29 de juliol 2013

CONFIDèNCIES

Tornar, tornar...
Necessitat avial de tornar als dies
i als camins
que menaven a la casa.
Aquell d'avall ben a vorera del riu,
sota la via, entre conreus i barrancs.
Serpentina de tolles
i secrets de bultra.
I el que ve del poble pel damunt de la segla,
insinuat i primet per enmig de l'herba
i les pomeres
sensible i aromós.
Camins que vaig recórrer amb morral de vent
i pluja o boira,
amb neu.
En un clar dia de neu, ara recordo
la necessitat de tornar,
encara més urgent que l'altra de quedar-me.
Predint futurs naufragis esperant-me
riu avall,
seguint la via. Vida enjús, cap a on ma vida?
Desori empeny un vent
desfermat cap a una mar de peixos.
Tan gran necessitat!
de tornar a les boires
i a les sabatilles,
a la gebrada blanca
escuma de la tundra on l'ànima es conforta
a la vella estufa , panxa de purpurina, que respira fusta.
Tornar a la fusta i tornar a l'ocell
en les nits tan pures.
I endementres perdonar
aquesta vida aspra, viscuda a penes massa lluny de la casa.
del riu i de la via,
de l'arbre i de la boira,
de la neu i del foc...
Necessitat del pa.

Ans la sal. D'ésser que soc;
al lloc on té raó i destí de succeir
tot allò que de mi
s'acabarà algun dia.
I abans, però, aquesta fal·lera
per tornar a l'home que espera,
a la conversa plàcida amb el vell frare
d'hàbit gruixut del temps i ... la pana
dels pantalons del Silvestre.
Tornar a fer-me companyia,
que estic sol, xop de bellesa
que he buscat encegant-me
amb vida i vides distintes
com espectres de sales de miralls
que trenco a bastonades per trobar-me.
Tornar ran meu
agafat a la ma del meu petit, tornar, tornar...
A fitar-me les edats
per establir
la que és final i per això perfecta.
Miquel Àngel Tena-Rúbies "La casa Prop de la Via" El Turó. Manacor 1993



Saps on tornaria jo?
Al ventre de mumare
als diumenges, de parxís, a la tauleta camilla
a la pell contra pell, sota l'escalfor dels llençols a la matinada
al somriure d'un nen
als contes de la meva àvia
a l'olor a terra banyada
a les esquitxades prop del mar
al so d'un piano
a un t'estim en una mirada
a una posta de sol
a l'olor a pa desenfornat
al xiuxiueig d'un poema d'amor
a un bany de raigs de lluna
....................................
i podria no acabar mai!!
Paula al blog de sa lluna - Maig 2013

27 de juliol 2013

ÈXTASI

CARME  substituint a Relats Conjunts
Estàs estirat sobre el llit, cap per avall. Entro poc a poc, no et vull despertar, m'estiro al teu costat i em mires somrient. M'assec sobre teu, el dia ha estat llarg i estàs cansat, unto les mans amb aquest oli relaxant que tant t'agrada i començo a massatgejar l'esquena. Les meves mans llisquen sobre la teva pell suaument, vaig relaxant cada múscul,  la tensió del teu cos va cedint sota els dits. Et mous com si volguessis girar-te, jo no et deixo, estàs atrapat entre les meves cuixes i segueixo ... els meus dits es van obrint, imprimint els meus desitjos en la teva pell, m'inclino per besar-te el clatell, recorrent la teva cara amb els meus llavis, la respiració és més intensa, cada cop més intensa, aprofites aquesta debilitat per girar-te i els meus pits cerquen ... dolç massatge de la teva boca ... En aquest moment sé que estic a les teves mans, segueixo movent-me damunt teu, buscant la teva resposta, em mires, somrius, acceptes i jo reclam per a mi tota la teva atenció. Els nostres cossos s'encaixen, moviments més lents,  mentre les teves mans s'aferren als meus malucs, el ritme és suau alhora que intens, la meva ment va perdent nocions, recobrant sensacions, vull aturar el temps, vull sentir-me teva, vull que et sentis meu, vull que siguem un ... El ritme va creixent i els dos anhelem el mateix, arribar al plaer més intens, al més íntim ... i arriba, arriba com mai ha arribat, arriba aquest moment en que la meva ment no controla el meu cos, on sabors, olors, colors, tot és un ... on la vida recobra el seu sentit ... Em llisco sobre el teu cos humit, les teves mans acaricien els meus cabells,  els teus llavis s'enganxen als meus i, mentre sento el brunzir del despertador, la meva ment es resisteix a despertar del somni ...

23 de juliol 2013

Paradisum

Joc creatiu literari a  ANTAVIANA



Tanco els ulls imaginant-te 
com un paradís enmig del no-res

Fort com la soca de la palmera
Embriagant com la llet de coco 
Sensible com l'ona acaronant la sorra
Misteriós com la línia de l'horitzó
Calent com un raig de sol
Serè com la nit estrellada

Obrint el ulls et veig aquí
allargant la mà cap a mi
còmplice del teu somriure
Dolç

12 de juliol 2013

NOTA informativa (2)



Per cert, no us he explicat la història d'aquestes aferradetes dels dibuixets tan simpàtics ...
la voleu conèixer?



Fa, molt, molt de temps ... cap a l'any 2010 després d'un viatge de vacances -quan tornava a la "tediosa normalitat" - una persona estimada amb la qual mantenia contacte gairebé diàriament per internet, em va sorprendre dient-me que ens havíem creuat a l'aeroport de tornada a casa.  No ens coneixíem personalment i al preguntar-li com no m'havia dit res, em va dir que en aquells moments les circumstàncies no eren les més apropiades ... (si,  si,  aquests punts suspensius es queden així!!)
Doncs dies després vaig trobar aquests dibuixos i se'ls vaig enviar per correu, preguntant-li quina pensava que seria la meva reacció en el cas que ens trobéssim en una altra ocasió ... més punts suspensius ;)  Ara ja sabeu una micona més d'aquestes aferradetes ...

