Obre els ulls als mots tancats.
No sempre es fa possible tot allò que vols.
Com les fulles caigudes a la tardor, aprèn a ser adob per a la terra.
Fes del temps el teu aliat. Mima les llavors d'on fruits brollaran.
Obre els ulls al pot ser, tant és si esdevé un SI o un NO.
El temps que inverteixis serà la dolçor
que faci d'aquests instants la teva felicitat.
Obre els ulls i desperta.
AMB TU I EN TU
La teva mirada ...
ulls curiosos plens de llum
volent amagar la dolçor
que vas tancar un dia
potser una nit
I la teva boca ...
llavis segellats a la teva intimitat
oferint la sensualitat d'un petó
humit, dolç,
desitjat, potser robat
Imatge palpable d'allò somiat
sense ser del tot clar
humit, dolç,
desitjat, potser robat
Imatge palpable d'allò somiat
sense ser del tot clar
barreja entre lo real i l'irreal
potser conegut ... potser imaginat
Veure't i no veure't
però sempre saber-te
(sa lluna, juny-2011)
Espero que aquest consell poètic sigui escoltat... s'ho val.
ResponEliminaHi ha gent que sembla que fugin de la dolçor... a mi em costa d'entendre.
Bon dia i bon cap de setmana, bonica.
Petonassos
Saps Carme? De vegades, quan totes les coses que m'envolten es capgiren, oblit per uns moments com sóc i em cal dir-m'ho a mi mateixa en veu alta. I aquest cop, si arriba a algú més i li serveix, perfecte!
EliminaBon dia, preciosa!
Bessets dolcets. :)
Ho intento, sa lluna, de veritat que ho intento.
ResponEliminaPerò no sempre és fàcil…
Tens raó Jaume, no sempre és fàcil, però no impossible.
EliminaBon dia...aferradetes!!
Una bona colla de consells, però quan mires de posar-los en pràctica... uf, complicat, complicat...
ResponElimina"¡¡ASÚUUUUCAR!!" com deia Celia Cruz.
EliminaSalut, força i dolçor!!;)
Aferradetes.
"Com les fulles caigudes a la tardor, aprèn a ser adob per a la terra", m'agrada molt! No sabia que les fulles mortes tenen tant a veure amb la primavera.
ResponEliminaSembla que és així, Helena. El meu pare, que li agradava feinejar pel jardí, sempre em deia que les fulles mortes eren abonament per als arbres.
EliminaAferradetes.
Preciosos consells, nina! Ha sigut llegir-los i obrir els ulls de bat a bat. M'ha agradat molt el poema del juny 2011, sobretot aquest final que trobat tan genial: "Veure't i no veure't, però sempre saber-te". És un l'adob perfecte de les fulles caigudes! Un petó ple de dolçor :)
ResponEliminaJa veus un poema, exactament del 24 de juny de 2011, i encara tan vigent!:)
EliminaBessets dolcets, maca!
Intentarem mantenir els ulls ben oberts i ben vius, tot i que amb la que està caient per algunes bandes fan ganes de posar-se les ulleres de sol, o pitjor, tancar-los per no veure tant de mal.
ResponEliminaDe tant en tant, tampoc va malament posar-se les ulleres de sol per a difuminar tot el mal.
EliminaBon cap de setmana!
Bessets.
A la lluna tot és lleu
ResponEliminaingràvit
ment oberta davant tot allò que se'ns mostra tancat
bona primavera, al·lota
Si senyor! a la Lluna s'hi està molt bé, sempre mantenint el dit petit del peu esquerra sobre la Terra.
EliminaQue sigui molt bona per a tu també!!
Aferradetes, nin.
siguem el màxim de dolços per contrarestar els moments amargs que intenten fer-nos mal.
ResponEliminaBon cap de setmana lluneta
Jo et veig molt bé en aquest terreny, no cal que pateixis, :)
EliminaBon cap de setmana...bessets!!
Ai, xiqueta, ja saps que jo en poesia sóc una negada total... però admiro com els poetes sabeu utilitzar les paraules d'una forma diferent... :-))
ResponEliminaUiii...t'haig de dir que els POETES són paraules majors per a mi, jo només explico tot allò que sent el meu cor com sé fer-ho, que no sempre és la millor manera.
EliminaAra aniré a casa teva, que veig que t'han endolcit el dia. :)
Bessets, nina!
“Veure’t i no veure’t
ResponEliminaperò sempre saber-te”.
Amb pocs mots, molt a dir i sentir.
Una abraçada, Lluna, de moltes papallones amb esvoletecs de primavera.
El saber-te és el bàlsam de no veure't...
EliminaQue milers de papallones precioses ens acaronin amb els seus batecs!
Bessets argentats.
Aquí sentint el Llach i amb les teves paraules em sento una mica transportada, no sé ben bé on, però m'agrada. Bessets de primavera!
ResponEliminaAquesta cançó d'en Llach diu tantes coses, oi?
