05 de març 2013

RuïneS.

Lluís Rigalt i Farriols, Ruïnes, 1865 a Relats Conjunts
Feia dies que no sentia l'infernal soroll de la batalla, tampoc recordo l'últim àpat. Entre els meus deliris em veig davant menjars exquisits escampats sobre una gran taula de fusta i  - encara que cada vegada més feble - somric en veure que els grillons m'estrenyen menys. El somni de sortir d'aquí es va esvaint, només la immensitat del cel, la seva llum, els seus tons, em mantenen viu. Des d'aquesta torre  - la més alta del castell,  la meva presó ara -  només aconsegueixo veure aquest trosset de llibertat. Vist de l'altre costat sempre em va semblar majestuós, sempre indestructible, la visió era molt diferent, el meu somni era conquerir-lo. En els moments lúcids m'estranyava que no vingués ningú, ni tan sols per portar-me al final dels meus dies. Canto, dormo, crido, somio, demano clemència i obtinc silenci. Aquest silenci que cobreix el passat i fins i tot el futur ... Que ha sigut aquest soroll? Per què estic a terra? Obro els ulls molt lentament, tremolant em cobreixo la cara i, misteriosament, apareix un quadre a la paret ...  de les ruïnes del castell ... del meu besavi. Somric i penso que na Maria tenia raó, havia menjat massa per fer la migdiada.
 

30 comentaris :

  1. De vegades no és tan senzill discernir somni de realitat, tot s'acaba barrejant molt, i sovint quan ens despertem ens adonem que un somni que hem tingut té molta relació amb el que ens passa quan estem desperts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sovint es complica més en el somni, llavors ja és un malson.

      Que tinguis un bon dia!

      Elimina
  2. Lluneta, veig que vas tenir un somni, bé un malson , molt medieval, però cap cavaller no venia a salvar-te de la teva torre-presó...Qui sap, potser en aquest castell de les ruïnes hi havia passat algun episodi semblant i com que el veies cada dia, el teu subconscient et va jugar una mala passada...
    Mecatxis, no es pot anar a fer migdiada amb la panxa plena, Tot i que hi ha una dita que diu: Después de comer a dormir y después de cenar passos ir!

    Petonets sota la pluja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir que hi ha cavallers encara o només els somiem?? jejje

      Vent i pluja per aquest dimecres força gris ...
      Aferradetes!

      Elimina
  3. T'havies quedat bé amb el tumbet i tenies que rematar amb el frit. Aquesta nit a dieta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ummmm ... no em puc controlar ni escollir,
      un bon tumbet i un plat de frit, una bomba per anar al llit ...
      però és tan booooo!!

      Ja veig que a tu també t'agraden aquestes coses nostres. :)
      Bessets.


      Elimina
  4. Buff! Quin malson més terrible!!! Quin mal ha fet aquest home? Només menjar massa? O hi ha alguna altra cosa amagada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament té a veure amb el seu dia a dia ...
      fixa't que jo he somiat aquesta nit que tancaven l'empresa, per què serà??

      Bon dia, preciosa!

      Elimina
  5. jo veient que és un somni m'he quedat més tranquil....encara que de vegades no és així i la realitat ens xoca a la cara

    ResponElimina
    Respostes
    1. En els temps que corren crec que tenim més malsons desperts que somiant. :(

      Aferradetes, jove!

      Elimina
  6. Totalment d'acord... Les migdiades no són bones, jo sempre ho dic. Si alguna vegada he intentat dormir durant el dia (voluntàriament, vull dir) el mínim que m'ha passat ha estat despertar-me amb un terrible mal sabor de boca i malestar generalitzat.

    Darrerament, com ja no sé quan és de dia ni de nit perquè m'he carregat totalment els horaris de "persona normal" si que alguna vegada m'he quedat clapada quan s'acaba el "Saber y Ganar"... (això és que em faig gran també, suposo) però un somni com aquest, tan real, tampoc l'he tingut mai... per sort!! :-)) (molt bons els somnis dels menjars exquisits hehehe)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo mai he pogut fer migdiada perquè no tinc prou temps per descansar. Envejo a les persones que amb 15 o 20 minuts ja en tenen prou, jo m'aixeco de molt mal humor i amb el cap com un bombo. Per estar bé, les meves becaines són de tres o quatre hores, i clar, tampoc se'ls pot dir migdiada! ;)

      T'imagines una taula molt llarga plena de totes les coses que ens agraden??? uuuff!!

      Aferradetes.

      Elimina
    2. Mmmmmmmm saladet, dolç... des d'un bon pollastre rostit a un gran tall de pastís de xocolataaaaaa :-DDD

      Elimina
    3. Has dit xocolataaaaaaaaaaa, on????? :)

      Elimina
  7. És que aquestes digestions pesades només porten que somnis estranys, esotèrics i poc recomanables! Menjar lleugeret, ben condimentat i gustós... sofà, una pel·lícula d'aquelles avorridotes o un documental de fauna... i ummmm, el millor narcòtic... me'n vaig a dormir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pitjor es que després no m'aixeco del sofà i aviat podré vendre el llit ...
      però s'hi està de conya!!

      Ei Porquet, deperta't que ja és hora de treballar!! :)
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Per sort tot ha estat un malson provocat per haver menjat massa abans de fer la migdiada. Cap problema, ara que faci un bon berenar i l'ensurt quedarà en no res. ;-D
    Bon relat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'una bona llesca de pa amb sobrassada, oi? :)

      Gràcies Mac!!

      Elimina
  9. Jo crec que no està somiant, que delira enmig de les ruïnes, les del castell i les de les seves aspiracions frustrades. M'agrada molt la descripció del seu estat, és un presoner de si mateix. Bon relat, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A voltes no hi ha tanta diferència entre els deliris i els somnis.

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  10. Ah, los castillos y sus encantos... Y los terrores que encierran en sus adentros...

    Ay, cuando dolor se acumula en nuestra historia

    Un abraza fuerte, vamos con ganas, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Terror, horror, dolor, amor, desamor...fantasmas!!

      Llegan con ganas, amic!! :)
      Bessets.

      Elimina
  11. molt ben trobat, original, agil i alhora molt sentit. Els grillons es trenquen quan els escrius.
    Petons guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Enric, tu sempre tan amable amb mi.

      Aferradetes ben fortes!

      Elimina
  12. Una mala digestió. Com a conseqüència ja no s'acaba sabent si s'és dins o fora, aquí o a l'altre món.

    Que tinguis bons somnis :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb unes verduretes o fruita s'acaben els malsons ... els de l'altre món, els d'aquest és més complicat.

      Gràcies Rafel!
      Bessets.

      Elimina
  13. Anònim9.3.13

    M'agrada molt Lluna. Sembla com està dins mateix de la situació que exposes. I el final sorprenent i original!

    Aferradetes! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, celebro que t'hagi agradat. :)

      Aferradetes!!

      Elimina
  14. era un somni! molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sortosament per a ell! :)

      Gràcies, Elfree!
      Bessets.

      Elimina

Benvinguts al racó!