Una escala empinada, dues opcions
Pujar-la, de front, la mirada endavant
sense perdre de vista els esglaons
El pas ferm, la mà al passador
com per sentir-se més segur
Lentament, pas a pas, peu a peu
saps que els darrers esglaons seran més difícils
Cap amunt, a l'aire lliure, cap a l'Univers
Dansar amb el vent un vals lent
Gosar botar de nigul en nigul entre somriures
Viatjar en el temps sense presses ni rellotges
Sentir-se com a ploma, alleugerida de pes i cadenes
Omplir-se de llum, colors i ombres ...
o
Baixar-la, inevitable descens als inferns
(sa lluna/setembre-2013)
(sa lluna/setembre-2013)
Magnífica la diagonal que estableix el passador!
ResponEliminaVersos preciosos.
Una abraçada
Moltes gràcies per les teves amables paraules, Josep!!
EliminaAferradetes!
No sé lluneta, jo de vegades he pensat que el millor era pujar-les o baixar-les de dues en dues per poder saltar-nos tot allò que dol, però en aquest moment de la meva vida, penso a vegades que també estic en una escala que no se si pujo o baixo perquè miro a dalt i a baix i em falten molts esglaons.
ResponEliminaAferradetas guapa
Estaria molt bé que poguéssim botar tot allò que ens fa mal, però encara no he trobat la clau.
EliminaEn aquests moments tinc el meu cos baixant acceleradament, encara que la meva ment va pujant i pujant...
Bessets , dolça nina!
No veig pq la baixada ha de ser als inferns... Pot ser una baixada delirant fent els graons de 2 en 2, o de 3 en 3 si ets prou valenta ;)
ResponEliminaBona tarda Nina!! Petonets
Si em dónes a triar, prefereixo pujar encara que sigui poc a poc.
EliminaMolt bon dissabte, Lluna!!
Aferradetes :)
tot és bo, a vegades va bé pujar ràpid, a vegades amb calma i a vaegades baixar una mica per recollir alguna cosa oblidada... ;-)
ResponEliminaaferradetes !! ;-)
Les baixades mínimes, si pot ser. ;)
EliminaBessets, Joan!
Els teus versos sembla que ens animin a anar cap a amunt. També és important saber allò que no volem i ens cal fermesa per anar endevant.
ResponEliminaBon dia, sa Lluna.
Molt cert això que dius, és molt important saber què volem i com.
EliminaMolt bon dia, nina!
Aferradetes :)
I als inferns s'hi estarà calentet??? Jo vaig baixant poc a poc que no vull que l'hivern m'agafi i em congeli! :P
ResponEliminaPreciosa fotografia i precioses lletres lluneta! Ptons!
Jo sóc molt fredolica, però prefereixo l'escalfor d'un raig de sol o que m'abrigui la lluna amb el seu mant. :)
EliminaGràcies, nina!!
Bessets!
Bé, suposo que per això pujar les escales és més feixuc que baixar-les. Assolir la glòria o els somnis sempre comporta dificultat, i en canvi caure escala avall sembla massa fàcil a vegades. Haurem de posar un ascensor per tirar amunt! ;p
ResponEliminaNo és dolenta aquesta idea que proposes, resultaria més fàcil en els trams més dificultosos. ;)
EliminaAferradetes!
El millor de tot es fer a voluntat el que desitgem, pujar o baixar.....encara que si està...empinada, potser millor pujar-la, no?
ResponEliminaBons versos senyoreta:-)
Com més empinada més ganes de pujar-la tinc!! ;)
EliminaGràcies, senyor Gasull!
Bessets
Pujar sempre em sembla més atractiu que baixar... però baixar tampoc vol dir anar fins als inferns... (encara que de vegades no sabem com evitar-ho)
ResponEliminaPujo amunt a veure si et trobo damunt d'un nígul!!!
En els niguls s'està molt bé, fins i tot sembla des d'aquí que tot allò d'allà baix té solució ... t'espero!!
