01 de juliol 2013

La FiNestRa

Fa uns dies, tafanejant per Ca'n Google, volia trobar alguna cosa que definís un sentiment que rondava prop d'una finestra estimada.  Màgicament va aparèixer aquest text i em va deixar tan embadalida que no he pogut resistir la temptació de deixar-ho aquí, sota la meva finestra.


Obre la finestra, hi ha algú darrera el vidre. Fa estona que espera, callada, sense pressa, discreta i elegant. Potser té alguna cosa per tu. Obre-li, no tinguis por. No és agressiva, ni mastega quan menja, no et pot fer mal. Et mira encuriosida, no entén perquè trigues tant. Saps qui és però no la coneixes; saps el que fa però només quan viatges entre somnis. Ja l’has vist alguna vegada. No t’amaguis ara! Només et mira, observa com la brisa de la nit fa moure els teus cabells i enxiqueix els teus ullets plens de son, et veu quiet, espantat o potser sorprès per la seva visita. Somriu. Sí, et somriu! No aprecies el seu gest perquè està lluny, darrera la finestra quan estava tancada, però lluny. Deixa que t’acaroni, dóna-li el plaer de notar la teva pell suau sota la seva mà, el gust de sentir-te a prop. Mira-la. Et cuida i protegeix des del dia que et va conèixer i no ha fallat mai; cada nit, sempre a la mateixa hora apareix, s’assegura que ets al llit, respirant poc a poc, sense angoixes ni malsons,... i et fa un bes. 
Dorms tranquil, res no ha passat aquesta nit, sols la lluna ha baixat a xiuxiuejar-te a l’orella : 
“no deixis mai d'estimar”.  



34 comentaris :

  1. sempre tant tendre i dolça

    t'estim, cuca

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has vist què maco??

      I jo, ninona meva, jo també t'estim!!

      Elimina
  2. Quina lluna més inspiradora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vaig veure aquest text vaig pensar...és un regal per a mi!!

      Bon dia, nina!

      Elimina
  3. No m'estranya que hagis volgut compartir el text, si parla de tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo diria que parla de dos, no et sembla? ;)

      Aferradetes!!

      Elimina
  4. Com a tu a mi una finestra em suggereix la poètica imatge d'obrir-la i albirar, lluny enllà, una lluna plena...

    Felicitats pel teu bloc, tan ple de sensibilitat (l'he afegit al meu llistat de blocs)

    Una abraçada!

    P.S. T'he tornat a enviar el missatge perquè l'ordinador m'ha fet un estrany. Deu ser
    la lluna juganera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Jordi i moltes gràcies per les teves paraules!!
      Ens llegim, si?

      Aferradetes ben fortes!!

      PS: La lluna sempre juganera, mai se sap quina farà. ;)

      Elimina
  5. Fet expressament per a tu, aquest text!!!!

    Abraçadetes, nina!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al menys si del sentiment que jo cercava expressar de certa finestra. ;)

      Molt bon dia, preciosa!
      Bessets

      Elimina
  6. Es preciós.

    M'ha agradat molt.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una pena que la Sara (que crec és el nom de la blogaire) hagi deixat de publicar al seu blog "el xiuxiueig del vent".

      És molt bonic, cert!
      Bessets.

      Elimina
  7. No deixis mai d'estimar, sa lluna. : )

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixo mai d'estimar, Jaume...
      i espero que tu tampoc deixis de fer-ho, tot i que a cops és complicat o ens compliquem!! :)

      Bon dia...bessets!!

      Elimina
  8. Es bonic pq si. M'encanta Lluneta, fa tant per tu...!!!

    Tan de bo no deixem mai d'estimar.

    Petonets bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit, senzill i clar, és bonic perquè si.

      Aferradetes Lluna!!

      Elimina
  9. L'han escrit per a tu, no ho dubtis. Me l'he llegit tres vegades seguides, és tan bonic!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fem el mateix, cada cop que obro el blog me'l llegeixo, és tan dolç!!

      Aferradetes nina!!

      Elimina
  10. Respostes
    1. Síii, molt bonic!!

      Et dec un correu llarg, llarg, espero poder estar bé aviat per passar més estona per aquí.:)
      Aferradetes preciosa!!

