30 d’octubre 2013

Jocs de Déus



M'amago com la lluna quan neix el dia
i no és vergonya, endormiscada a la nit
T'amagues com el sol quan tomba el dia
cor cuirassa vols mostrar

Amaga'm cada cop 
que a la llengua esclati el teu nom
que sóc tendresa i desig
i estic afamada de les teves intencions

Ho tractem com un joc, tu i jo
enginyós, divertit, a cops perillós
tot i que les regles no entengui
els Déus juguen a l'ambigüitat i somriuen

Guarda'm de l'odi i de l'oblit
no t'amaguis de la meva lleialtat
perquè, malgrat tot, sé
que no pots negar-me

Digue'm
per què em demanes que et miri
si no ens hem de mirar 
més enllà dels ulls?

(sa lluna, juliol-2013)

34 comentaris :

  1. M'ha encantat el poema, Lluna... hi ha vida, hi ha nit i hi ha dia, hi ha tendresa, hi ha foc i hi ha música bonica amagada darrere del silenci...

    Un abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot sentida, t'ho asseguro.

      Gràcies ... aferradetes!

      Elimina
  2. És molt maco, però el sento massa dolorós. No em facis cas, dec ser jo i el meu punt de vista...
    Una abraçadeta dolça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre faig cas al teu punt de vista, nina.

      Bessets dolcets. :)

      Elimina
  3. Bona poetesa, bona fotografa... sensibilitat i elegància a més no poder.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Agraïda pels teus elogis, no sé si merescuts.
      M'agrada la poesia, m'agrada la fotografia però d'això a fer-ho bé hi ha un un bon tros.

      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  4. estic afamada de les teves intencions....amb això dius molt, i espero que siguin intencions de les bones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que cataloguem les "bones intencions" de la mateixa manera...

      Bessets, guapo. :)

      Elimina
  5. Jo també trobo, com la Carme, que és un poema preciós, però amb un fons trist i dolorós.... No sé perquè, però últimament tinc ganes de coses felices, optimistes i rialleres! Deu ser que l'hivern m'entristeix més del normal i no vull.... Ptonets lluneta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hivern ha arribat més aviat a aquest racó i, com dius bé, entristeix.
      Tot i així, segueixo buscant els colors i la llum cada dia.

      Mil somriures i una aferradeta.

      Elimina
  6. No t'amaguis ni deixis que ho faci ningú, sobretot que no t'amaguin mai la poesia! M'ha agradat molt :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que dius ens va bé per a totes dues, cadascuna pels seus motius personals, oi?
      He vist que ja ets per aquí, cosa que em fa molt feliç. :)

      Aferradetes ben fortes, preciosa.

      Elimina
  7. Fa dies que no et vinc a veure i no sé si ja et trobes millor, espero que sí, m'agraden molt aquests últims versos, no demanis que et miri si no podem mirar-nos/estimar-nos més a fons...
    Aferrades ultramarines, m'agrada la foto, per cert.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs m'han aconsellat que digui que molt, molt, bé i com veus jo faig cas dels bons consells ... estic molt millor, tot comença a estar al seu lloc. Gràcies, bonica!

      Aferrradetes :)

      Elimina
  8. Potser si que te com un deix melangiós…
    "Quin plaer mirar-te tota,
    espurnejant d'argent,
    sota la lluna
    i la seva carícia silent"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets un mestre de les paraules dolces, de les més senzilles, de les que arriben al cor, de les que fan néixer i florir sentiments.
      Gràcies, Barbollaire!

      Bessets.

      Elimina
  9. A mi tb m'agrada el poema, poser si que té un punt de tristor, però és preciós!!!

    Petonets lluneta

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tristesa no deixa de ser un sentiment i, com a tal, bell.

      Bessets ensucrats, Lluna. :)

      Elimina
  10. Un poema muy bello, amiga... Me quedo con eso de jugar al escondite en el juego del amor. Bella proposicion,

    Un abrazote

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los juegos -en el amor- son muy interesantes, siempre que sepamos las reglas y las aceptemos.

      Aferradeta ben forta. :)

      Elimina
  11. M'agrada molt. El primer vers és massa, però.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fas molt contenta, Helena. Gràcies!

      Aferradetes.

      Elimina
  12. El teu poema m'ha arribat a l'ànima Lluneta, té un rera-fons de tristor...Res d'amagar-se, deixa que l'aire t'acaroni.
    Mirar-se als ulls és tan bonic, que de vegades no cal res més.
    Petonets dolços, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha dues formes de mirar-se als ulls. Per admirar la seva forma, la seva bellesa o ... mirar més lluny per amarar-se de la seva llum. M'estimo més la segona.

      Nanit preciosa, bessets!

      Elimina
  13. Trist però ple de vida. M'ha agradat molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vivim per petits batecs, uns tristeses, altres alegries.

      Aferradetes, nina.

      Elimina
  14. La frustració d'allò que no pot ser, o potser la covardia...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La frustració arriba quan et dónes per vençut, mentre hi hagi il·lusió el joc segueix.

      Bessets, Xavi

      Elimina
  15. L'amor pot samagar-se, sols amb tendresa es pot arribar a trobar. Xò com costa, de vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades la tendresa no és suficient, és complicat, Encara que a vegades es donen totes les circumstàncies favorables i llavors, només en aquest moment màgic, resulta molt fàcil.

      Aferradetes i bona nit!

      Elimina
  16. directe al cor! poesia sentida....
    aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De cor a cor.

      Aferradetes, nina! :)

      Elimina
  17. Tota una preciositat de poema. Feia molt de temps que no em sentia tan identificat amb la lletra d'un poema o d'una cançó, m'has tocat la fibra, sensibilitat en estat pur. Si, a més a més, afegeixes aquesta meravella del Pedro Guerra, no queden moltes coses per demanar-hi. T'assegure que m'apuntaré el poema ben apuntat. Xulíssima també la fotografia. Gràcies per compartir aquestos sentiments tan personals. Bona setmana, una abraçadeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa feliç saber que t'ha arribat tan dins, és el millor regal que puc rebre. Quan no transmets, els sentiments deixen de ser per transformar-se en només lletres.
      Gràcies, Gabriel!

      Bessets i molt bona nit!

      Elimina

Benvinguts al racó!