22 de març 2013

DeSpeRta



Obre els ulls als mots tancats.
No sempre es fa possible tot allò que vols.
Com les fulles caigudes a la tardor, aprèn a ser adob per a la terra.
Fes del temps el teu aliat. Mima les llavors d'on fruits brollaran.
Obre els ulls al pot ser, tant és si esdevé un SI o un NO.
El temps que inverteixis serà la dolçor
que faci d'aquests instants la teva felicitat
Obre els ulls i desperta.
                                AMB TU I EN TU 
La teva mirada ...
ulls curiosos plens de llum
volent amagar la dolçor
que vas tancar un dia
potser una nit
I la teva boca ...
llavis segellats a la teva intimitat
oferint la sensualitat d'un petó 
humit, dolç, 
desitjat, potser robat
Imatge palpable d'allò somiat
sense ser del tot clar
barreja entre lo real i l'irreal
potser conegut ... potser imaginat
Veure't i no veure't
però sempre saber-te
(sa lluna,  juny-2011) 

46 comentaris :

  1. Espero que aquest consell poètic sigui escoltat... s'ho val.

    Hi ha gent que sembla que fugin de la dolçor... a mi em costa d'entendre.

    Bon dia i bon cap de setmana, bonica.

    Petonassos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Saps Carme? De vegades, quan totes les coses que m'envolten es capgiren, oblit per uns moments com sóc i em cal dir-m'ho a mi mateixa en veu alta. I aquest cop, si arriba a algú més i li serveix, perfecte!

      Bon dia, preciosa!
      Bessets dolcets. :)

      Elimina
  2. Ho intento, sa lluna, de veritat que ho intento.
    Però no sempre és fàcil…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Jaume, no sempre és fàcil, però no impossible.

      Bon dia...aferradetes!!

      Elimina
  3. Una bona colla de consells, però quan mires de posar-los en pràctica... uf, complicat, complicat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "¡¡ASÚUUUUCAR!!" com deia Celia Cruz.

      Salut, força i dolçor!!;)
      Aferradetes.

      Elimina
  4. "Com les fulles caigudes a la tardor, aprèn a ser adob per a la terra", m'agrada molt! No sabia que les fulles mortes tenen tant a veure amb la primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que és així, Helena. El meu pare, que li agradava feinejar pel jardí, sempre em deia que les fulles mortes eren abonament per als arbres.

      Aferradetes.

      Elimina
  5. Preciosos consells, nina! Ha sigut llegir-los i obrir els ulls de bat a bat. M'ha agradat molt el poema del juny 2011, sobretot aquest final que trobat tan genial: "Veure't i no veure't, però sempre saber-te". És un l'adob perfecte de les fulles caigudes! Un petó ple de dolçor :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus un poema, exactament del 24 de juny de 2011, i encara tan vigent!:)

      Bessets dolcets, maca!

      Elimina
  6. Intentarem mantenir els ulls ben oberts i ben vius, tot i que amb la que està caient per algunes bandes fan ganes de posar-se les ulleres de sol, o pitjor, tancar-los per no veure tant de mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant, tampoc va malament posar-se les ulleres de sol per a difuminar tot el mal.

      Bon cap de setmana!
      Bessets.

      Elimina
  7. A la lluna tot és lleu
    ingràvit
    ment oberta davant tot allò que se'ns mostra tancat

    bona primavera, al·lota

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si senyor! a la Lluna s'hi està molt bé, sempre mantenint el dit petit del peu esquerra sobre la Terra.

      Que sigui molt bona per a tu també!!
      Aferradetes, nin.

      Elimina
  8. siguem el màxim de dolços per contrarestar els moments amargs que intenten fer-nos mal.
    Bon cap de setmana lluneta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo et veig molt bé en aquest terreny, no cal que pateixis, :)

      Bon cap de setmana...bessets!!

      Elimina
  9. Ai, xiqueta, ja saps que jo en poesia sóc una negada total... però admiro com els poetes sabeu utilitzar les paraules d'una forma diferent... :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uiii...t'haig de dir que els POETES són paraules majors per a mi, jo només explico tot allò que sent el meu cor com sé fer-ho, que no sempre és la millor manera.

      Ara aniré a casa teva, que veig que t'han endolcit el dia. :)
      Bessets, nina!


      Elimina
  10. “Veure’t i no veure’t
    però sempre saber-te”.

    Amb pocs mots, molt a dir i sentir.
    Una abraçada, Lluna, de moltes papallones amb esvoletecs de primavera.






    ResponElimina
    Respostes
    1. El saber-te és el bàlsam de no veure't...

      Que milers de papallones precioses ens acaronin amb els seus batecs!
      Bessets argentats.

      Elimina
  11. Aquí sentint el Llach i amb les teves paraules em sento una mica transportada, no sé ben bé on, però m'agrada. Bessets de primavera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta cançó d'en Llach diu tantes coses, oi?
      Quan es barreja l'amistat amb altres sentiments, sempre hi ha algú que pateix, encara que es puguin sacrificar aquests sentiments per conservar l'amistat, que és el millor tresor que es pot tenir. Agrair-la sempre, tot i que en alguns moments et sentis tan perduda...

