RESCATATS . . . [ XXI ]

Entremig d'un buit,

només els records omplen

l'ànima freda.

[Març ~ 2024] 

RESCATATS . . . [ XX ]

Impost bagatge 

com si fos una llosa,

tothom hi perd.

[Març ~ 2024] 

RESCATATS . . . [ XIX ]

Com en l'absència

 

la grisor ho omple tot.

 

Al matí fa fred.

[Març ~ 2024]

18 d'abril de 1974

[Foto feta per un familiar]

Quan et miro penso en que, estant al ventre de ta mare, li vaig fer "prometre" que no naixeries fins que tornés del viatge d'estudis i així va ser, just al dia següent d'arribar, carregada de petons i regals per a tu... Encara veig aquella nina que només volia adormir-se damunt meu, en aquell vell balancí de l'àvia... I vas anar creixent, gairebé sense adonar-me'n i volares cap amunt en la distància, tot i saber de tu en cada instant.  Guardo, com a tresors per a mi, tots els moments compartits i brindo per tu, ninona meva.

Salut i per molts més! 🥂

ULLERES

 

Seria fàcil si poguéssim dir que només hi ha dues maneres d'interpretar un escrit, unes paraules, un acte o un fet: la bona i la dolenta; com portar dues ulleres, unes per allò que ens agrada i unes altres per allò que gens ni mica.  A mi em sembla molt més complicat que això, tot i ser tan sols una opinió. Poden influir-nos les vivències pròpies, l'observació, la comprensió, la simpatia, el rebuig, la ignorància, la curiositat, fins i tot els prejudicis... qualsevol d'aquests factors pot canviar totalment la vertadera intenció de qui ho va escriure, de qui ho va parlar o de qui ho va fer...