19 de juliol 2013



40 comentaris :

  1. O al menys ser on ell és... ;)

    No demanes res Nina!!!

    Petonets de divendres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sé que és difícil però ... i si pogués?

      Bona tarda!!
      Bessets.

      Elimina
  2. Potser per començar a posar ordre per aquí baix... també!!! :DDD

    Bon cap de setmana, bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una de les més importants, em sembla aquesta que dius!! ;)

      Bon diumenge, preciosa!
      Aferradetes.

      Elimina
  3. Que bonic.... però crec que serà una tasca difícil!
    Bon cap de setmana lluneta! Mua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poder ser per tot, no només per satisfacció ... difícil, sí.

      Bessets nina!!

      Elimina
  4. Però això seria molt cansat! Per sort no tenim el do de la ubiqüitat... encara que de vegades una miqueta sí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si pogués ser, crec Xexu que no seria cansat.
      Lo que cansa és voler fer-ho i no tenir aquest do ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  5. Jo em conformaria amb ser un estel petit sempre al costat d'aquest Déu ;-))

    Quin efecte fotogràfic més maco, xiqueta!! En saps molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Assumpta! la veritat és que l'original tenia massa llum i fent proves em vaig quedar amb aquest efecte.

      No està gens malament ser un estel acompanyant !! :)
      Bessets dolcets.

      Elimina
  6. no cal , sa lluna... si estar a un sol lloc sovint ja és esgotador !! es tracta d'assaborir el present... això és el que encara hem d'aprendre a fer, crec

    passa un bon estiu !! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan una té molta feina o està malalta i veu que no pot estar amb les persones o fer tot el que queda per fer, doncs si que voldria tenir la possibilitat de ser capaç de fer-ho tot al mateix temps, sempre amb tota la intensitat que requereix ... potser perquè ho gaudeixo és el motiu perquè voldria fer-ho tot alhora.

      Bon estiu, Joan!
      Bessets :)

      Elimina
  7. jo voldria ser un Déu petit,
    per poder dir-te a cau d'orella
    una antiga promesa,
    i així,
    fer-te feliç,
    fins que els teus somnis
    fossin embolcallats per suaus núvols de cotó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ser feliç ... sembla tan fàcil, oi?
      Jo ho seria si sabés que tu ho ets.

      Gràcies, nin dolç
      Un bes.

      Elimina
  8. Molt bonic, però només de pensar-hi ja em canso :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què no Loreto, que noooo cansa!! ;)

      Aferradetes ben fortes!

      Elimina
  9. Potser no pots ser a tot arreu però arribes a tots els cors!
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia, tant de bo fos així !!

      Bessets i mil somriures.

      Elimina
  10. A mi m'agradaria poder triar on vull ser en cada moment, però si el lloc on sóc ja hi estic bé, no demano pas més...
    Ets una mica acaparadora tu, noieta, he, he...

    Que passis un bon cap de setmana, siguis on siguis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no és per estar més o menys bé jo mateixa, és perquè no puc arribar a tot com m'agradaria. ;)

      Molt bona setmana, nina!
      Bessets.

      (Doncs de moment sóc a casa, de baixa amb un vertigen com un elefant o això diuen els metges)

      Elimina
    2. Si que ho sento, cuida't...
      Petonets.

      Elimina
  11. si ho pots fer, em vens a buscar i et dono un cop de mà....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és una cita?? :)

      Bon dilluns, Joan!
      Bessets.

      Elimina
  12. Entenc ser Déu omnipotent, si quan es tracta de ser-hi,estem amb totes les conseqüències... Fins a sentir l'última traça sentida...

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un Déu omnipotent és el que ho pot tot , "omniscient, omnipresent i omnibenevolent", però no és al que em referia jo.
      Només parlava del do de poder estar per tot on una vol estar, alhora. Òbviament amb totes les conseqüències, que d'altra banda desconec per no tenir aquesta sort, és clar.

      Benvingut Josep i moltíssimes gràcies!
      Uns bessets

      Elimina
  13. Un Deu, no se
    pero un angel...ja ho ets

    petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs encara no em veig les ales!! jejjej

      Bessets ninona meva!
      ...i bona setmana!!

      Elimina
  14. a mi de vegades també m'agradaria ......aferrades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que si???

      Aferradetes i bon dia!!

      Elimina
  15. T'avorriries molt més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu t'avorreixes? Jo no m'avorreixo mai!! :)

      Aferradetes!

      Elimina
  16. A vegades sentim aquesta necessitat, però crec que, per sort, no és possible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que abans no t'he donat la benvinguda ... Benvinguda siguis en aquest racó, ens llegim!!

      No sé exactament fins on arriba aquest "per sort" que dius, ho dubto de debò!! :)

      Aferradetes i gràcies!!

      Elimina
  17. Hi ha molts moments que un voldria estar a més d'un lloc, xò a tot arreu sempre? no, encara hi ha llocs on prefereixo no ser-hi (per egoista que pugui semblar).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només on vols ser, aquest és el desig ;)

      Aferradetes i bona nit!!

      Elimina
  18. Respostes
    1. Ja en som dos!! :)

      Bessets, Xavi!!

      Elimina
  19. Caram! Veig que ja que et poses a demanar, toques ben alt! Malauradament tenim les nostres pròpies limitacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hem de demanar allò que no tenim, sense deixar d'agrair tot el que si tenim, no et sembla??

      Aferradetes!

      Elimina

Benvinguts al racó!