Recompondré tots els trossets,
escampats en cada paisatge teu.
Diluiré instants de follia i passió,
empassant-me oblits, digerint silencis.
Desarrelaré el teu nom dels somnis
desterrant-lo lluny, que no em toqui.
Tan sols que arribi el ressò de les passes,
només el ventijol del teu somriure,
la dolça carícia del teu esguard.
Tan sols TU, la teva essència.
(sa lluna, març-2013)
Guardaré totes les peces en una capseta
i com si fos un trencaclosques
et tornaré a dibuixar
els teus ulls...
el teu somriure...
i en fer-li un bes recobrarà tota l'alegria
Ai!, els efectes del diumenge vesprada.
ResponEliminaBona nit!
Els efectes de la medicació de més de quinze dies, jejje
EliminaBona nit, jove!
Massa sovint tot va massa junt, oblits i passes, somriures i silencis i costen de pair. Però potser tal com ho veus és la bona manera, guardar l'essència...
ResponEliminaAbraçadetes acompanyadores, nina.
Quan hi ha coses que et fan mal, aquesta és la millor solució,
Eliminatot i que és més fàcil dir-ho que fer-ho.
Aferradetes Carme, sempre acompanyan.
Guardar l'essència , destriar-la i mirar endavant.
ResponElimina...mirar i seguir somiant, sempre endavant.
EliminaBessets.
Els vells moments tenen això....records bells. Bona setmana, wapa
ResponEliminaEls viscuts i els somiats, és més bonic recordar els bons moments,
Eliminai això vull, desar només aquests.
Nanit, guapo!!
guardare totes les peces en una capseta
ResponEliminai com si fos un trencaclosques
et tornare a dibuixar..
el teus ulls...
el teu somriure
i en fer-li un bes recobrara tota l'alegria
t'estim boniqueta
M'ha agradat tant que ja és amunt, gràcies!!
EliminaT'estim, ninona meva.
Però si guardar només l'essència et fa sentir rompuda és que és trist, no?
ResponEliminaQué xula la cançó, No la coneixia. L'he buscat i he vist que és d'M-Clan ;-)
No vas per mal camí, tot i que és la visió "conformista" d'una part.
EliminaSempre serà millor guardar l'essència que somiar truites. :)
Si, és de M-Clan...a voltes, em reconec amb la cançó.
Aferradetes, nina.
No hi entenc ni de poesia ni de cuina moderna però m'ha fet la impressió que aquest poema era una deconstrucció.
ResponEliminaJo tampoc, ni de poesia ni de cuina, tan sols he fet sortir un sentiment.
EliminaPot ser que de sensacions antigues, vulgui fer una tria d'allò que vull conservar i crear un sentiment nou ... no sé.
Aferrades.
No se quantes vegades t´ho diré: M´encanta la teva poesia, tan senzilla, tan sentida, tan bella.
ResponEliminaMuacs guapissima
Gràcies Enric, una cosa és certa és sentida.
EliminaBessets!
És difícil arribar a l'essència de les coses, però llegint-te sembla que ho faci. És molt bonic, sa lluna!
ResponEliminaMolt difícil nina, sobretot si el cap diu una cosa i el cor en diu una altra.
EliminaAferradetes i gràcies.
no se si és un poema d´amor o d´anyor...o de ses dues coses però et desig que siguis feliç.
ResponEliminaSalut i alegria . Besades i abraçades.!
Una mica de tot, nin.
EliminaBessets i molta salut!
Si en guardes l'essència, potser arribarà el dia que voldràs tornar a recompondre tot això que has trencat...De vegades hi ha segones oportunitats i s'han d'aprofitar...
ResponEliminaAvui gairebé he hagut de menester una lupa, Lluneta...
Petonets de capvespre.
Tens raó, primer ha d'arribar l'opotunitat i, després, aprofitar-la. :)
EliminaLo de sa lupa és per la lletra o per sa lluna. Si és per sa lluna guaita avui i la veuràs ben bella.
Bessets!
uf! quasi m'he fet bocins i m'he romput una mica jo en llegir-te...impactant, emotiu, imponent
ResponEliminaaferradetes sense rompre
Si t'ha arribat així és que has sentit el que sento.
EliminaAferradetes ben fortes!
El ressò de les passes, el ventijol del somriure, la carícia de l'esguard, com a essència de l'altra persona, molt ben trobat.
ResponEliminaAixí és, és la seva essència.
EliminaAferradetes, nina.
El poema m'ha sonat talment un clàssic.
ResponEliminaTé una mena de solemnitat que, torbador, em recorda el vent de l'illa.
Gràcies.
Aquesta illa(jo) té de tot, fins i tot vent.
EliminaGràcies a tu Jordi, per venir.
Bessets.
Això només ho pot fer el cor.
ResponEliminaPetons.
Tu també en saps d'aquestes coses. :)
EliminaBessets.
Que bonic Lluneta!!! Això és amor, la resta.... tonteries! Ptonets!
ResponEliminaL'amor d'una sola direcció...
EliminaBessets, Alba!
Preciós!!
ResponEliminaGràcies, Carme!
EliminaAferradetes dolcetes. :)
Aferradetes sa lluna! Bon cap de setmana!! 😃
ResponEliminaBon cap de setmana!! ☂☂☂
EliminaBessets, nina. :)
Bocins petits, pero molt grans si els juntem tots junts...
ResponEliminaAferradetes senceres d'en JAC.
Si ho recomponem segur que pot ser una cosa gran. ;)
EliminaAferradetes grans, Josep!!
La Vida no es una sola cosa gran i aclaparadora...l'hem de compondre i construir de molts i bons petits moments i sensacions...
EliminaAferradetes...!!
Totalment d'acord amb tu, tot lo gran està fet de la suma de moltes coses petites.
EliminaAferradetes! :)
El totalment potser es massa absolut...?!..i a la vida potser hi han poques coses absolutes...però m'agrada que hi haigi moltes, petites o grans, que coincidim..:))
EliminaCom es llogic..Aferredetes que coincideixen.. JAC.