31 de gener 2014

"Quien bien te quiere, te hará llorar"

Cel trist a Inca
Durant l'Edat del Gel molts animals varen morir com a conseqüència del fred. Els eriçons, adonant-se de la situació, varen decidir unir-se en grups. Pensaven que d'aquesta manera s'abrigarien i es protegirien entre ells. Però les punxes de cada eriçó ferien els eriçons que estaven més a prop i que eren precisament els que li oferien més calor. Per tant, varen decidir allunyar-se els uns dels altres, i llavors varen començar a morir congelats.  Així que varen haver de resoldre el dilema de si s'estimaven més acceptar les espines dels altres o desaparèixer de la terra. Sàviament, varen decidir tornar a estar junts. Varen aprendre a conviure amb les petites ferides que la relació amb una persona molt propera pot ocasionar, ja que només d'aquesta manera podien aprofitar l'escalf dels altres. Només així varen poder sobreviure. 

Doncs sóc afortunada
em sent molt estimada 
perquè no puc deixar de plorar


"Quien bien te quiere, te hará libre"

29 de gener 2014

TÍTOL : LLADRE REFINAT 
"Fotògraf professional cerca senyoreta per a model pel seu pròxim treball. Es pagarà 200 euros l'hora. Condició indispensable, utilitzar com a estudi la casa de la interessada, amb això es pretén captar escenaris més familiars".
La meva resposta a l'anunci m'havia ocupat gairebé tot el dia. Havia estat una feina fàcil i ben pagada.
El que no deia  fou que en sortir de la cuina, amb el cafè pels dos, trobaria el mateix dibuix de l'anunci a la xemeneia, mentre havia desaparegut el fotògraf i tots els objectes de valor.

* Aquesta és la meva participació al microconte sol·licitat per la CARME *

27 de gener 2014

56 anys: sumant i restant 

+ 1 família
+ 1 infància 
+ 15 anys estudiant
+  amics, amigues 
+ 7 anys festejant 
+ 17 anys casada 
+ 1 fill 
+ 12 anys divorciada 
+ 38 anys treballant 
+ 21 viatges 
+ 442 llibres 
+ 20.075 llunes 

més, més, més
 i trobo 
menys, menys, menys
                                                                                                            
- 10 anys vegetant 
- 50 no t'estim 
- 1 ictus 
- força, agilitat 
- 999 menyspreus 
- 4.755 mentides
- 11.221 somriures fingits
- 10.001 paraules sense sentit 
- 20 promeses incomplertes 

Com més ,  menys obtinc
Estic cansada de sumar per restar
Ara, començaré a restar per sumar


            Equilibri i serenitat
per arribar tan nua com vaig néixer                                                                                                          PER MOLTS ANYS JANIS!!! 
                               
                                          
  

24 de gener 2014

consell

Em va venir al cap un pensament
i vaig sortir a passejar cercant la lluna
Molt bé - li dic -, queda't i parlarem
M'has d'explicar com ho veus tu

Ella em xiuxiueja a cau d'orella


Ja saps el que em preocupa?
És una qüestió que volta fa molt de temps
Que ja sé què he de fer? No, segur que no

Ella em xiuxiueja a cau d'orella

Tu penses que sí - li responc-,
estic estancada, ni endavant ni enrere
Ni tan sols sé com fer-ho

Ella em xiuxiueja a cau d'orella
Vas equivocada - li dic -,
Ja l'hi he fet arribar moltes vegades
i mai hi ha resposta, defuig

Ella em xiuxiueja a cau d'orella

Tens raó - li dic -, sempre indirectament
D'una manera subtil, amb bells poemes, cançons ...
Et puc dir que són milers ... dia rere di
Inca  (Fotos pròpies)

Ella em xiuxiueja a cau d'orella

Ben bé, tenir coratge i fer-ho ...
i si se'n va i no torna? ...
Vols que parlem d'una altra cosa?

Ella em fa l'ullet, sospira
i s'amaga darrere l'arbre

20 de gener 2014

Nostàlgia


M'he vestit de nostàlgia  i
no sé com despullar-me'n

Les teves paraules 
ressò dels màgics moments
martellegen el feixuc silenci 

Des de la buidor d'aquest racó 
els desitjos van, et toquen 
i vénen amarats de tu

Les mirades entre glop i glop 
d'un cafè fumejant
escalfen l'hivern sota aquesta pell

El tresor d'un somriure 
desat acuradament
que vaig imaginar i no fou

T'he vestit de nostàlgia i 
no vull despullar-te'n
      (sa lluna, gener-2014)

12 de gener 2014

Una escriu ...