EliminaQuan es barreja l'amistat amb altres sentiments, sempre hi ha algú que pateix, encara que es puguin sacrificar aquests sentiments per conservar l'amistat, que és el millor tresor que es pot tenir. Agrair-la sempre, tot i que en alguns moments et sentis tan perduda...
Bessets primaverals!!
Precioses les teves paraules i molt sentides.
ResponEliminaM'hi he identificat molt, i segurament en un altre sentit en el que t'hi identifiques tu, però al cap i a la fi unes paraules colpidores que diuen molt, molt més del que pugui semblar, un reclam per algú, potser també un homenatge... una mica de cada cosa...
Endavant, malgrat tot, a omplir les pulmons d'aire fresc i a lluitar contra tot.
Una mica de cada cosa...homenatge i reclam, i... si em permets, hi vull afegir l'agraïment.
EliminaGràcies per venir!
Aferradetes.
la primavera ha portat poesia.....molts sentits els teus versos sa lluna
ResponEliminaaferradetes i fem del temps el nostre millor aliat!
La primavera és el que té, tot bull! :)
EliminaGràcies Elfree!
Aferradetes.
Fa molts dies que no tinc esma ni per llegir, o bé, llegir sí,, però no respondre. Avui arribes amb un amor particular, i amb una força en les paraules per mantenir-nos ferms, cercar allò que ens porta la felicitat.
ResponEliminaAra, sóc enmig d'un temporal, i tot i que no és una havanera, després arribarà la calma.
Perdona la meva absència, no t'oblido!!!
Les absències es respecten, tots tenim moments que necessitem silenci.
EliminaSé que hi ets!!
Aferradetes ben fortes, nina!!
Obriré als ulls al pot ser. No es tracta de creure-hi o no, si no de provar-ho, no???
ResponEliminaM'han agradat molt les teves paraules...
Un petonàs ben despert!
Si no ho provo no ho puc aconseguir. Si busco només un si, si al final és un no, la desil·lusió és major. Si penso que no podrà ser, ja ni ho intento. Cal provar-ho!! :)
EliminaBessets de dilluns!!
Estàs molt inspirada darrerament.
ResponEliminaM'agraden molt els teus poemes.
Petons.
Gràcies, Xavi!
EliminaBessets.
que maco que ho expliques...
ResponEliminales muses t'acompanyen
molts petons nina
...i els musos, jejje
EliminaGràcies ninona!
Bessets i bona setmana!!
Es cierto, amiga... Debemos estar despiertos, conscientes ante la vida... Atrapando cada instante
ResponEliminaUn abrazo fuerte
A veces me pierdo el instante por querer atrapar el futuro, por eso tengo que repetirme una y mil veces que hay que vivir el momento...y hacerlo.
EliminaAbrazote, amic!
El primer poema s'hauria d'ensenyar a les escoles!
ResponEliminaGràcies per aquestes perles de bon matí :-)
No vaig tenir aquesta sort, però ho intento.
EliminaGràcies a tu per venir!
Bessets.
Ui, si es fessin possibles totes les coses que volem...Això sí, hem d'intentar sembrar les millors llavors (sentiments) i tenir-ne cura, els fruits que aconseguim a la vida, dependrà del temps que haurem esmerçat en aquest afer.
ResponEliminaI sí cal obrir els ulls al "pot ser", si després no és, no passa res , haurem gaudit de la Il·lusió.
Petonets bonica.
No sé que passa darrerament, alguns posts no els veig quan els poses...
Cal mimar molt els sentiments cap a les persones que vols al teu voltant, i amb tu mateixa, per gaudir de cada instant.
ResponEliminaBessets nina!
Això també em passa a mi, de sobte em trobo amb posts que no havia vist publicar.
Obrir els ulls i viure la vida amb autenticitat és el millor regal que es pot fer un a sí mateix. Això no significa que tot allò que desitja, es complirà. Però tampoc tot serà una càrrega feixuga viscuda en un mar d'amargura. Realismme amb pinzellades d'il.lusió, amor i creativitat. Així d'aquí pot sorgir auténtics instants d'humanitat.
ResponEliminaSi no hi ha il·lusió no hi ha futur. Tot i així, cal viure el moment amb intensitat, com si no hagués futur.
EliminaAferradetes, Xevier. ;)
Bons consells Lluna.. I no sempre ens trobem amb anims per seguir-los.. però però per sort, els anims canvien.. podem enterrar uns i florir uns altres..les bones paraules que ens mostren els bons amics i la gent que estimenm, tenin la gran sort de gravar-les en el nostre cos, i també al cor...
ResponEliminaAferradetes Lluna cap a ses Illes..
Sovint són paraules que em repeteixo, com si fos una brúixola quan no sé cap on vaig. No sempre estem per consells, però queden allà per si un dia...
EliminaAferradetes d'anada i de tornada, aferradetes viatgeres. :)
Pero sense cap descompte...!! en aferradetes no convè estalviar... ;))
ResponEliminaNo, no, no, en això s'ha de ser generosos. ;)
EliminaAferradetes dolces!