EliminaBessets preciosa!! :)
Amunt lluneta, sempre amunt, encara que sigui esbufegant una mica, ja ens refarem quan fem el cim...Jo m'apunto a dansar amb el vent aquest vals lent...
ResponEliminaPetonets cansats, uff...
Ja buf i fins i tot esbufego, però com bé dius quan sigui a dalt tindré temps per refer-me i haurà pagat la pena.
EliminaAferradetes reparadores!! :)
sempre pujar amunt,
ResponEliminaamb colors, tal com dius, amb llums, tal com penso.
puja al teu ritme, sense por, sense vesar cap llàgrima.
i si en veses una jo seré al darrera teu per copsar-la abans no arribi al terra.
Un petó molt gran nina.
Et sento darrera meu i això fa que la pujada sigui menys costeruda.
EliminaGràcies nin!
Bessets ben dolços!
sembla que a mesura que l'anem pujant, la segona part, la més poruga, es va perdent. I en canvi, xq sovint la tornem a baixar?
ResponEliminaUna gran pregunta, tot i que les respostes poden ser diverses, de vegades per la nostra tossuderia, altres per circumstàncies alienes.
EliminaAferradetes i bon dia! :)
De vegades fa molta por pujar segons quines escales, però millor fer-se l'ànim de pujar-les quan encara hi ha forces per a fer-ho... o al final se'ns atrofiaran les cames i també la il·lusió i la sorpresa de saber que hi ha realment allà dalt...
ResponEliminaSí allà dalt, allà on els somnis no volen adormir-se per sempre.
Un abraç :)
Per això m'agrada anar cap amunt, vull arribar on els somnis no volen adormir-se.
EliminaAferradetes!! :)
Les escales són la meva debilitat, sobretot cap amunt. El descens als inferns és molt rentable creativament parlant.
ResponEliminaCreativament no t'ho discuteixo, realment és un malson.
EliminaAferradetes nina!
Les circumstàncies del destí m'han fet baixar sense voler uns quants esglaons de l'escala en la que m'havia costat anar pujant i ara em sento molt desabuda, trista i enrabiada. Sé que guanyaré algun nivell cap amunt però potser ja no tornaré a arribar on estava. I tot sin "comérmelo ni bebérmelo". Quina putada!
ResponEliminaÉs el que deia una mica més amunt, de vegades per circumstàncies alienes ens veiem obligats a baixar i és una putada.
EliminaÀnims, no defalleixis i no perdis la il·lusió de recuperar-ho!
Aferradetes ben fortes! :)
Bueno, pues no, a veces al bajar la escalera se topa uno con el bar de la esquina, algo que resulta gratisimo...
ResponEliminaYa se sabe, a mas de uno las cuestas que le gustan subir son las cuestas abajo...
Un abrazo fuerte, Lluna
Ai amic, que me parece que no hablamos de esas bajadas que suelen ser agradables, aún así te confieso que prefiero subir hasta encontrar ese lugar mágico del equilibrio en todos sus aspectos y no bajar ni para coger impulso.
EliminaAbrazote, Antiqva!! :)
Paula...som aqui a prop, per favor no ho oblidis.
ResponEliminaNo ho oblido i t'ho agraeixo.
EliminaAferradetes preciosa!!
Estic cansat d'escales i entrebancas.
ResponEliminaMillor m'estiro al terra i miro el cel.
Petons.
És una bona opció, així no te canses gens. :)
EliminaBessets!
Jo faria com tu. L'infern el deixaria per a una altra estona.
ResponEliminaCom menys estones millor, s'hi està molt malament aquí a baix.
EliminaAferradetes, Jordi!
Per jo pujar significava pujar a veure s´avia al seu pis, on ara visc. Ara baixam a veures es papa i sa mama .S´escala ens uneix en un vincle que comparteix penes i alegries.
ResponEliminaBesades amb molt de carinyo .
Pel que veig no totes les escales condueixen al mateix lloc.
EliminaLes teves creen un vincle molt agradable i envejable, realment meravellós.
Aferradetes ben dolces!! :)