Per cert, no us he explicat la història d'aquestes aferradetes dels dibuixets tan simpàtics ...
la voleu conèixer?
Fa, molt, molt de temps ... cap a l'any 2010 després d'un viatge de vacances -quan tornava a la "tediosa normalitat" - una persona estimada amb la qual mantenia contacte gairebé diàriament per internet, em va sorprendre dient-me que ens havíem creuat a l'aeroport de tornada a casa. No ens coneixíem personalment i al preguntar-li com no m'havia dit res, em va dir que en aquells moments les circumstàncies no eren les més apropiades ... (si, si, aquests punts suspensius es queden així!!)
Fa, molt, molt de temps ... cap a l'any 2010 després d'un viatge de vacances -quan tornava a la "tediosa normalitat" - una persona estimada amb la qual mantenia contacte gairebé diàriament per internet, em va sorprendre dient-me que ens havíem creuat a l'aeroport de tornada a casa. No ens coneixíem personalment i al preguntar-li com no m'havia dit res, em va dir que en aquells moments les circumstàncies no eren les més apropiades ... (si, si, aquests punts suspensius es queden així!!)
Doncs dies després vaig trobar aquests dibuixos i se'ls vaig enviar per correu, preguntant-li quina pensava que seria la meva reacció en el cas que ens trobéssim en una altra ocasió ... més punts suspensius ;) Ara ja sabeu una micona més d'aquestes aferradetes ...
Au, molt bon dia tingueu !! ;)
.gif){kind=link}
Quant de punt suspensiu... ;))
ResponEliminaBon divendres Nina!!
Si molts i encara hi ha lloc per més ... jejjej
EliminaBon dissabte, Lluna!!
Aferradetes.
…tants punts suspensius m'han deixat ben intrigat!!! ;)
ResponEliminaLa història sembla ben bonica, per això!
Espero que el dia que aquests punts supensius es convertixin en comes, o en signes d'admiració, ens facis un post ben formós per donar-nos més detalls que com segueix la història! (si és pot explicar, és clar!) ; )
Vols dir que els dibuixets tindran més històries per explicar?? ;)
EliminaLa història és bonica, sí.
Bona tarda, Jaume!
Bessets
Carai, quanta matèria subliminal! Jo també t'entenc molt i molt! Sigui com sigui ha estat una idea simpàtica aquesta proposta teva i ha estat molt benvinguda, com has pogut comprovar.
ResponEliminaUna història per llegir entre línies, en aquest cas, entre punts suspensius.:)
EliminaGràcies nina!
Aferradetes
Una història ben bonica, amb la seva dosi de misteri que sempre va bé tenir algun motiu per barrinar...
ResponEliminaM'ha sobtat escoltar aquesta cançó, perquè en alguna època, també requeria punts suspensius...Però la versió més de bolero romàntic...
Petonets
M'has fet somriure, saps què vol dir "barrinar" a Mallorca? ... deixarem punts suspensius, també. ;)
EliminaPer cert, on anat a parar el teu post de les aferradetes? Ho veig però no hi és!!
Bessets de tarda ennigulada.
Des del primer moment que aquests dibuixets animats m'ha fet molta gràcia i, sabent aquesta història que tenen al darrere, ara encara m'agraden més- :-)
ResponEliminaI et torno a felicitar per l'èxit de la proposta, ha estat un goig veure la catosfera plena d'aferradetes!!
Crec Mac que totes les coses que expliquem tenen part de la nostra realitat, encara que de vegades les disfressem. ;)
EliminaAhhh vos vull dir que encara en vénen més, no vos les perdeu!!
Bessets i bona tarda!!
Les aferradetes no necessiten notes informatives!:)
ResponEliminaEn aquest cas, estan explicats els dibuixets, no més!! ;)
EliminaAferradetes nina!!
Sembla fàcil muntar-se la història, oi? Però no preguntarem, ni donarem interpretacions, per si de cas! Veus, ara sabem que les teves aferradetes tenen una història darrere, hagués pensat que senzillament t'havia vingut la idea i prou.
ResponEliminaPoques històries i prou explico, sempre tenen una mica (o molt) de les meves vivències.
EliminaSou lliures d'interpretar, fins i tot de preguntar, com ho sóc jo d'imaginar o de contestar o no. ;)
Bon dissabte, Xexu!
Bessets
I quina aferradeta va triar "la persona"? ;-))
ResponEliminajejjej ... jejjej ... jejjej ... et creuries que cap??? Aiiii Assumpta, Assumpta!! ;)
EliminaAferradetes ben fortes!! :)
M'agradaria desmentir els rumors que diuen que aquesta persona era jo.
ResponEliminaNo cal que ho desmenteixis, tots estan segurs que no i jo més!! :)
EliminaBessets jove!
... continuarà?? Aferradetes dels tres tipus!
ResponEliminaGairebé estic segura que sí continua i ... que pot seguir continuant ... que ho expliqui és una altra història!! ;)
EliminaAferradetes nina, moltes, moltes més!
M'encanten els punts suspensius, tant que acostumo a abusar d'ells.
ResponEliminaLa història també és bonica, en el bocinet que ens deixes veure.
Aferradetes dolces, nina!
Són els punts que més ens agraden, els que deixem veure i ... els suspensius!! ;)
EliminaEnsucrades avui, apa!!
Gràcies nina!!
Un gest molt simpàtic, sa lluna!
