12 de juliol 2016

innocència


Gairebé sense haver desenvolupat el seu propi llenguatge, no tenen cap dificultat a l'hora de relacionar-se;  tot i que la seva cultura i, per tant, la seva llengua no sigui la mateixa. 
 Juguen, somriuen, s'entenen i sembla que són feliços...
Som a temps d'aprendre'n?

31 comentaris :

  1. No haurien de crèixer mai.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. HaurieM, diria jo. ;)

      Bessets, Xavi!

      Elimina
  2. Els nens no entenen de perjudicis. Es al llarg de l'educació a l'escola, els valors que ensenyen els pares, el que es troben quan van creixent a la societat els que els crearà més o menys oberts a la gent diferent a ells. Els valors son apresos, tan els bons com els mesquins, els dolents, els intolerants. Però és feina de tots. De l'educació pública, l'escola, com dels pares.(familia)

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un gran treball, sí, de tots.
      A menys valors, menys intolerància.
      Aferradetes i bon dia!

      Elimina
  3. Durant la infantesa, no existeixen aquesta sèrie de problemes que els grans creen per interessos propis. Per això es tan bonica la innocència.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguim fent-ho malament.
      Aferradetes i bones vacances, Josep!

      Elimina
  4. Se'ls veu molt contents, segur que so passen bé jugant plegats encara que alguna paraula no els soni del tot...
    I tant que som a temps d'aprendre'n del bon tarannà dels xiquets, potser ens hem de preguntar si volem???
    Petonets, estiuencs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cap dels tres tenen la mateixa llengua i és molt divertit veure'ls jugar. Sembla que la llengua no és cap obstacle.
      Bessets, ben fresquets avui.

      Elimina
  5. Sempre hi som a temps... el problema és voler aprendre'n o no. N'hi ha que no volen aprendre res, perquè es creuen que ja ho saben tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si sabessin que, com més s'aprèn, més ens adonem que no sabem res...
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  6. El tiempo nos vuelve adultos torpes, niños aniquilados.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no dejamos salir al niño que llevamos dentro, mucho peor.
      Bienvenido a este rincón!
      Aferradetes.

      Elimina
  7. i si el problema és que ja els ensenyem malament? que volem que siguin competitius des de ben petits, que siguin millor que els altres.......

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un gran problema que hauriem de resoldre aviat, tot això que dius no porta a res bo.
      Aferradetes, Joan.

      Elimina
  8. Deberíamos aprender de ellos.

    Bonita foto.

    Saludos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sería hermoso e interesante.
      Gracias, Enrique!
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Una vegada, en Lluís Llach en aquells "sermons" tant alliçonadors com enyorats, que feia durant els concerts, deia que a un nin quan li pregunten què vol ser quan sigui gran, n'hi hauria prou que contestés: vull ser bona persona.
    Si a les escoles i a les universitats s'ensenyés aquesta assignatura tindríem més esperança en que no es malmetessin quan es fan grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eren molt bons els seus sermons, cert.
      Hi ha moltes assignatures que ja no es donen, malauradament. Desitgem i esperem que ser bona gent s'encomani.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  10. ...Ja anem tard, Paula !
    potser en lloc d'aprendre, tindríem que intentar no oblidar

    ResponElimina
    Respostes
    1. O no, ninona.
      Encara som molts que som innocents.
      Aferradetes de sucre.

      Elimina
  11. No pas, no hi som a temps, ja ens va passar aquella època. La innocència és una època fantàstica per inconsciència. I quan s'és inconscient, no es tenen preocupacions. Però quan es perd, ja no es recupera. Més val aprofitar-la, i, ni que sigui, reviure-la en la pell dels nostres petits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant no ho ets?
      Aquesta opció que dones pot ser vàlida també, reviure-la amb els petits.
      Aferradetes.

      Elimina
  12. Cadascuna de les cares és un gran poema.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva sí era un poema, perquè ells s'entenen perfectament i jo sóc incapaç de pronunciar els seus noms com cal. ;)
      Bessets, Alfons!

      Elimina
  13. No és fàcil aprendre d'ells. Hi ha masses interessos creats, masses prejudicis. Però val la pena intentar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res és fàcil, però si no ho intentem és impossible.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  14. La innocència!!!la visc de ben aprop amb els meus nets,i es maravellos.
    Es fan grans,massa aviat.
    Bona foto Lluneta👭

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si passem molt de temps amb ells s'encomana, de vegades no sabem qui ho és més. ;)
      Gràssis, nina!
      Bessets dolcets.

      Elimina
  15. és per replantejar-se si cal que els grans intentem educar-los. El món de les criatures és ric i innocent...Només estimant-los i cuidant-los n'hi hauria prou.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades ens ensenyen més ells a nosaltres. Hauriem de mirar on ens equivoquem.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  16. Sembla mentida que allò que pot ser tan natural per a un infant, esdevingui tan complicat per a un adult.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!