Jo també hi dono suport, Lluneta, ja he posat el logo al meu blog... Però és tan difícil resistir quan t'enfrontes a una paret... Petonets i bon diumenge.
Avui diumenge, 29 de setembre, a les sis de la tarda, hi ha una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona en suport als docents de ses Illes. Aquesta lluita és la de tots els nostres Països. Junts som més forts!
Felicitacions per l'èxit de la "mani", com a company de feines, tot i que ho veig de lluny en l'espai, tot el meu suport cap a la comunitat educativa balear. Un plaer comprovar com pares, alumnes i professors són una mateixa veu. Molta força!!!
Veure i sentir que en el temps que vivim passin aquestes coses, és per no creure-s'ho, però és real. Vaig emocionar-ne veient la marea verda i la força de la gent per reclamar el que és ben nostre/vostre. TOTS SOM DOCENTS!!!
Ostres!!! No se'm va actualitzar aquest post i me l'havia perdut i ara que ja fa dies que pensava... sa lluneta no diu res, he decidit venir a veure't a ca teva.
Com estàs guapa? Se't troba a faltar, nina.
Aquesta lluita que també hem fet nostra, amb tot el suport que hem sabut, no s'ha acabat amb la vaga... la lluita continua. Hem de ser valents i estar units. Esteu donant una lliçó de les dues coses.
Una abraçada ben forta d'arribada i una aferradeta ben tendra de comiat.
si..si..!!
ResponEliminaei..son galetes? que boniques !!
ens hi hem de fer amb tot el que puguem, ben pensat !!
aferrades ninona !
Jo també hi dono suport...no hi ha dret
ResponEliminaNo defalliu, el que us estan fent a les Illes és tan greu i injust que aquesta lluita no es pot perdre. Guanyareu, guanyarem
ResponEliminaLluita!
ResponEliminaHem de ser-hi tots. Que s'adonin que no sempre poden fer tot el que els dona la gana. Força i ànims!!!
ResponEliminaEstem amb vosaltres!
ResponEliminaUna abraçada i endavant
Vaya tiempos que corren, amiga Lluna...
ResponEliminaTremendos..
Un abrazo fuerte
Costa de creure el que està passant. Cal que tot el món conegui la vostra lluita. Una abraçada sa lluna!
ResponEliminaJo també hi dono suport, Lluneta, ja he posat el logo al meu blog... Però és tan difícil resistir quan t'enfrontes a una paret...
ResponEliminaPetonets i bon diumenge.
La meua solidaritat també des de Castelló. Molts ànims i aferradetes :)
ResponEliminaRebeu el meu respecte i suport a la vostra lluita per la dignitat d'un poble.
ResponEliminajo també crido! tot el meu suport! aferradetes verdes!
ResponEliminaAvui diumenge, 29 de setembre, a les sis de la tarda, hi ha una concentració a la Plaça Sant Jaume de Barcelona en suport als docents de ses Illes.
ResponEliminaAquesta lluita és la de tots els nostres Països. Junts som més forts!
aquesta lluita també és cosa de tots !! la unió ens donarà la força i no ens podran falsar ni acallar !! ;-)
ResponEliminaAquesta tarda a Barcelona amb les Illes, jo també don suport.
ResponEliminaOmplim la catosfera d'enganxines i samarretes verdes!! Per la nostra llengua comuna!!
ResponEliminaCada vegada tenim menys por de manifestar-nos, de dir la veritat! Al final la raó s'imposarà!
Endavant germans!!! FORÇA!!!
es que mira que tenir un govern del PP, ja us val...
ResponEliminaFelicitacions per l'èxit de la "mani", com a company de feines, tot i que ho veig de lluny en l'espai, tot el meu suport cap a la comunitat educativa balear. Un plaer comprovar com pares, alumnes i professors són una mateixa veu. Molta força!!!
ResponEliminaVeure i sentir que en el temps que vivim passin aquestes coses, és per no creure-s'ho, però és real. Vaig emocionar-ne veient la marea verda i la força de la gent per reclamar el que és ben nostre/vostre.
ResponEliminaTOTS SOM DOCENTS!!!
Si Si CRIDEM !! CRIDEM!!!!
ResponEliminaOstres!!! No se'm va actualitzar aquest post i me l'havia perdut i ara que ja fa dies que pensava... sa lluneta no diu res, he decidit venir a veure't a ca teva.
ResponEliminaCom estàs guapa? Se't troba a faltar, nina.
Aquesta lluita que també hem fet nostra, amb tot el suport que hem sabut, no s'ha acabat amb la vaga... la lluita continua. Hem de ser valents i estar units. Esteu donant una lliçó de les dues coses.
Una abraçada ben forta d'arribada i una aferradeta ben tendra de comiat.
Aquesta lluita no s'acaba, anem fent passes més fermes, la veu més clara i tots junts, cada dia més units, ho aconseguirem.
ResponEliminaGràcies a tots els que us interesseu per la meva lluita particular, vaig fent, sense presses, sense pausa.
Aferradetes ben fortes! :)