Agafeu un recipient de vidre transparent.
Ompliu-lo amb unes gotes d'il·lusió,
barregeu-lo amb quart i meitat de fantasia,
afegiu uns grams d'imaginació.
Remeneu bé,
amb un cèrcol del mateix vidre que el recipient.
I bufeu, a través del cèrcol, suaument,
dibuixant niguls, al vostre gust.
I surt un remenat d'alls tendres... Hehehe
ResponEliminaVés a saber! ;)
EliminaAferradetes, Xavier!
No si val això de que el comentari serà visible quan sigui aprovat. Sona a censura. Mmm
ResponEliminaSonar, sonar, no sona a res.
EliminaÉs complicat explicar-ho ara aquí, però si busques pel blog sabràs el motiu. ;)
Més aferradetes.
T'han quedat super bé, crec, que ni seguint al peu de la lletra la teva recepta, a mi em poden sortir tsn bonics i variats com els teus...
ResponEliminaUn aplaudiment, fada dels níguls!
Segur que sí, Carme, i més macos també. ;)
EliminaAferradetes dolces.
Què bonics! :-))
ResponEliminaPer cert, sabies que una de les raons per obrir el meu blog (el primer de tots, el Blog més antic que tinc) va ser per poder publicar fotos de núvols perquè m'encanten? Doncs sí, sí ;-)
Sí ho vaig llegir un dia i, a més, sé que t'agraden molt.
EliminaFa uns dies que em desperto de cop molt d'hora i, com tinc la càmera sempre a punt, surt al balcó a caçar niguls. ;)
Bessets de bona nit!
Pujaria als núvols amb tu i amb les sabatilles rosa de la foto inferior del post.
EliminaTot suavitat, tot delicadesa dels ulls que miren i l'esperit que navega.
Petonets.
Amb tu seria un plaer, Olga.
EliminaPugem-hi doncs!
Aferradetes.
Preciosos níguls. I la recepta és molt suggestiva, i no cal micro-ones.
ResponEliminaA Barcelona en diem núvols, i a alguns pobles de l'Empordà núgols.
Els anomenem com els anomenem, sempre és un plaer admirar-ne les formes. Tu ens n'has fet un bon mostrari.
La paraula "nigul" és aguda. Està clar que la confusió es dóna perquè en català és núvol. Però amb la teva explicació ja n'he après una altra, núgols, que sembla una barreja entre núvol i nigul.
EliminaPer la recepta calen els ulls, la curiositat i moltes ganes de ser-hi. ;)
Aferradetes ben fortes, Xavier.
Fotos magnifiques germaneta!!!
ResponEliminano estàs mai aturada.
Bessets dolçets💋💋
Si per mi fos, estaria tot es dia amb sa càmera enganxada. ;)
EliminaBon dia, germaneta!
Bessets ensucrats. ;)
Niguls, quina paraula més maca. La vaig aprendre, com no, escoltant Antònia Font. Aquesta podria ser una col·lecció infinita, no acabaríem mai de col·leccionar núvols, i sempre val la pena mirar-los.
ResponEliminaA mi m'atrauen molt, mai es veu el mateix paisatge.
EliminaSí, nigul és una paraula molt nostra i és bonica. :)
Aferradetes i bona tarda.
Ara mateix m'hi posso.
ResponEliminaPetons.
Així m'agrada! ;)
EliminaBessets.
Una mica tard però he participat en la teva proposta:
ResponEliminahttp://maricatala55.blogspot.com.es/2016/06/fantasma-del-parc.html
Benvinguda, Mari!
EliminaEn aquest blog mai s'arriba tard, vaig cap a casa teva ara mateix.
Gràssis, nina!
Aferradetes.
Ho faré, sens dubte ;) M'agraden molt els núvols i la vostra paraula específica per denominar-los em sembla preciosa.
ResponEliminaUna recepta fàcil i molt gustosa. ;)
EliminaAferradetes, bonica!
M'encanten aquests cels. Tant de bo poguéssim tancar-los en potets de vidre.
ResponEliminaUna abraçada Paula
Gairebé ho fem, oi?
EliminaNo els podem tocar com si les tinguéssim a les mans, però si veure'ls quan ens vingui de gust. :)
Aferradetes, Josep!
es ben cert que aquests dies el cel ens fa un regals divins...
ResponEliminame'ls quedo tots !!
petons de coto-fluix
Va ... bé ... t'hi deixo jugar! ;)
EliminaBessets suaus, preciosa.
Potser que hi juguem tots...Segur que sortirien uns niguls molt i molt creatius! Llàstima que es desfan, perquè a mi m'agradaria guardar-ne alguns en un potet de vidre, per quan fes un dia rúfol, deixar-los anar cel amunt...
ResponEliminaPetonets suaus, com un petit núvol.
Jo els tinc en fotos, però no puc deixar-los anar, només compartir-los. ;)
EliminaBessets, nina i molt bona nit!
Què macos, lluneta!
ResponEliminaA mi també m'encanten els cels, els núvols, el sol amagant-se... són moments efímers però fantàstics.
I a més, són gratis!
EliminaDe vegades anem massa ràpids i no ho podem gaudir.
Aferradetes!
Prenc nota de la recepta, confio en fer-ho tan bé com tu. T'han quedat uns núvols/niguls/núguls precisos!
ResponEliminaSegur que te'n surts bé. ;)
EliminaAferradetes, Glòria.
Un cel ras ple de blau pot ser bonic però sembla que quan aquest cel es vesteix amb niguls traspua vida. En aquest post ens has donat tota una mostra d'aquesta vida diversa que no és altra que la que inunda els nostres pobles i ciutats.
ResponEliminaMolt boniques fotos.
Bessets clars Paula.
També m'agrada el cel ben clar, sobretot quan sortim de l'hivern. Però des de molt petita ja quedava embadalida amb els niguls, cercava figures per tot arreu. :)
EliminaGràssis, Alfons!
Bessets.
Amiga, me quedo con las primeras... Las que hiciste con yogur
ResponEliminaUn abrazo
Uyyy pillín, te gusta mucho el yogur! ;)
EliminaFeliz fin de semana, amigo.
Abrazote!
Afegeixo prendre una culleradeta en dejú...Ja sé quin gust té el cel.
ResponEliminaDoncs ho posem a la recepta, prendre una culleradeta en dejú. ;)
EliminaAferradetes, nina!
Hola Paula, has tocat una cosa que sempre m'ha semblat inspiradora. Només que acabo de descobrir que també se'n diuen niguls. Quin paraula més bonica! I entre cels i cels plagats de niguls i de poesia has explicat la fórmula per fer els nostres propis niguls. Una tècnica tan senzilla i crec que inclús a la nostra edat, que ja tenim lluny la infància, si tenim l'ocasió de bufar, bufem i fem un nigul.
ResponEliminaBesets!
Crec que hi ha un infant dins cada un de nosaltres, tinguem els anys que tinguem, o almenys hauríem de tenir-lo. ;)
EliminaBufem sempre que tinguem ocasió, i tant!
Aferradetes, Teresa!
Sóc una mica lenta però a la fi he participat en la teua blackout poetry:
ResponEliminahttp://florsnovesflors.blogspot.com/2016/06/la-gris-monotonia-de-lexistencia.html
En aquest racó teniu tot el temps del món.
EliminaGràssis, nina, per participar!
Ja el tenim pujat al post. ;)
Aferradetes!