17 de gener 2017

Floquets . . .


No confiïs en els teus ulls,
és massa fàcil creure.
La bellesa només necessita
ser un perfum,
un alè,
un gest de complicitat,
un xiuxiueig.

30 comentaris :

  1. Així us està nevant per allà baix?? Però si sembla el Pirineu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per allà baix no, més bé pel Nord.
      La nostra "Tramuntaneta" no té res a envejar a cap més. Sap fer-ho i quan s'hi posa ens deixa uns paisatges meravellosos. ;)
      Molt bon dia, Xexu.

      Elimina
  2. Quina sort veure nevar!
    Gràcies Lluna per compartir les fotos i la bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, tot i el fred, ahir vaig passar gairebé tot el matí darrera els vidres mirant com anaven fent els floquets empesos pel vent ... una passada!
      Gràcies a vosaltres, Xavier.
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Espectacular nevada, da gusto contemplarla, eso sí, al calor de una buena hoguera. Por aquí, el viento se ha llevado toda posibilidad de ver copos de nieve.

    El poema, todo un acierto, la belleza se esconde en cualquier lugar, por pequeño que sea.

    Petons!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En la Sierra de Tramuntana es más frecuente verla, pero por aquí es una fiesta, sobretodo por el hecho de que en mi pueblo la vemos pocas veces y pueden pasar muchos años para que podamos disfrutar de este momento de nuevo.

      Tú sabes bien de esas pequeñas cosas que encierran una gran belleza.
      Abrazote, para quitar el frío. ;)

      Elimina
  4. Entranyables imatges acompanyades d'un magnífic text.
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Josep.
      Aferradetes.

      Elimina
  5. Que preciós! M'encanta veure nevar, tinc la sensació que purifica els sentits i el cor...

    El teu poema també és preciós!

    Aferradetes nevades

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi vaig quedar ben encisada. Tot tan bell!
      Gràcies, Carme.
      Aferradetes ben aferrades.

      Elimina
  6. Suposo que un paisatge nevat, i més allà on no estem acostumats, inspiren versos d'aquesta mena. On la bellesa entra pels ulls... Una bellesa inusual, efímera, com els flocs de neu. Altra bellesa és la dels versos... Fruits de les sensacions que evoquen al record i et fa tornar una i altra vegada a la persona estimada. Hagi passat un minut o vint anys. Si de debó fou un.moment màgic.
    Aferradetes, lluna lluneta lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El fet de mirar per la finestra em porta a aquest estat, sempre veig alguna cosa que em fa recordar altres fets, altres instants...
      Mirada indiscreta cap a fora, mirada molt íntima cap endins.
      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  7. que bonic!!!!!
    aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, nina!

      Aferradetes ben fortes i molt bona nit.

      Elimina
  8. Floquets per tot arreu. Engalanen gener i el refreden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Refreden i glacen,
      inspiren i embelleixen,
      i em fan somiar.

      Aferradetes càlides.

      Elimina
  9. Quines fotos més boniques, fa tant de temps que no he vist nevar! M'encantaria veure caure els flocs de neu darrere dels vidres de la finestra( amb una bona calefacció). Un hivern que vaig venir a Mallorca, va nevar.
    Per fi aquest any sembla que fa l'hivern que toca, tot i que aquí és molt suau, no hem pas baixat de zero graus!
    Petonets, Bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí fa tres o quatre anys que no arribava ni un floquet. A la Serra de Tramuntana gairebé cada hivern. Això sí, fa un fred difícil de suportar si no tens calefacció.
      Bessets dolcets, Roser!

      Elimina
  10. Exacte Paula..ho has descrit molt bé...!! El que nomès veu i no mira, no sentirá totes les boniques coses que hi al darrera d'una decidida mirada... Aferradetes JAC. per desfer una mica la gelada.. :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, saber mirar i saber escoltar per sentir.

      M'aniran molt bé les aferradetes, fa freeeeed!! ;)
      Aferradetes de tornada, amic.

      Elimina
  11. la neu sempre ens torna a imatges d'infantesa per això tot i ser problemàtica de vegades, sempre l'enyorem....vigila no tinguis una relliscada...;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí ja no en queda, però moltes gràcies per la teva preocupació. ;)

      Molt bona nit, Joan!
      Aferradetes.

      Elimina
  12. La bellesa, de vegades, es fa difícil trobar, però en moments, miraculosament, sorgeix en la cosa més petita, en el lloc més senzill i t'omple tot l'ésser d'il·lusió.
    Nina abriga't, fa cara de molt fred, a la tele ha sortit Topares del fred que feia, com la temperatura més baixa d'Andalucia.
    Bessets i aferradetes ben atapeïdes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sabem mai com i quan ens pot sorprendre, crec que per això és màgica.

      Tenim fred per tot arreu sembla. Per aquí ens espera una setmana llarga d'aigua, vent i fred. Ens abrigarem i la deixarem caure, no ens queda més remei! ;)
      Bessets, Alfons.

      Elimina
  13. M'embadaleix aquest poema. És bellesa no visual. La neu també és tan maca, encara que sigui feréstega...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada com ho il·lumina tot i, malgrat el fred, em dóna pau.

      Gràcies, Helena.
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Quines fotos i quin poema més bells. Felicitats, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, nina.
      Aferradetes!

      Elimina
  15. Un floc de neu mirat al microscopi és de les coses més boniques que hi ha. I poder sentir-los mentre veus la nevada és un regal de la natura. Jo ja ho trobo a faltar.
    Gràcies per recordar-m'ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no l'he vist mai al microscopi, però penso que sí ho ha de ser.

      Gràcies a tu, Marta.
      Aferradetes!

      Elimina

Benvinguts al racó!