Et dol, just
aquell precís moment en què t'adones que alguna cosa va malament de veritat. I
no saps en quin instant la teva balança va començar a desequilibrar-se. Diria
que no tinc la clau per això...segur que no. Passar pàgina no és qüestió de
dies, ni de les llàgrimes que vessis, ni dels consells que et donin, ni tan sols
de la distància que t'imposin...però sempre em ve al cap un pensament...
"No corris
darrere d'algú que sap on ets"
Tens raó, però sentir dol és el més normal quan alguna cosa o persona ha marxat. Diferent però dol. Sols les persones mol eixutes, crec que no senten aquest sofriment en cap moment.
ResponEliminaUna abraçada
Cada persona és un món, per això cada un ho sent amb més o menys intensitat i només cadascú en pot sortir a la seva manera.
EliminaAferradetes, nina.
Passar pàgina, és un gest molt complex i molt difícil, que depèn de moltes coses. En una mesura o altra depèn també de totes aquestes que dius. Però la més definitiva és veure-ho clar. Si ho veiem clar acabem passant pàgina amb llàgrimes o sense. Si no ho veiem clar, podríem no passar-la mai... i eternitzar el dol i les llàgrimes.
ResponEliminaAquest pensament, fa pocs dies el vaig trobar també en un altre lloc de la xarxa, fa rumiar molt, perquè a la vegada pot ser molt encertat, perquè no cal anar al darrere de ningú, o potser massa desprès, en el sentit de deixar-se buscar... però estic segura que si et ve al cap, deu ser ben encertat, en el teu cas.
Una abraçada, ninona.... molt forta...
Veure-ho clar, podria ser la clau. Però crec que fins arribar a aquest punt que jo anomeno indiferència o el punt on no et fa mal res del que s'ha viscut o potser el punt on només queden les experiències bones, hi ha moltes passes per fer. Potser és on ens perdem.
EliminaPel que fa al pensament, és més no córrer darrere algú que no et correspon, que esperar o voler que vinguin darrere teu, o així ho veig jo.
Aferradetes, preciosa!
Tant de bó tenguesim la clau!!!
ResponEliminaseriem màgics.
Magnifica com sempre,Lluna🌛
Hi ha persones que la trobem aviat o ja la tenen. No és el meu cas.
EliminaGràssis, germaneta!
T'estim.
No havia llegit mai aquesta frase: "No corris darrere d'algú que sap on ets"
ResponEliminaGràcies per citar-la Lluna. La tindrem present.
És complicat, però de vegades fem més del que hauriem de fer. És com gastar energia inútilment.
EliminaAferradetes, Xavier!
El dol dura el que hem d'ajudar, i podem escurçar-lo en funció del que fem per estar bé. Fàcil no és, però d'un dol no se surt quedant-se assegut i lamentant-se, cal una mica de proactivitat per tirar endavant, encara que en una primera fase no es tinguin les forces per afrontar la situació. No ens hem d'estirar els cabells per estar malament un temps, forma part de nosaltres. El que no podem deixar és que això s'eternitzi.
ResponEliminaTu ho dius bé, forma part de nosaltres però ... que malament ho fem!
EliminaTot se cura amb el temps, això diuen...unes coses més aviat, d'altres només s'adormen.
Aferradetes!
Una cita que cal recordar.
ResponEliminaM'agrada molt l'ambient enigmàtic que transmet la foto.
Una abraçada Paula
Estava provant el zoom des del balcó i de nit. ;)
EliminaAferradetes, Josep!
Passar pàgina és molt fàcil de dir, però no tant de fer i cadascú ha de trobar la manera que li vagi millor...M'ha agradat molt aquesta frase, perquè si algú que estimes, sap on ets i no ve, no val la pena corre per anar-hi...
ResponEliminaEl bolero preciós!!!
Petonets, bonica.
Aquest és el significat que té, per a mi, aquest pensament.
EliminaSempre m'ha agradat aquesta cançó. ;)
Bessets, nina!
Ningú te la clau. El temps ajuda a tirar endavant. Com per a tot, només cal temps. Una abraçada.
ResponElimina"Tempus fugit" i no es pot perdre.
EliminaAferradetes, bonica!
Hi ha una dita que em fa pensar:"els déus castigaven als homes fent que es complissin els seus desitjos". No sempre desitgem el que ens convé més.
ResponEliminaNi tampoc verbalitzem exactament el que desitgem.
EliminaEstem en procés d'aprendre, cada dia un poc més i, si pot ser, millor.
Aferradetes, bonica!
hi han coses que només podem fer nosaltres
ResponEliminaaltres a les que només nosaltres podem dir...prou !
però totes elles precisen del balsam del temps,
que en contra del que diuen NO CURA
però ens ensenya a viure amb el que toca a cada moment.
així i tot, cada persona i cada situació te els seus tempos
fa... una abraçada ?
Què rematadament complicat que és, oi?
EliminaEl temps va fent que sigui tot més suau ... pertocaria.
Fa una? I més de mil! :)
T'estim, ninona.
Suposo que depèn de com és la persona i de la la comunicació que hi hagi previament. i esclsr, depèn de les ganes que tens de l'altre. No és fàcil esperar.
ResponEliminaSí, depèn de tantes coses, també dels senyals que vas rebent, o de la ceguesa, o ... cadascú sap en un moment determinat com ha anat la cosa. No és gens fàcil esperar si hi ha respostes confuses.
EliminaAferradetes, nina!