellós quan arribes a un punt i saps certament que has arribat a un llindar del nou camí, hi ha quelcom de tristesa, de plor joiós que en certes persones aquesta joia la coneixen una sola vegada a la vida.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Créixer implica deixar enrere etapes on et sents més segura,
      en aquest pas sempre hi ha alegria i tristesa a la vegada.

      Una aferrada! ☺

      Elimina
  6. Has descrit tot el món que hi ha a eixa fotografia tan bonica i plena de vida... encara amb la seua tristor.

    És molt complicat dir adéu, i més a eixes edats (encara que, la veritat és que en qüestions d'adéus, cap edat és bona).

    Un abraç i un somriure :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest punt sóc una mica rara, mai dic adéu, és una paraula que no m'ha agradat des de molt petita, fins i tot com a salutació. Sempre dic: fins aviat, ens veiem o fins després ... manies meves! ;)

      Aferradeta riallera! ☺

      Elimina
  7. Molt ben explicada aquesta tristesa. Ara jo pregunto: això és dir o mostrar? No sé si veig massa clara la diferència.

    Una aferradeta, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc la veig molt clara, crec que sempre serà "dir" quan parlem d'una altra persona, tot i que no ho sé cert, la tristesa es mostra quan és la d'un mateix.

      Aferrradetes, nina! ☺

      Elimina
  8. Que bé transmets els sentiments Sa Lluna, no es pot expressar millor l'enyorança que es manifesta en el seu rostre ni l'esperança que aquesta insinuació de somriure ens permet il·lusionar.
    Que bé si de majors tinguéssim la innocència i la llibertat dels petits per manifestar els nostres sentiments com ells.
    Molt bonic, com sempre, Sa Lluna. Bessets amb alegria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis Alfons, tu que me veus amb bons ulls!! ;)

      Ens posem màscares perquè no ens facin mal, tot i així crec que depèn de la persona. Sortosament alguns no hem perdut aquesta innocència i la llibertat d'expressar-los.

      Bessets ensucrats! ☺

      Elimina
  9. Un sentiment que s'ha d'aprendre, però no durarà gaire en aquest cas, perquè segur que el pare tornarà abans de l'aniversari, hi ha de confiar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment el veu marxar i pateix, tot i que sap que si el pare li ha dit que tornarà abans de l'aniversari, així serà.

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  10. És preciosa aquesta nena! De petits costa molt acceptar la pèrdua, ho has mostrat molt bé. Per mi "dir" seria: La nena està trista. En canvi, mostrar va més enllà. Has entrat dins el seu caparró i has mostrat el perquè més profund de la seva tristesa.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li he dit a na Carme, no ho tinc prou clar.
      Mostrar seria posar-se a la seva pell?

      Bessets dolcets! ☺

      Elimina
  11. Un relat tendre i emotiu, però segur que per a la nena això no es suficient.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ella voldria que no marxés, això sí la faria feliç.

      A tu i als altres vos he de demanar disculpes, porto un parell de mesos que vaig de cap amb el treball i amb problemes tècnics. Espero poder disposar de més temps per posar-me al dia.

      Aferradetes Josep! ☺

      Elimina
  12. Un relat molt bonic i tendre, que l'expressió en el rostre de la nena "que ja és gran" sap blasmar a les mil meravelles.
    Una abraçada, lluneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràssis, preciosa!

      Aferradetes dolcetes ☺

      Elimina
  13. Una nena preciosa, tot i que la seva carona és la viva estampa de la tristor...Una historia molt tendra, malgrat ella es considera gran, les llàgrimes li rellisquen suaument cara avall, encara que lluiti per aturar-les...No sabem si falta molt pel seu aniversari, això marcarà el temps de la tristor!

    Petonets dolços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre pot anar ratllant els dies amb llapis de colors i no se li farà tan trista l'espera i pintar un dibuix molt maco per donar-li quan torni. ;)

      Bessets, nina! ☺

      Elimina
  14. Quins ulls més tristos... Deu faltar molt pel seu aniversari, una llarga absència...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pels petits el temps passa més dolç, espero que trobi moltes cosetes per fer mentrestant.

      Uns bessets, Glòria! ☺

      Elimina
  15. Has explicat molt bé els sentiments de la nena, Sa lluna. Esperem per al bé d'ella que el pare torni abans de l'aniversari.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que el millor regal que li podrà fer serà la seva presència.

      Aferradetes, Josep! ☺

      Elimina
  16. que tendra! Una tristesa que es veu sense que l'anomenis. Ens has ensenyat aquesta tristesa a través d'aquestes llàgrimes rebels que se l'hi escapem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els seus ullets ho diuen tot, no cal explicar molt més.

      Aferradetes i mil somriures! ☺

      Elimina
  17. Ufffffffff només em faltava això...

    Quina pena.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, fa pena la seva pena.

      Bessets! ☺

      Elimina
  18. El més trst seria que no sentis tristor veient com marxa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi hauria d'haver molt poca estimació perquè això succeís, Joan.

      Aferradetes! ☺

      Elimina
  19. Buf, quantes nenes sentiran aquesta tristesa. Sort que el temps de vegades ajuda. Una abraçada tendra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes, moltes i per altres motius també, malauradament.

      Aferradetes ben dolces, nina! ☺

      Elimina
  20. És un text molt bonic, com la nena, la tristesa s'esvairà aviat, m'ho ha dit un ocellet que té contactes amb la lluna ;) Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiii si no fos per la lluna, hi hauria alguna nena que encara ara ploraria. ;)

      Aferradetes per a totes dues!! ☺

      Elimina
  21. La foto és genial. I el text també! Malgrat tot hi veig moltes més coses amagades darrere aquests ulls tristos. Igual que darrere l'expressió "jo ja sóc gran". Qui no ha sentit aquestes emocions a la seva pròpia pell? I segur que per dins hi corria molta més emoció de la que sortia a fora, o no?
    En tot cas, m'agrada molt aquest post, Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tot un món el dels infants, assuxi volen ser grans i assuxinetes petits!!

      Gràssis nina ... bessets! ☺

      Elimina
  22. tristesa i alegria de vegades va de bracet encara que no ho sembli ....molt ben escrit em quedo amb la possibilitat del somriure!
    aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Se li veu que tot i la tristesa, ella volia somriure per acomiadar al seu pare.

      Aferradetes!! ☺

      Elimina
  23. Un retrato bellisimo... Y tus palabras no lo son menos... Una feliz conjuncion de esa mirada y de tus palabras... Precioso todo, amiga

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias, amic!!

      Otro abrazote para tí ☺

      Elimina
  24. Ay, no se si entró el comentario... No se que pasa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Puedes ver que sí, no pasa nada!!

      Més aferradetes! ☺

      Elimina
  25. Quina nena més bonica!,una mirada trista i lluent alhora. Que la seva tristor sigui fugaç i passatgera, aviat tingui al pare de tornada.

    Una abraçada gegant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els seus ulls són una barreja de tristesa, esperança i conformisme amb tot el que li està passant.
      La tristesa en els nins és un pecat, mai haurien de sentir-la.

      Aferradetes dolcetes, nina! ☺

      Elimina
  26. Pobrissona meva!
    la nena de la foto té a la mirada tot el que tu has explicat de forma precisa i preciosa amb paraules.
    Què trista és la tristesa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malgrat la seva tristesa, té una carona preciosa.

      Aferradetes molt grosses!! ☺

      Elimina

Benvinguts al racó!