REFLEXIONS a mitja veu

"Sóc com una habitació en la que una 

      vegada van passar coses però en la qual ja

 no passa res, excepte el pol·len de les

             herbes que creixen a l'altre costat de la

              finestra, que s'escampa per terra,

                                              com la pols"

Fragment de El cuento de la criada 
de Margaret Atwood (The Handmaid's Tale, 1985) 

Dissabte lluminós, de moment sense cap nigul que trenqui l'harmonia de l'immens cel. Més trànsit que de costum en aquesta ciutat, la gent ha començat a deixar enrere la bogeria de l'estiu per donar pas a la vida monòtona. Adaptar-se als seus treballs, sortir a buscar la supervivència de la setmana, aclarir els seus ulls i airejar les seves robes, aprofitant el seu temps "lliure".

I jo, en aquesta aturada involuntària, també intento tornar a la "normalitat". Començar de nou, com si d'un infant es tractés, aprendre a caminar sense trontollar, anar fent les coses de casa sense haver d'asseure'm cent mil vegades i tantes petites coses que semblen poc importants quan una està bé.

Em costa molt i se'm fa tan costerut que de vegades em rendeixo sense intentar-ho ... El cap és l'únic que no vol descansar, idees i desitjos van i vénen entrellaçats amb l'esperança que tot acabarà per retrobar el sentit d'aquest temps perdut.

BON CAP  DE  SETMANA !!