28 de juny 2016

Vivències


Et dol,  just aquell precís moment en què t'adones que alguna cosa va malament de veritat. I no saps en quin instant la teva balança va començar a desequilibrar-se. Diria que no tinc la clau per això...segur que no. Passar pàgina no és qüestió de dies, ni de les llàgrimes que vessis, ni dels consells que et donin, ni tan sols de la distància que t'imposin...però sempre em ve al cap un pensament...

"No corris darrere d'algú que sap on ets"

24 de juny 2016

Celebrem-ho!

Nit de bruixes i follets,  dones d'aigua i plantes, 
focs i jocs,  neteja i crema,  somriures i desitjos,
... pura  MÀGIA!!

  JOANS  i  JOANES,  FELiCiTATS!

20 de juny 2016

CONFiANÇA

En Marc estava passant un cap de setmana amb els avis al camp. Eren moltes hores apartat de la "civilització". Com la majoria dels adolescents de la seva edat era inquiet, fantasiós i curiós. Absort amb el mòbil semblava que no escoltava la conversa dels grans. El seu avi va dir si podia donar-li un cop de mà, les males herbes estaven creixent entre les rajoles que envoltaven la piscina.
Sense dir res, es va aixecar i es va dirigir cap a on li assenyalava l'avi. Anava rascant amb cura, com si no hagués fet altra cosa en la seva vida. Entre broma i broma, reia, preguntant a l'avi quant li pagaria pel treball. L'avi, amb la cara plena de satisfacció, somreia mentre anava recollint amb la pala tota la brutícia. El va deixar sol un moment, asseient-se a la terrassa al costat de l'àvia. Parlaven de com passaven els anys, de com els néts anaven creixent, quan en Marc es va apropar assenyalant la mà. Portava una papallona com si estigués enganxada als seus dits. Mireu, és la segona vegada que em passa!, va dir, mentre no deixava de mirar-la. L'àvia volia que mogués les ales i quan va intentar agafar-la, va volar cap a terra. 






En Marc somrient i apropant-li la mà lentament va dir, "àvia amb mi té confiança".







I la papallona va tornar a pujar a la seva mà.

16 de juny 2016

Col·lecció de . . . niguls.

Agafeu un recipient de vidre transparent.
Ompliu-lo amb unes gotes d'il·lusió, 
barregeu-lo amb quart i meitat de fantasia,
afegiu uns grams d'imaginació.
Remeneu bé, amb un cèrcol del mateix vidre que el recipient.
I bufeu, a través del cèrcol, suaument,
dibuixant niguls, al vostre gust.

13 de juny 2016



NUESA
Vestida de suro i fusta,
privada de sol i lluna, plorava.
Dringaven rialles d'altres,
més enllà d'aquell claustre.

Vestiu-me de pell vellutada,
de sang roja, ben encesa,
que amb l'altra nuesa
estic compromesa.
             (Juny-2016)

10 de juny 2016

Blackout poetry

Exposició d'Alexandra Cabrer
A la nit dels museus, Inca va celebrar la X edició d'IncArt. Des del 20 de maig al 3 de juny, es van disposar diversos espais de la ciutat per presentar a tots els artistes.
He de dir que vaig gaudir molt del conjunt, però si alguna cosa em va impactar va ser el Blackout, desconegut fins al moment per mi. També he de reconèixer que vaig tenir sentiments contraris. El primer impacte va ser de rebuig, seguidament vaig pensar que havia d'obrir la ment i finalment, en acceptar la invitació de l'artista Alexandra Cabrer per fer-ho, em va semblar molt interessant. Tots els que passàvem, teníem a la nostra disposició fulls amb textos i retoladors negres. Cadascun podia fer la seva blackout poetry (poesia apagada, o amagada diria jo). És curiós com d'un mateix text puguin sortir tantes coses diferents.
Us proposo un joc : jo poso un text i vosaltres feu el vostre blackout, que podeu enganxar als comentaris, si us ve de gust. Si ho podeu fer al Word i copiar-ho ratllat, millor.

MISSATGES NO TAN SUBTILS

Des de l'autobús el Sr. X guaitava aquell dia gris que se li reflectia a la cara. Un somriure pintat d'un fúcsia intens destacava al bell mig d'una enorme pancarta penjada entre dos arbres del parc. Aquell esclat de color li va semblar força absurd, gairebé insultant.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada; no llegia ni veia missatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva.
(Tret  d’aquí : http://relatsencatala.cat/relat/quatre-contes-curts/240041)

