05 de novembre 2013

c'est la vie!

Treball al balcó, el fort vent d'ahir va enderrocar les plantes deixant-les gairebé sense terra, seques, algunes branques trencades ... la llei del més fort.

Cinc homes treballen en la restauració de l'empedrat del castell. Un porta una granera, dos un raspall per netejar les juntes i els dos restants, punter i test.  Dels cinc només un, l'home negre, assegut sobre una de les seves cames no aixeca el cap del seu racó, no descansa. El que porta la granera, després de dos moviments - de dreta a esquerra - s'atura, recolzant-se en ella fa un comentari. Els que estan netejant amb els raspalls incorporen els seus cossos, mans a la cintura, responen al comentari. Un segon després s'incorpora l'altre a la conversa ... Aquesta escena es repeteix més de cent cops durant tot el matí, mentre l'home negre s'aixeca només per desplaçar-se del seu camp de treball i pica ... pica ... pica ...

Les plantes, agraïdes, em mostren tota la seva bellesa.

                       Duerme Duerme Negrito by Víctor Jara on Grooveshark

37 comentaris :

  1. El jefe de proyecto no ha anat a treballar, el que hi ha és un jubilitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahaha en JOTAPÉ té cada cosa...!! :-DD

      Elimina
    2. jjejej ... això vol dir que tu també hi eres o és que coneixes al jefe de proyecto??

      Tens raó Assumpta, en Jp les té totes!! ;)

      Aferradetes per a tot dos!

      Elimina
  2. Sí bé, aquí tothom es queixa que no hi ha feina, o de la precarietat, però molta gent tampoc valora el que té ni ho fa bé. Encara pitjor els que pensen que venen de fora a treure'ns la feina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es poden treure moltes lectures d'aquest fet i totes poden ser vàlides.
      Hi ha gent vaga, hi ha gent que treballa en pèssimes condicions per poder menjar, altres estan cansats d'esforçar-se per a una empresa que no valora el seu esforç ... i a l'altra banda, l'empresari.

      Aferrades i bona nit!

      Elimina
  3. Quina pena que fa, que sempre sigui així, oi?

    Una abraçadeta, preciosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, és penós.
      Però imagino que algú ha donat un toc perquè avui només n'han vingut dos ...
      els dos que menys treballaven i ara l'hauran d'acabar sols.

      Aferradetes i bona nit, Carme

      Elimina
  4. Noia, ja és ben bé així, ja... La foto potser és "una miqueta" exagerada però crec que tots hem vist alguna vegada escenes així...

    Vinga, PACO, tu sí que vals!! T'estimem!! ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que es veu, si.
      Sembla que en Paco es guanya el seu sou, oi? :)

      Aferradetes, nina

      Elimina
  5. Així va aquest país...
    Per cert, les meves plantetes també fan pena avui, fins i tot se m'ha trencat la lluna que hi tenia, ja ho mostraré en poder...:(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu que les teves plantes hagin patit i ... la lluna, pobra lluneta! :(
      Diuen que aquest any bufarà molt el vent, així que haurem de cercar un altre racó per protegir-les.

      Bessets, nina

      Elimina
  6. La fotografia i el text són molt significatius i et fan reflexionar. És trist però algunes vegades és així.
    Una abraçada, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament més de les que pensem.

      Aferradetes, Consol :)

      Elimina
  7. Typical spanish!!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho dius bé, Josep.

      Bessets!

      Elimina
  8. Això és el que anomenem treball en equip. Quan mes persones treballen en equip ... menys atur.

    Bona nit sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha equips i equips ... i no sé si aquest era molt bo, el que és cert és que no cobren de l'atur.

      Molt bona tarda, Pere!
      Bessets :)

      Elimina
  9. Doncs jo trobo que avui encara estan prou treballadors........normalment hi han encara alguns més acompanyant al pobre Paco

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir?? Segur que era hora de dinar quan van treure la foto. ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  10. ostres, aquesta imatge donaria per molt. Me la guardo per un possible post, sobretot després de la reunió que he tingut avui, del mateix pal.... ais....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota teva, veurem el post quan arribi ;)
      No et disgustis, hi ha gent per a tot.

      Aferradetes!

      Elimina
  11. En Paco es mereix un bon cafè! Bona nit :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I dos i tres, m'assembla a mi. ;)

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  12. Què bé has escollit aquesta canço i la seva lletra per il.lustrar aquesta realitat.
    Quina pena!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt vigent encara, malauradament. :(

      Aferradetes!

      Elimina
  13. El que dèiem, els treballadors immigrants no es saben integrar en la dinàmica de treball espanyola...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Treballen més i cobren menys ... on s'ha vist mai això!!
      Sembla que el únics que els entenen són els empresaris, oi?

      Aferradetes, Pons!

      Elimina
  14. Per això en diuen "treballar com un negre", però com tot és una generalització perquè també hi ha negres ganduls. El més trist és que hi hagi gent contractada que no fot ni brot i gent amb ganes de treballar que ni se'ns figuren. (Aix, ho sento, és que estic una mica indignada amb el tema).

    M'encanta la cançó de Jara!

    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per tot hi ha gent responsable i altres que no ho són. És cert que, en el moment que vivim, aquest comportament et treu la mala llet veient tots els que no tenen feina. També hi ha molta gent cansada de treballar moltes hores i no arribar a fi de mes. Com he dit abans, el tema té moltes lectures.

      Bessets, nina :)

      Elimina
  15. Aquí l'únic que treballa és en Paco, els demés miren l'espectacle...La frase de la Sílvia em recorda allò que deia un futbolista, que treballava com un negre, per poder viure com un blanc...Tot i que a mi, en aquest cas, ja m'agradaria viure com un negre...Trobo que s'han de mirar les dues cares de la moneda...

    El vent et va fer malbé les flors? Jo també tinc el terrat ple de fulles per terra!
    La cançó molt bonica.
    Petonets, de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, sempre s'han de mirar tots els caires.

      Ara portem dos dies de solet i les plantes tenen més bona pinta. ;)
      Bona nit ... bessets!

      Elimina
  16. Amiga, yo tardo tantisimo en no hacer nada que casi no me queda tiempo para trabajar... Asi es la vida

    Un abrazote, Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buena "filosofía" de vida ... ya me contarás!! :)

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  17. Com vas poder ficar tota la brigada al balcó? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'un a un, un rere l'altre. ;)

      Bessets!

      Elimina
  18. Sempre m'han posat molt nerviós eixes escenes, potser perquè a mi m'agrada fer la feina ben feta, i per a fer la feina ben feta s'ha d'estar concentrat i no estar despistant-se constantment... en fi, així van les coses, i així de malament està el panorama.

    T'envio un abraç i... espera, que les meues plantes també volen dir alguna cosa... sí, diuen que envien somriures a les teues plantes (no sé com somriuen les plantes, però... en fi, elles sabran) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tampoc sé com somriuen les plantes, però aquest matí -després de rebre els somriures de les teves-semblen més boniques. ;)

      Aferradetes dolcetes!

      Elimina

Benvinguts al racó!