  Au,   molt  bon  dia  tingueu !!  ;)

11 de juliol 2013

NOTA informativa (1)

Després d'una setmana ja aneu amarats d'aferradetes,  
espero que sempre les tingueu ben presents sobretot ben actives. 

Vull agrair a tots els que heu passat per aquí (420),  
participant o d'una manera discreta
les vostres mostres d'afecte al racó i a mi mateixa

Com penso que mai s'haurien d'oblidar, queda obert el post,  
per si a qualsevol instant teniu la necessitat o 
el desig de sentir-vos aferrats  ;) 

Moltíssimes gràcies a tots i a totes!!
                                Paula


04 de juliol 2013

AfeRRadetes!!

PRIMERA
HOLA!!
COM VA AIXÒ?  ESTEU ANIMATS...??

Com ja ha arribat l'estiu
 i la sang bull i bull,
vos volia proposar un joc.
"El joc de les aferradetes"
SEGONA



Teniu tres imatges, escolliu la que més vos agradi (o dues, o les tres) i feu un escrit com  vulgueu (relat,  poema,  haiku,  acudit ...)  sobre la situació d'aquesta trobada.
Com podeu comprovar són ben diferents!!

TERCERA

 Ho podeu fer al vostre blogI Aquí vos aniré deixant les vostres aferradetes :

- Xexu de Bona nit i tapa't,  està mmm...pensant i tornarà ;)

- Fedora a  Viviendo en Fedora
- Montse a Espai de Galionar
- Joan a 2012+1 Esquitxos d'una Vida, ha penjat una aferradeta
- Pere a Calle Arquimedes
- Rafel m'ha deixat un desig als comentaris
- Carme a Col·lecció de moments, aferradeta-1
- Montse a fons d'armari
- Sílvia a Fent punyetes
- Antiqva  m'ha deixat moltes aferradetes al seu comentari
- Elfree  a Si dubto és que sóc, si penso és que sóc
- Jaume a blackblocs?
- Mac a XAREL-10
- Helena a  En cada vers que has entès
- Gemma Sara a Truquem al Gegant del Pi?
- Consol de HORA BLAVA, ens ha deixat AIXÒ
- Rits a  Vuit8ena
- Carme a Col·lecció de moments, aferradeta-2
- Artur a  blue instant
- Marta a No esperis res de mi i no et decebré...
- Miguel m'ha deixat una aferradeta als comentaris tot i que no puc entrar al seu blog ;)
- Carme a Col·lecció de moments, aferradeta-3
- JP a  Encara estem així?
- Sr Gasull a  garbí24
- Pep a intercanvi
- Montse a cantireta
- Xavi de TORO SALVAJE, desitjant que faci un altre post ;)
- Josep a Descans: el blog d'un home que descansa
- Laura T. Marcel a  Mar i Cel, Aferrada (1)
- Laura T. Marcel a  Mar i Cel, Aferrada pendent (2)
- Roser a  ARA MATEIX
- Assumpta a BLOG DE L'ASSUMPTA
- Pons a  PONS'S BLOG
- Noves flors a NOVESFLORS
- Laura T. Marcel a  Mar i Cel, Aferrades i/o abraçades (3)
- Pilar a esborrall
- Maria a M'aclame a tu
- Jaume a blackblocs?, aferradeta-2: bloody-version
- Exor a DIARI DE L'EXORCISTA
- Àngels a amb ulls de sargantana 2
- Alfred Russel a La línia de Wallace
- Montse a Drapaire de Mots
- M. Roser a Petiteses
- Rafel a La Cerdanya des de Can Fanga


AFERRADETES  per a tothom!!


01 de juliol 2013

La FiNestRa

Fa uns dies, tafanejant per Ca'n Google, volia trobar alguna cosa que definís un sentiment que rondava prop d'una finestra estimada.  Màgicament va aparèixer aquest text i em va deixar tan embadalida que no he pogut resistir la temptació de deixar-ho aquí, sota la meva finestra.


Obre la finestra, hi ha algú darrera el vidre. Fa estona que espera, callada, sense pressa, discreta i elegant. Potser té alguna cosa per tu. Obre-li, no tinguis por. No és agressiva, ni mastega quan menja, no et pot fer mal. Et mira encuriosida, no entén perquè trigues tant. Saps qui és però no la coneixes; saps el que fa però només quan viatges entre somnis. Ja l’has vist alguna vegada. No t’amaguis ara! Només et mira, observa com la brisa de la nit fa moure els teus cabells i enxiqueix els teus ullets plens de son, et veu quiet, espantat o potser sorprès per la seva visita. Somriu. Sí, et somriu! No aprecies el seu gest perquè està lluny, darrera la finestra quan estava tancada, però lluny. Deixa que t’acaroni, dóna-li el plaer de notar la teva pell suau sota la seva mà, el gust de sentir-te a prop. Mira-la. Et cuida i protegeix des del dia que et va conèixer i no ha fallat mai; cada nit, sempre a la mateixa hora apareix, s’assegura que ets al llit, respirant poc a poc, sense angoixes ni malsons,... i et fa un bes. 
Dorms tranquil, res no ha passat aquesta nit, sols la lluna ha baixat a xiuxiuejar-te a l’orella : 
“no deixis mai d'estimar”.