02 de setembre 2013

L'ESCALA


Una escala empinada, dues opcions

Pujar-la, de front, la mirada endavant
sense perdre de vista els esglaons
El pas ferm, la mà al passador
com per sentir-se més segur
Lentament, pas a pas, peu a peu
saps que els darrers esglaons seran més difícils
Cap amunt, a l'aire lliure, cap a l'Univers

Dansar amb el vent un vals lent
Gosar botar de nigul en nigul entre somriures
Viatjar en el temps sense presses ni rellotges
Sentir-se com a ploma, alleugerida de pes i cadenes
Omplir-se de llum, colors i ombres ... 
o

Baixar-la,  inevitable descens als inferns
                                 (sa lluna/setembre-2013)

42 comentaris :

  1. Magnífica la diagonal que estableix el passador!
    Versos preciosos.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves amables paraules, Josep!!

      Aferradetes!

      Elimina
  2. No sé lluneta, jo de vegades he pensat que el millor era pujar-les o baixar-les de dues en dues per poder saltar-nos tot allò que dol, però en aquest moment de la meva vida, penso a vegades que també estic en una escala que no se si pujo o baixo perquè miro a dalt i a baix i em falten molts esglaons.

    Aferradetas guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria molt bé que poguéssim botar tot allò que ens fa mal, però encara no he trobat la clau.
      En aquests moments tinc el meu cos baixant acceleradament, encara que la meva ment va pujant i pujant...

      Bessets , dolça nina!

      Elimina
  3. No veig pq la baixada ha de ser als inferns... Pot ser una baixada delirant fent els graons de 2 en 2, o de 3 en 3 si ets prou valenta ;)

    Bona tarda Nina!! Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si em dónes a triar, prefereixo pujar encara que sigui poc a poc.

      Molt bon dissabte, Lluna!!
      Aferradetes :)

      Elimina
  4. tot és bo, a vegades va bé pujar ràpid, a vegades amb calma i a vaegades baixar una mica per recollir alguna cosa oblidada... ;-)

    aferradetes !! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les baixades mínimes, si pot ser. ;)

      Bessets, Joan!

      Elimina
  5. Els teus versos sembla que ens animin a anar cap a amunt. També és important saber allò que no volem i ens cal fermesa per anar endevant.
    Bon dia, sa Lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt cert això que dius, és molt important saber què volem i com.

      Molt bon dia, nina!
      Aferradetes :)

      Elimina
  6. I als inferns s'hi estarà calentet??? Jo vaig baixant poc a poc que no vull que l'hivern m'agafi i em congeli! :P

    Preciosa fotografia i precioses lletres lluneta! Ptons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sóc molt fredolica, però prefereixo l'escalfor d'un raig de sol o que m'abrigui la lluna amb el seu mant. :)

      Gràcies, nina!!
      Bessets!

      Elimina
  7. Bé, suposo que per això pujar les escales és més feixuc que baixar-les. Assolir la glòria o els somnis sempre comporta dificultat, i en canvi caure escala avall sembla massa fàcil a vegades. Haurem de posar un ascensor per tirar amunt! ;p

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és dolenta aquesta idea que proposes, resultaria més fàcil en els trams més dificultosos. ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  8. El millor de tot es fer a voluntat el que desitgem, pujar o baixar.....encara que si està...empinada, potser millor pujar-la, no?
    Bons versos senyoreta:-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més empinada més ganes de pujar-la tinc!! ;)

      Gràcies, senyor Gasull!
      Bessets

      Elimina
  9. Pujar sempre em sembla més atractiu que baixar... però baixar tampoc vol dir anar fins als inferns... (encara que de vegades no sabem com evitar-ho)

    Pujo amunt a veure si et trobo damunt d'un nígul!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En els niguls s'està molt bé, fins i tot sembla des d'aquí que tot allò d'allà baix té solució ... t'espero!!

