no cal , sa lluna... si estar a un sol lloc sovint ja és esgotador !! es tracta d'assaborir el present... això és el que encara hem d'aprendre a fer, crec
Quan una té molta feina o està malalta i veu que no pot estar amb les persones o fer tot el que queda per fer, doncs si que voldria tenir la possibilitat de ser capaç de fer-ho tot al mateix temps, sempre amb tota la intensitat que requereix ... potser perquè ho gaudeixo és el motiu perquè voldria fer-ho tot alhora.
jo voldria ser un Déu petit, per poder dir-te a cau d'orella una antiga promesa, i així, fer-te feliç, fins que els teus somnis fossin embolcallats per suaus núvols de cotó.
A mi m'agradaria poder triar on vull ser en cada moment, però si el lloc on sóc ja hi estic bé, no demano pas més... Ets una mica acaparadora tu, noieta, he, he...
Que passis un bon cap de setmana, siguis on siguis!
Un Déu omnipotent és el que ho pot tot , "omniscient, omnipresent i omnibenevolent", però no és al que em referia jo. Només parlava del do de poder estar per tot on una vol estar, alhora. Òbviament amb totes les conseqüències, que d'altra banda desconec per no tenir aquesta sort, és clar.
Benvingut Josep i moltíssimes gràcies! Uns bessets
Hi ha molts moments que un voldria estar a més d'un lloc, xò a tot arreu sempre? no, encara hi ha llocs on prefereixo no ser-hi (per egoista que pugui semblar).
O al menys ser on ell és... ;)
ResponEliminaNo demanes res Nina!!!
Petonets de divendres!!!
Sé que és difícil però ... i si pogués?
EliminaBona tarda!!
Bessets.
Potser per començar a posar ordre per aquí baix... també!!! :DDD
ResponEliminaBon cap de setmana, bonica!!!
Una de les més importants, em sembla aquesta que dius!! ;)
EliminaBon diumenge, preciosa!
Aferradetes.
Que bonic.... però crec que serà una tasca difícil!
ResponEliminaBon cap de setmana lluneta! Mua!
Poder ser per tot, no només per satisfacció ... difícil, sí.
EliminaBessets nina!!
Però això seria molt cansat! Per sort no tenim el do de la ubiqüitat... encara que de vegades una miqueta sí.
ResponEliminaSi pogués ser, crec Xexu que no seria cansat.
EliminaLo que cansa és voler fer-ho i no tenir aquest do ;)
Aferradetes!
Jo em conformaria amb ser un estel petit sempre al costat d'aquest Déu ;-))
ResponEliminaQuin efecte fotogràfic més maco, xiqueta!! En saps molt!
Gràcies Assumpta! la veritat és que l'original tenia massa llum i fent proves em vaig quedar amb aquest efecte.
EliminaNo està gens malament ser un estel acompanyant !! :)
Bessets dolcets.
no cal , sa lluna... si estar a un sol lloc sovint ja és esgotador !! es tracta d'assaborir el present... això és el que encara hem d'aprendre a fer, crec
ResponEliminapassa un bon estiu !! ;-)
Quan una té molta feina o està malalta i veu que no pot estar amb les persones o fer tot el que queda per fer, doncs si que voldria tenir la possibilitat de ser capaç de fer-ho tot al mateix temps, sempre amb tota la intensitat que requereix ... potser perquè ho gaudeixo és el motiu perquè voldria fer-ho tot alhora.
EliminaBon estiu, Joan!
Bessets :)
jo voldria ser un Déu petit,
ResponEliminaper poder dir-te a cau d'orella
una antiga promesa,
i així,
fer-te feliç,
fins que els teus somnis
fossin embolcallats per suaus núvols de cotó.
Ser feliç ... sembla tan fàcil, oi?
EliminaJo ho seria si sabés que tu ho ets.
Gràcies, nin dolç
Un bes.
Molt bonic, però només de pensar-hi ja em canso :)
ResponEliminaQuè no Loreto, que noooo cansa!! ;)
EliminaAferradetes ben fortes!
Potser no pots ser a tot arreu però arribes a tots els cors!
ResponEliminaPetonets
Gràcies Sílvia, tant de bo fos així !!
EliminaBessets i mil somriures.
A mi m'agradaria poder triar on vull ser en cada moment, però si el lloc on sóc ja hi estic bé, no demano pas més...
ResponEliminaEts una mica acaparadora tu, noieta, he, he...
Que passis un bon cap de setmana, siguis on siguis!
Que no és per estar més o menys bé jo mateixa, és perquè no puc arribar a tot com m'agradaria. ;)
EliminaMolt bona setmana, nina!
Bessets.
(Doncs de moment sóc a casa, de baixa amb un vertigen com un elefant o això diuen els metges)
Si que ho sento, cuida't...
EliminaPetonets.
:) Bessets!
Eliminasi ho pots fer, em vens a buscar i et dono un cop de mà....
ResponEliminaAixò és una cita?? :)
EliminaBon dilluns, Joan!
Bessets.
Entenc ser Déu omnipotent, si quan es tracta de ser-hi,estem amb totes les conseqüències... Fins a sentir l'última traça sentida...
ResponEliminaSalut.
Un Déu omnipotent és el que ho pot tot , "omniscient, omnipresent i omnibenevolent", però no és al que em referia jo.
EliminaNomés parlava del do de poder estar per tot on una vol estar, alhora. Òbviament amb totes les conseqüències, que d'altra banda desconec per no tenir aquesta sort, és clar.
Benvingut Josep i moltíssimes gràcies!
Uns bessets
Un Deu, no se
ResponEliminapero un angel...ja ho ets
petonets
Doncs encara no em veig les ales!! jejjej
EliminaBessets ninona meva!
...i bona setmana!!
a mi de vegades també m'agradaria ......aferrades!
ResponEliminaOi que si???
EliminaAferradetes i bon dia!!
T'avorriries molt més!
ResponEliminaTu t'avorreixes? Jo no m'avorreixo mai!! :)
EliminaAferradetes!
A vegades sentim aquesta necessitat, però crec que, per sort, no és possible!
ResponEliminaCrec que abans no t'he donat la benvinguda ... Benvinguda siguis en aquest racó, ens llegim!!
EliminaNo sé exactament fins on arriba aquest "per sort" que dius, ho dubto de debò!! :)
Aferradetes i gràcies!!
Hi ha molts moments que un voldria estar a més d'un lloc, xò a tot arreu sempre? no, encara hi ha llocs on prefereixo no ser-hi (per egoista que pugui semblar).
ResponEliminaNomés on vols ser, aquest és el desig ;)
EliminaAferradetes i bona nit!!
I jo també!!!
ResponEliminaPetons.
Ja en som dos!! :)
EliminaBessets, Xavi!!
Caram! Veig que ja que et poses a demanar, toques ben alt! Malauradament tenim les nostres pròpies limitacions.
ResponEliminaSempre hem de demanar allò que no tenim, sense deixar d'agrair tot el que si tenim, no et sembla??
EliminaAferradetes!