ResponEliminaSempre m'han agradat els dibuixos animats, gairebé tant com els somriures!! ;)
EliminaAferradetes ben grans!!
Ooooh! Quina història... jo també preguntaria: i quina va triar??? però no ho faré... :)
ResponEliminaUna aferradeta des de l'altre cantó de la mar!
mmm ... per no contestar el mateix que he dit a n'Assumpta,
Eliminaet creuries que em coneix tant que va encertar?? ;)
Una micona d'aigua, res que impedeixi que ens abracem. :)
Aferradetes!!
Ah, ja em semblava a mi que hi havia d'haver un aeroport enmig... :):):)
ResponEliminaUna aferradeta gran!
Un aeroport, molta gent, maletes per vendre i regalar ...
Eliminai jo sense les ulleres posaaaaades!! ;)
Una molt dolça per a tu!!
Almenys jo sé la que triaria........i que mai se't acudeixi passar de mi si em veus....... :-)
ResponEliminaaaaaa si?? quina, quina, quina!! ??? ;)
EliminaDe tu passar, ni boja!! :)
Bessets guapo!
Salluneta, estos puntos suspensivos.... cargados de misterio para todos los mortales (Excepto para dos (eso imagino)), más que el silencio reflexivo que suelen indicar, aparentan ser todo un idioma, todo un coloquio, quizás una muy extensa conversación... eso sí, solo para quien lo entienda, y eso Salluneta, parece ser que es cosa de dos, vamos que mi espíritu Chafardero, en estos momentos se siente como un convidado de piedra, (vamos que me quedo a dos velas). Y llegados a este punto, solo queda sentarse e imaginar, crear versiones para todos los gustos.... y por qué no?, también con todos los Rombos habidos y por haber..... jejejeje Salluneta, Salluneta, que callado lo tenías.
ResponEliminaAnónimo Enmascardo
Mi querido Anónimo Enmascarado, tiempo ya sin hacerme una visita!
EliminaBueno, bueno, veo que también le gusta "tafanejar", cosa lógica por otra parte, ¿¿qué sería de nosotros sin ese espíritu de conocer más y, si puede ser, mejor (mejor=de la propia fuente) ??
Como bien dice, esta historia pertenece a dos. Digamos que por una de las partes (yo misma) está explicada en el punto justo donde la quería, aludiendo o explicando el orígen de los dibujitos tan graciosos que han circulado estos días por muchos de los blogs amigos. Como ha podido comprobar he omitido todo lo que pertenecía a la otra mitad (que no soy yo misma), simplemente porque me gusta respetar ante todo y, de momento, no tengo permiso de la otra parte para divulgar más detalles, aunque creo que tampoco son necesarios para poder explicar lo que he publicado.
Y ahora llega la mejor parte, la de su imaginación. Estoy segura que cualquier versión que imagine, picante o no, tendrá algún punto rozando la realidad y en ello le dejo, no sin antes agradecerle su visita, siempre sorprendente.
Estimat amic meu, gaudeix de la tarda com només saps fer tu.
Bessets!! ;)
Eureka! Ja he pogut solucionar el problema de l'enllaç, jo soleta, uf! He, he, ostres amb els significats de les paraules, aquí vol dir una cosa tan simple com, pensar molt, a veure si descobreixes el misteri...
ResponEliminaPetonets bonica.
És una paraula que no puc explicar aquí públicament, però els punts suspensius ho van solucionar; tot i que ho vaig entendre el primer cop, no sense fer-me riure abans!! ;)
EliminaPel que veig has solucionat un misteri!! :)
Bon diumenge... bessets!!
Sempre és un gran plaer llegir-te, nena, encara que no correspongui amb l'assiduïtat que caldria... Si mai vinc a Menorca, és molt probable que t'abraci.
ResponEliminaAferradetes.
Ens llegim Montse, crec que és el que més importa!!
EliminaEntenc el que dius perquè no sempre una té temps per deixar comentaris, a mi em passa sovint, quan més voldria ser-hi, més coses passen per no poder fer-ho.
Si vols donar-me una aferradeta p'es coll hauràs de venir a Mallorca, sinó ho tindrem malament!! ;)
Una ben forta, des d'aquí i ara!!
Sempre pot haver un secret rere qualsevol fet senzill :)
ResponEliminaLluneta, ningú m'ha dit que quan entra al meu blog li boti la imatge...no sé què dir...
En el fons, el misteri ens agrada a gairebé tots. ;)
EliminaDoncs no sé que dir-te, aquí es mou tot al teu bloc, independentment que ara es mogui tot en la meva vida ...
Tot s'arreglarà un dia o altre!! :)
Bessets, nina!!
ai m'has deixat intrigada... estic en suspens com els punts.....aferradetes a cabassos!
ResponEliminaAra et toca imaginar, Elfree!! ;)
EliminaAferradetes dolces, nina!!
El que jo crec és que les circumstàncies no eren les més apropiades perquè l'encreuament va ser per l'aire,d'aquí la dificultat d'aferrar-se,o no? :-D
ResponEliminaSi algun dia ens creuem per l'Empordà i et veig acompanyada d'una Sargantana,no tindràs escapatòria! hahahahaaa..!
Bessets
Fos com fos, em vaig quedar sense veure'l ... oooooOOOOOH!! ;)
EliminaSi ens creuem i vaig amb la Sargantana , estic segura què no te'ns escaparàs fàcilment!! jejjej
Bessets!