      Bessets preciosa!! :)

      Elimina
  10. Amunt lluneta, sempre amunt, encara que sigui esbufegant una mica, ja ens refarem quan fem el cim...Jo m'apunto a dansar amb el vent aquest vals lent...
    Petonets cansats, uff...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja buf i fins i tot esbufego, però com bé dius quan sigui a dalt tindré temps per refer-me i haurà pagat la pena.

      Aferradetes reparadores!! :)

      Elimina
  11. sempre pujar amunt,
    amb colors, tal com dius, amb llums, tal com penso.
    puja al teu ritme, sense por, sense vesar cap llàgrima.
    i si en veses una jo seré al darrera teu per copsar-la abans no arribi al terra.


    Un petó molt gran nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et sento darrera meu i això fa que la pujada sigui menys costeruda.
      Gràcies nin!

      Bessets ben dolços!

      Elimina
  12. sembla que a mesura que l'anem pujant, la segona part, la més poruga, es va perdent. I en canvi, xq sovint la tornem a baixar?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una gran pregunta, tot i que les respostes poden ser diverses, de vegades per la nostra tossuderia, altres per circumstàncies alienes.

      Aferradetes i bon dia! :)

      Elimina
  13. De vegades fa molta por pujar segons quines escales, però millor fer-se l'ànim de pujar-les quan encara hi ha forces per a fer-ho... o al final se'ns atrofiaran les cames i també la il·lusió i la sorpresa de saber que hi ha realment allà dalt...

    Sí allà dalt, allà on els somnis no volen adormir-se per sempre.

    Un abraç :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això m'agrada anar cap amunt, vull arribar on els somnis no volen adormir-se.

      Aferradetes!! :)

      Elimina
  14. Les escales són la meva debilitat, sobretot cap amunt. El descens als inferns és molt rentable creativament parlant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creativament no t'ho discuteixo, realment és un malson.

      Aferradetes nina!

      Elimina
  15. Les circumstàncies del destí m'han fet baixar sense voler uns quants esglaons de l'escala en la que m'havia costat anar pujant i ara em sento molt desabuda, trista i enrabiada. Sé que guanyaré algun nivell cap amunt però potser ja no tornaré a arribar on estava. I tot sin "comérmelo ni bebérmelo". Quina putada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que deia una mica més amunt, de vegades per circumstàncies alienes ens veiem obligats a baixar i és una putada.
      Ànims, no defalleixis i no perdis la il·lusió de recuperar-ho!

      Aferradetes ben fortes! :)

      Elimina
  16. Bueno, pues no, a veces al bajar la escalera se topa uno con el bar de la esquina, algo que resulta gratisimo...

    Ya se sabe, a mas de uno las cuestas que le gustan subir son las cuestas abajo...

    Un abrazo fuerte, Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai amic, que me parece que no hablamos de esas bajadas que suelen ser agradables, aún así te confieso que prefiero subir hasta encontrar ese lugar mágico del equilibrio en todos sus aspectos y no bajar ni para coger impulso.

      Abrazote, Antiqva!! :)

      Elimina
  17. Belo poema...Espectacular....
    Cumprimentos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muito obrigada, Fernando!!
      Benvingut al racó de sa lluna!!

      Besos :)

      Elimina
  18. Paula...som aqui a prop, per favor no ho oblidis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho oblido i t'ho agraeixo.

      Aferradetes preciosa!!

      Elimina
  19. Estic cansat d'escales i entrebancas.
    Millor m'estiro al terra i miro el cel.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una bona opció, així no te canses gens. :)

      Bessets!

      Elimina
  20. Jo faria com tu. L'infern el deixaria per a una altra estona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com menys estones millor, s'hi està molt malament aquí a baix.

      Aferradetes, Jordi!

      Elimina
  21. Per jo pujar significava pujar a veure s´avia al seu pis, on ara visc. Ara baixam a veures es papa i sa mama .S´escala ens uneix en un vincle que comparteix penes i alegries.

    Besades amb molt de carinyo .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que veig no totes les escales condueixen al mateix lloc.
      Les teves creen un vincle molt agradable i envejable, realment meravellós.

      Aferradetes ben dolces!! :)

      Elimina

Benvinguts al racó!