      Elimina
  11. Seguir el camí de la vida, al cap i a la fi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'havia quedat als comentaris brossa, Maria. Sort que t'he recuperat!! :)

      Seguim el camí, estimant tot el que podem i ens deixen.
      Aferradetes!

      Elimina
  12. Anònim3.7.13

    Sa lluna, has vist algun fantasma per la finestra, estic segur que hi ha algun, els fantasmes mai faran mal, i algun fins i tot aquesta viu,
    Els fantasmes s'apareixen quan no han pogut complir la seva missió a la terra i busquen ajuda aquí amb el que van deixar per fer en la seva vida terrenal, i des de l'altre món ho intenten fer.
    El que escrius és preciós.
    Si algú treu el cap a la finestra de google sera per que t'estima de veritat,
    No li tanquis la finestra a qui aquesta per tu. Mai se sap qui ens està mirant des del mes enlla
    Tens bons sentiments i els saps expressar molt bé ..
    M'ha agradat molt el teu pensament escrit.
    Abraçades Sa lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, amic!
      Abans de res vull dir-te que aquest escrit no és meu, tot i que si el sento com si ho fos.

      Dels fantasmes et podria explicar moltes coses, però no és el tema ni el moment. Tot i així, també crec que romanen entre nosaltres, tant els que porten el nom per no estar entre els vius, com els que actuen d'aquesta manera ... però com et dic, no és el moment.

      No tanco mai, ni finestres ni portes, potser perquè la meva manera d'estimar és molt ampla.
      Moltes gràcies per les teves paraules i gràcies per l'esforç d'escriure amb la nostra llengua!!

      Aferradetes!

      Elimina
  13. Que cosa tan bella... Y eso que no me fio yo mucho del tipo que me traduce las cosas, pero salio algo muy bello...

    Por cierto, tomo nota de mandarte una caja con pimientos verdes y cebollas... Es que uno es muy bien mandado

    Un abrazo fuerte, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es bello, muy bello, ya te lo confirmo yo!! ;)

      Agradezco tu envío, pero te recuerdo que para un buen "trempó" también se necesitan tomates y ajos, como los de tu precioso bodegón, jejje

      Un abrazote, amigo!!

      Elimina
  14. jo et diré unes petites paraules,
    unes petites mirades,
    unes petites besades,,
    Jo, voldria ser aprop de la teva finestra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escoltaré amatent les teves paraules
      mirant més enllà dels teus ulls
      i mentre em beses, et xiuxiuejaré
      que la finestra oberta està per a tu.

      Bessets, Pep.

      Elimina
  15. Un text preciós Lluneta, a mi em passa moltes vegades que trobo alguna petita joia i penso que m'agradaria haver-la escrit jo...
    És de les paraules que et fan tenir bells somnis...Jo me l'imagino com si una fada bona, cada dia li volgués donar a un infant un petó de bona nit, en forma d'una carícia suau, com el tacte d'una ploma o com la brillantor d'un estel, o potser com el somriure d'un petit àngel...
    I finalment , el missatge de la lluna xiuxiuejant-li a cau d'orella, que no deixi d'estimar...
    A partir d'ara deixaré una escletxa a la finestra, potser en somnis puc ser l'infant que rep el petó i la carícia de la lluna!!!

    Petonets de bona nit. No tiris del tot la cortina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada veure les diferents interpretacions que donem a un mateix text. D'una banda, la de la persona que el va escriure. Per altra, els vostres comentaris, i la que jo li vaig donar quan el vaig triar. Totes són molt vàlides!! :)

      Aferradetes de bon matí!!

      PS: Finestres ben obertes sempre, a casa no tinc cortines!! ;)

      Elimina
  16. L'he llegit i rellegit, i em sembla de bellesa infinita, i saber que no podem deixar d'estimar, malgrat hi hagi nits, que no vegem la lluna, i d'altres que hi és però ens entelen les cabòries.
    Preciós, preciós, i gràcies per compartir-lo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre la busco abans d'anar a dormir, encara que de vegades no la pugui veure, sé que està allà, acariciant-me i xiuxiuejant que no deixi d'estimar.

      Aferradetes nina!!

      Elimina
  17. és preciós. I alhora, per alguna estanya sensació que no sé definir, m'encongeix el cor.

    afferadetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser per la mateixa que a mi ...

      Aferradetes dolces!!

      Elimina

Benvinguts al racó!