276è joc literari  d'en TIBAU - "Homenatge a  VÍCTOR CANICIO"


Una escriu des de molt petita
per conèixer el joc de les paraules


Bàrbara, Colau i Paula - 1958
Per anar dibuixant colors
una escriu i surt l'arc de Sant Martí

Una escriu per saber
qui no ets, qui vols ser i qui seràs

T'espanta el full en blanc i una escriu 
encara que després esborri

Una escriu per animar i consolar
encara que sap que res recomforta el dol

Una escriu per cridar tot el que li fa mal
quan per la boca no surt ni l'alè

Una escriu per recordar
quan el passat es desdibuixi i el futur sigui curt

De vegades una escriu i no diu res
d'altres no pot escriure i és quan vol dir més

Una escriu a l'amor 
el que sent, el que somia, el que rep

08 de gener 2014

igual o diferent

Serguei Ivanov,  a  Relats conjunts
Negociació al Campament dels eslaus orientals, 1913
Imatge de la xarxa



           =
          ≠








- Nins , nines , bon dia !
- Bon dia , senyor mestre ! !
- Com heu pogut veure , avui us he posat dibuixos a la pissarra. Avui parlarem de les similituds i les diferències.  Ho farem com un joc, anireu dient quines coses us semblen iguals i quines diferents. Un a un, amb el dit aixecat, demanareu torn . Qui vol començar ? ... Lluís, digue'ns .
- La roba és diferent i aquí els homes tenen més pèl.
- Molt bé ! Encara que he de dir que això podria ser per la moda . En cada època es vestia diferent i també es pentinaven d'una altra manera.  Maria, què ens dius tu ?
- Aquí veig que hi ha homes engrillonats, a l'altra no hi ha cadenes, però en els dos se'ls veu agenollats. Estan castigats ?
- Es podria dir que sí, és el pitjor càstig de la humanitat . Estàs segura que en aquesta no veus cadenes ? Fixeu-vos bé ! Què en penses d'això, Jordi ?
- No, no en veig cap ... què han fet per estar castigats ?
- Deixar-se robar el tresor més preuat que tenim, la llibertat.  Sí, Miquel ...
- Però nosaltres som lliures, sembla que aquests no tenien diners.  Nosaltres tenim cases més grans, cotxes, podem anar a l'escola, a jugar, a comprar, al cinema ...
- Vols dir que tot això ens fa més lliures? Hi ha cadenes que són invisibles, però estrenyen igualment. Mentre no hi hagi justícia, igualtat, empatia, generositat, sempre serem esclaus. 
Els diners, l'avarícia, l'enveja, el silenci, la por, la ignorància és el que no ens fa lliures.
I ara, qui em vol dir -si poguéssim triar- en quina època li agradaria viure?

Tots es van quedar muts, ningú aixecava el dit. El mestre cercava entre les mirades una resposta.
Passats uns minuts, tímidament es va alçar una mà.

- Sí, Joana.
- Si pogués triar ... a cap!!

06 de gener 2014



Benvolguts Mags d'Orient :

Sé que aquest any no vos havia tramès la meva carta de desitjos, potser perquè havia perdut la il·lusió o potser perquè em sentia de volta de tot ... realment no sé el motiu. Per això, ara, em dirigeixo a vosaltres per agrair-vos tots els regals rebuts, gràcies per ...

  • poder gaudir del somriure de mumare  
  • poder sentir les carícies de mumpare 
  • rebre la injecció de força del meu fill 
  • aquests petons -blanc, ros i negre- de la meva estimada ninona 
  • els "minuts" amb el meu estimat amic 
  • aquest nou dia, amb els seus raigs de sol i la seva màgica lluna 
  • sentir-me encara valorada i útil per a nous projectes 
  • entendre, recordar i sentir

  Prometo esforçar-me perquè la il·lusió de viure estigui present en mi
   tots els dies d'aquest nou any

      Aferradetes pels tres i que tingueu una feliç tornada
                                                            Paula


PS : No m'oblido, vos agraeixo també aquests 250 posts, 
que he pogut compartir amb tots els meus amics i amigues blogaires ☻