05 de juliol 2016

invasió


Invasió de realitat
com el dolor tastat.


Em semblen fantasmes,
sentiments regirats.

32 comentaris :

  1. Els núvols foscos
    s'apropen al terrat
    remouen les antenes
    fantasmes regirats...

    Una abraçada immensa, bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així, tal qual, es veu a les fotos. :)
      Gràssis, Carme!
      Bessets dolcets.

      Elimina
  2. A què us referiu? A la tecnologia invasora personificada en mils d'antenes o als niguls fe la naturalesa que en un moment donat ho pot fulminar tot? No soc un nin de versos, ara per interpretar i dir la meva sempre hi seré.
    Una aferradeta ben acurrugadeta, amiga meva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uiii Xavier, aquí cadascú diu la seva! ;)
      Són benvinguts tots els comentaris. Tot i que he de dir que, a vegades, em sorprèn molt la diferència entre el que s'ha interpretat i el que jo penso o sento quan ho escric.
      Aferradetes refrescants, que fa molta caloreta. ;)

      Elimina
  3. Vivimos en la sociedad de la comunicación, parece que no podemos vivir sin estar conectados, ni siquiera en vacaciones. Una pena.

    Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es muy bueno desconectar, aunque no sea en vacaciones. Saber encontrar el momento es lo más inteligente, no crees?
      Tampoco podemos dejar de lado la comunicación, dejaríamos de ser seres sociables. :)
      Un fuerte abrazo.

      Elimina
  4. "Communication breakdown
    It's always the same
    I'm having a nervous breakdown..."
    (Led Zeppelin)

    "Interrupció de la comunicació
    Sempre passa igual
    Estic tenint un atac de nervis..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha, m'has fet riure!
      Sembla que el món s'ensorra quan no estem comunicats.
      Aferradetes i bon dilluns!

      Elimina
  5. Però bé que us deu agradar mirar la tele, ni que sigui de tant en tant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs és com tot, hi ha qui li agrada excessivament, d'altres saben triar només allò que els agrada i la resta no en tenen i, per tant, no miren res.
      Bona setmana, Xexu!

      Elimina
  6. com els molins den Quixot...gegants amb els que lluitar !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Lanzáis arena contra el viento, y el viento os la devuelve" -William Blake- ;)

      Aferradetes dolcetes, ninona!

      Elimina
  7. Una invasió plena de llum!
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. I quan hi ha llum, també hi ha ombres...
      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  8. La veritat és que les antenes malmeten el paisatge urbà, però si ho comparem amb la quantitat que n'hi havia abans, la invasió, és mínima...
    Petonets, estiuencs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moltes coses que malmeten el paisatge, des de que la fotografia m'agrada (un miler d'anys), sempre es posen enmig. ;)
      De tant en tant, també fa gràcia fer-los protagonistes.
      Bessets de migdia.

      Elimina
  9. El contrast fa més evidents els extrems.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, així és.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  10. Creixen com bolets a les teulades i serveixen per combatre la incomunicació i de vegades creen idiotesa en les masses.
    Jo sóc un d'aquests idiotes addicte! ... m'encanta la tele.
    Aviat desapareixeran i les parets s'ompliran d'horribles manats de cables de fibra òptica.

    Bona tarda sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Addictes ho som tots, d'una cosa o l'altra. :)
      Sí, canviem, de "Guatemala a Guatapeor"...

      Bona tarda, Pere...aferradetes.

      Elimina
  11. És el progrés i gairebé mai és estètic.
    Hem de pagar peatge...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, crec que si ho pensessin un poc més podria ser més maco.
      Aferradetes, Glòria!

      Elimina
  12. És el preu que paguem per tantes coses...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja que ho paguem podríem exigir més respecte, oi?
      Bessets, nina!

      Elimina
  13. massa antenes .....hauríem de trobar una altra manera de connectar-nos més respectuós amb el paisatge no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que no hi ha ments que ho puguin fer realitat?, potser sigui qüestió de diners, com sempre.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  14. Doncs no les havia mirat així, però les dues últimes podrien ser robots...
    Nanit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú amb la seva fantasia, guai! :)
      Aferradetes i bessets.

      Elimina
  15. jo estic sempre amb les antenes posades.... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tu no m'estranya gens, vigila, vigila...;)
      Bessets i ben tornat!

      Elimina
  16. És curiós quan mirem els objectes intentant veure-hi altres coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus que gairebé tothom hi ha vist el mateix, antenes, menys jo ... evidentment. :)
      Gràssis, nina ... aferradetes!

      Elimina

Benvinguts al racó!