Joc creatiu literari a ANTAVIANA |
Tanco els ulls imaginant-te
com un paradís enmig del no-res
com un paradís enmig del no-res
Fort com la soca de la palmera
Embriagant com la llet de coco
Sensible com l'ona acaronant la sorra
Misteriós com la línia de l'horitzó
Calent com un raig de sol
Serè com la nit estrellada
Embriagant com la llet de coco
Sensible com l'ona acaronant la sorra
Misteriós com la línia de l'horitzó
Calent com un raig de sol
Serè com la nit estrellada
Obrint el ulls et veig aquí
allargant la mà cap a mi
còmplice del teu somriure
Dolç
Dons sí que t'ha quedat ben dolcet tot això! I vols dir que existeix algú que ratlli tant la perfecció? ;p
ResponEliminaFixa't jo creia que tu si!! ;)
EliminaUna aferradeta ben forta!
És un algú somiat, gairebé real, però no real del tot, potser idealitzat...
ResponEliminadolcet, dolcet...
jejjej ... potser, potser, Carme!! ;)
EliminaBessets endarrerits!
No cal tancar els ulls per imaginar el seu somriure ... si en obrir-los el veus.
ResponEliminaBona nit sa lluna :)
Veure'l, el veig amb els ulls tancats i ben oberts també .
EliminaBona tarda, Pere!
Bessets
Un bon "paradisum" si, si!! Ben bonic.
ResponEliminaUn petó Nina
Gràcies Lluna bonica!! :)
EliminaBessets dolcets!
Un dia com aquest, el Paradís és ple de neu.
ResponEliminaCaldrà imaginar-lo amb neu, oi? ;)
EliminaAferradetes!
La imatge és un paradís d'estiu. El teu poema, un paradís atemporal, etern.
ResponEliminaSí, ho dius bé, gairebé etern :)
EliminaUna aferradeta!
Si en obrir els ulls pots gaudir de la presència, realment parlem del paradís!
ResponEliminajejjej .... no ben bé, però no deixa de ser un paradís. :)
EliminaAferradetes nina!
Bueno, bueno, bueno…
ResponEliminaSi que dona de sí, el Paradisum aquest… obre els ulls aviat, abans no marxi! ;)
No es pot escapar, és un sentiment arrelat ;)
EliminaBessets Jaume i ... felicitats per avui!! :)
Aiii… que no havia vist la teva felicitació!!!
EliminaMoltes gràcies, guapaaa! (i això que no tinc costum de celebrar el sant, que si no…) ;)
Bessets!
M'agrada molt, es fa rellegir.
ResponEliminaGràcies nina!!
EliminaUn besset i mil somriures!
t'ha quedat perfecte....tot i que pensava que et referies a mi amb allò de calent com un raig de sol.... ;)
ResponEliminaAmb qui podria pensar si no és amb tu?? ;)
EliminaBessets!
M'ha agradat moltíssim aquest joc de comparacions al paradís! M'hi he endinsat i ara no en vull sortir :)
ResponEliminaDoncs queda't-hi!! :)
EliminaBessets ensucrats!
La foto és bonica, però el teu poema ho és molt més... És precís tancar i obrir els ulls moltes vegades per veure els paradisos més propers.
ResponEliminaUn abraç.
P.D: Moltes gràcies per estrenar els comentaris del meu bloc, m'ha fet molta il·lusió :)
A les persones que estim les sento tant amb els ulls tancats com amb els ulls oberts.
EliminaGràcies a tu per fer-me somriure!! :)
Aferradetes!
Ben completa imatge d'estiu, que no falti res.
ResponEliminaPosats ... sabates grans, oi?
EliminaAferradetes!!
No si val lluneta tu t'imagines un paradís que ja saps com és, quan obris els ulls no tindràs una sorpresa, sinó una certesa...
ResponEliminaPetonets, somniadors.
Més o menys Roser i -allò que no sé- ho intueixo, imagino, somio :)
EliminaMés bessets, plens de somnis per a tu!
molt bonics versos sa lluna, a vegades els paradisos són reals
ResponEliminagràcies pels teus bons desitjos per aaquests dies de festa major a la meva ciutat
passa tu també uns dies alegres d'estiu
petonets !!
joan
Mataró, una ciutat que no conec molt (només hi he estat unes hores pel port), però si m'han parlat molt d'ella.
EliminaHauré d'estalviar una miqueta, a veure si algun dia puc visitar-vos. :)
Molt bones festes, Joan!
Bessets.
En el Paradís hi surt la Lluna cada nit ???
ResponEliminaSi és així no em calen platges, ni mars, ni horitzó.
Si hi és ella en tinc prou¡¡¡
La lluna és amb tu sempre, vagis on vagis!!
EliminaBessets Pep!! :)
Amb aquesta delicadesa com has teixit les paraules, inopinadament, me l'he imaginat!
ResponEliminaBon cap de setmana, guapa!
Oi què és maco?? ;)
EliminaAferradetes i bon cap de setmana!!