Aquí teniu el meu, per començar:
Des de l'autobús el Sr. X guaitava aquell dia gris que se li reflectia a la cara. Un somriure pintat d'un fúcsia intens destacava al bell mig d'una enorme pancarta penjada entre dos arbres del parc. Aquell esclat de color li va semblar força absurd, gairebé insultant.
Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Ell se'l va mirar de reüll sense bellugar pràcticament el cap; l'animaló duia un vestit negre de punt amb un interrogant blanc que li queia just al centre de l'espatlla.
Li va resultar ridícul i empipador; era com aquells emprenyadors que trucaven al timbre per vendre assegurances de vida o enciclopèdies quan estava tranquil·lament assegut a la butaca.
Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". Ficava una passió desfermada en la interpretació d'aquella cançó, donant forma als sentiments emmagatzemats entre les paraules. No semblava reivindicar res, ni havia cap moneda al terra...
El Sr. X, incomodat per aquell improvisat personatge, només el va mirar un instant, desaprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència.
Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada; no llegia ni veia missatges enlloc i així era com havia decidit viure...
Hi ha qui pot pensar que ja feia temps que era mort, però en tot cas, aquesta apreciació no deixa de ser abstracta i molt subjectiva
Sa lluna - El dia gris li va semblar insistentment empipador. La vida el va mirar, desaprovant la gris monotonia de la rutina.
Xavier Pujol - X guaitava una passió desfermada entre les paraules. Va mirar aquell esclat de bogeria, llegia com havia decidit viure.
Joan Gasull - Insistentment remenant la cua, esclat de bogeria sobtada. Monotonia de l'existència.
Elfreelang - Des de l'autobús guaitava un somriure pintat entre dos, va mirar de reüll amb un interrogant, la vida, desfermada, entre les paraules. Va mirar un instant, sobtada, l'existència, sense la rutina. Així era viure...ser.
Alfonso Robles - "Aquell dia gris, gairebé insultant, duia un vestit negre. Quan es va creuar amb un músic, el va mirar un instant. Li molestava que pertorbés la gris monotonia de l'existència i feia que era mort."
Francesc Pujol - El Sr. X, menut i grassonet,  duia un vestit negre i estava tranquil•lament assegut a la butaca. No semblava reivindicar res. Seguia la rutina d'una ruta prefixada; ja feia temps que era mort. 
Carme RosanasSe li reflectia a la cara. Un somriure enorme entre dos arbres del parc. Ell se'l va mirar de reüll  tranquil·lament assegut a la butaca. Es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra "avui pots morir, contempla la vida". El va mirar un instant, aprovant aquell esclat de bogeria sobtada. Li molestava la gris monotonia de l'existència.  Llegia, veia missatges i així era com havia decidit viure...
Consol - "Aquell gos blanc va mirar de reüll un músic ambulant. Incomodat, desaprovant qualsevol cosa que pertorbés la rutina." 
M. Roser - Aquell dia gris un somriure d'un fúcsia intens, li va semblar gairebé insultant. Un gos menut el va seguir remenant la cua; l'animaló duia un vestit negre, que li va semblar ridícul. Mentre, es va creuar amb un músic que cantava "contempla la vida"...Ficava passió entre les paraules. Va mirar un instant aquell esclat de bogeria ... Seguia una ruta prefixada, havia decidit viure!!! 
Assumpta - El Sr. X pintat d'un fucsia intens va semblar força absurd, menut i grassonet vestit de punt blanc, mentre cantava acompanyat d'una guitarra. Ficava una passió desfermada, donant forma a un esclat de bogeria metòdicament prefixada; així era com havia decidit viure...
Montse - El Sr. X guaitava aquell dia  gris. Quan va baixar a la següent parada, un gos menut i grassonet el va seguir insistentment tot remenant la cua. Mentre ignorava la seva irritant presència, es va creuar amb un músic ambulant que cantava acompanyat d'una guitarra,  només el va mirar un instant. Seguia metòdicament sense alteracions la rutina d'una ruta prefixada.
Glòria Bosch - L'autobús pintat d'un fúcsia insultant va seguir. Ell se'l va mirar de reüll, li va resultar ridícul i empipador. Mentre ignorava la seva irritant presència només llegia missatges, decidit.
Mari Català - Destacava entre dos arbres del parc. Duia un vestit negre que li va resultar ridícul. La irritant presència, cantava "avui pots morir, contempla la vida",  Incomodat per aquell  personatge, el va mirar un instant. Li molestava qualsevol cosa que pertorbés la gris monotonia de l'existència. Seguia una ruta prefixada. Ja feia temps que era mort.
McAbeu - Aquell dia rebé una carta força absurda. La va mirar sense bellugar el cap ni l'espatlla. Li va resultar ridícul aquell truc per vendre assegurances de vida. "Avui pots morir" interpretà entre les paraules. Incomodat per aquella nota, no llegí més... ja feia temps que era mort.
Novesflors - El dia gris li reflectia a la cara un somriure pintat d'un fúcsia intens. Al bell mig, aquell esclat de color gairebé insultant mentre ignorava la seva presència -avui pots morir, contempla la vida donant forma als sentiments entre paraules. El va mirar un instant, aquell esclat li molestava la gris monotonia de l'existència.

06 de juny 2016

Confondre's


(Foto feta a la pantalla del televisor i tunejada)
Aferrar-se sense presses, 
tastant els sentiments de l'altre,
assaborint el caliu 
que fa que dos no marxin...

Segur que era la teva ànima
què a tu m'unia
i no un fet més tangible, 
que la imaginació confonia.

I ara somio,
sense arribar a la solució,
sols al gran misteri
de les paraules del silenci. 
(juny-2016)