      Bessets primaverals!!

      Elimina
  12. Precioses les teves paraules i molt sentides.
    M'hi he identificat molt, i segurament en un altre sentit en el que t'hi identifiques tu, però al cap i a la fi unes paraules colpidores que diuen molt, molt més del que pugui semblar, un reclam per algú, potser també un homenatge... una mica de cada cosa...
    Endavant, malgrat tot, a omplir les pulmons d'aire fresc i a lluitar contra tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica de cada cosa...homenatge i reclam, i... si em permets, hi vull afegir l'agraïment.

      Gràcies per venir!
      Aferradetes.

      Elimina
  13. la primavera ha portat poesia.....molts sentits els teus versos sa lluna
    aferradetes i fem del temps el nostre millor aliat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La primavera és el que té, tot bull! :)

      Gràcies Elfree!
      Aferradetes.

      Elimina
  14. Fa molts dies que no tinc esma ni per llegir, o bé, llegir sí,, però no respondre. Avui arribes amb un amor particular, i amb una força en les paraules per mantenir-nos ferms, cercar allò que ens porta la felicitat.
    Ara, sóc enmig d'un temporal, i tot i que no és una havanera, després arribarà la calma.
    Perdona la meva absència, no t'oblido!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les absències es respecten, tots tenim moments que necessitem silenci.
      Sé que hi ets!!

      Aferradetes ben fortes, nina!!

      Elimina
  15. Obriré als ulls al pot ser. No es tracta de creure-hi o no, si no de provar-ho, no???
    M'han agradat molt les teves paraules...

    Un petonàs ben despert!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no ho provo no ho puc aconseguir. Si busco només un si, si al final és un no, la desil·lusió és major. Si penso que no podrà ser, ja ni ho intento. Cal provar-ho!! :)

      Bessets de dilluns!!

      Elimina
  16. Estàs molt inspirada darrerament.
    M'agraden molt els teus poemes.

    Petons.

    ResponElimina
  17. que maco que ho expliques...
    les muses t'acompanyen
    molts petons nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...i els musos, jejje

      Gràcies ninona!
      Bessets i bona setmana!!

      Elimina
  18. Es cierto, amiga... Debemos estar despiertos, conscientes ante la vida... Atrapando cada instante

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veces me pierdo el instante por querer atrapar el futuro, por eso tengo que repetirme una y mil veces que hay que vivir el momento...y hacerlo.

      Abrazote, amic!

      Elimina
  19. El primer poema s'hauria d'ensenyar a les escoles!
    Gràcies per aquestes perles de bon matí :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vaig tenir aquesta sort, però ho intento.

      Gràcies a tu per venir!
      Bessets.

      Elimina
  20. Ui, si es fessin possibles totes les coses que volem...Això sí, hem d'intentar sembrar les millors llavors (sentiments) i tenir-ne cura, els fruits que aconseguim a la vida, dependrà del temps que haurem esmerçat en aquest afer.
    I sí cal obrir els ulls al "pot ser", si després no és, no passa res , haurem gaudit de la Il·lusió.
    Petonets bonica.

    No sé que passa darrerament, alguns posts no els veig quan els poses...

    ResponElimina
  21. Cal mimar molt els sentiments cap a les persones que vols al teu voltant, i amb tu mateixa, per gaudir de cada instant.

    Bessets nina!

    Això també em passa a mi, de sobte em trobo amb posts que no havia vist publicar.

    ResponElimina
  22. Obrir els ulls i viure la vida amb autenticitat és el millor regal que es pot fer un a sí mateix. Això no significa que tot allò que desitja, es complirà. Però tampoc tot serà una càrrega feixuga viscuda en un mar d'amargura. Realismme amb pinzellades d'il.lusió, amor i creativitat. Així d'aquí pot sorgir auténtics instants d'humanitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si no hi ha il·lusió no hi ha futur. Tot i així, cal viure el moment amb intensitat, com si no hagués futur.
      Aferradetes, Xevier. ;)

      Elimina
  23. Bons consells Lluna.. I no sempre ens trobem amb anims per seguir-los.. però però per sort, els anims canvien.. podem enterrar uns i florir uns altres..les bones paraules que ens mostren els bons amics i la gent que estimenm, tenin la gran sort de gravar-les en el nostre cos, i també al cor...
    Aferradetes Lluna cap a ses Illes..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint són paraules que em repeteixo, com si fos una brúixola quan no sé cap on vaig. No sempre estem per consells, però queden allà per si un dia...

      Aferradetes d'anada i de tornada, aferradetes viatgeres. :)

      Elimina
  24. Pero sense cap descompte...!! en aferradetes no convè estalviar... ;))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, no, en això s'ha de ser generosos. ;)
      Aferradetes dolces!

      Elimina

Benvinguts al racó!