02 de setembre 2014

Lladre


Com vull recordar-te? Són tants ets anys de compartir moments que no m'agradaria oblidar-me de cap d'ells. No recordo com mos vam conèixer però sí que érem pràcticament uns nins, tu amb tretze i jo amb dotze, sortíem amb un grup d'amics, volent imitar als més grans. Recordo una serenata, sa nit anterior a ses Verges, amb un cassette a s'escala de casa i es guateques al centre parroquial on mos vam fer "novios". No recordo perquè vam deixar de ser-ho, però si recordo que des que mos vam conèixer sa nostra amistat va anar creixent més i més. 

Van arribar anys en què cadascú va fer sa seva vida per separat, recordo que en totes ses processons me regalaves confitets creient que no te reconeixia per sa caputxa. I arribaren es fills i això va servir per retrobar-nos a sa sortida des col·legi, es teu fill i es meu compartiren classes, festes i celebracions durant molts d'anys i noltros amb ells. Van arribar temps crítics per a mi i tornarem a "desconnectar". 

Recordo que una trobada casual mos va posar al dia des canvis a ses nostres vides. Mos donàrem suport mútuament a partir d'aquell moment, amb només una trucada sabíem un de s'altre, compartíem vivències i secrets cada vegada que se presentava s'ocasió.

Fotos pròpies
Recordo, especialment, es dia en què me vas cridar per prendre un tallat i te vaig dir que no me trobava bé, sa teva insistència en veure'ns me va salvar sa vida.
Recordo sa teva coqueteria, sa teva fina ironia, sa teva forma de viure parsimoniosament com si es rellotges no existissin per a tu, ses teves apoteòsiques badades, sa teva extraordinària força de comunicació, es teu poder de seducció,  s'amor incondicional a sa nostra "Roqueta" (a ses nostres costums, a ses nostres arrels, a sa nostra gent), sa teva gran sensibilitat amb sos més desprotegits, s'alegria amb què celebraves ses victòries des teu Barça estimat, sa teva discreció, ses teves ganes de viure ... 
Ja no vius a sa Roqueta 
              ara ets roca, mar i cel 
                      pluja, vent  i foc 
               ets arrel, arbre i terra 
                                  dia i nit
I avui, en aquest estiu lladre d'éssers estimats, només puc recordar-te profundament agraïda per sa teva amistat.
(In memoriam de Biel Morro Villalonga, 31-Agost-2014)

30 comentaris :

  1. Ostres, com ens fas arribar com n'era d'important aquesta persona per tu. Quina mala passada perdre un ésser tan estimat. Ara potser encara no és moment, però amb el temps tots aquests records tan agradables et serviran per anar assumint la pèrdua, encara que hi ha buits que tinc la impressió que no es poden omplir amb res. Ànims i una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Una abraçada lluneta...

    :*

    ResponElimina
  3. Un record preciós per algú que segur era mereixedor de tants elogis i molt afortunat de comptar-te entre els seus amics. És molt bonic poder comptar amb algú d'aquesta forma tan incondicional. Sense dubte, des d'allà on sigui s'emocionarà al llegir les teves paraules.
    I personalment me n'alegro molt que finalment acceptèssis fer aquell tallat amb ell.

    Bessets. Molts.

    ResponElimina
  4. Un vers preciós de comiat, un escrit emocionant.

    Bona tarda sa lluna.

    ResponElimina
  5. M'has deixat sense paraules, lluna. Un record preciós, és tot el que puc arribar a dir... Ànims i una abraçada

    ResponElimina
  6. Em sap greu quan passen aquestes coses no se massa que dir. Espero que et puguis recuperar. El temps, diuent que hi ajuda. L 'omenatge i els versos segur que els sent emocionat, jo també crec que des d'algun lloc ell sap tot el que passa i seguirà "convidan-te a café" perquè puguis tirar endavant.
    Una abraçada, si m' ho permets.

    ResponElimina
  7. Oh, em sap moltíssim de greu. Havies tingut alegries, aquests dies i ara...és ara que ha partit? t'he escrit un correu abans de llegir això. Segueix en peu, ja em diràs...

    ResponElimina
  8. Els records de joventut ens marquen per a tota la vida.
    Es bonic que quan te'n vas, et recordin d'aquesta manera.
    Una abraçada ben forta Paula

    ResponElimina
  9. Les coses no haurien mai d'anar així, però la vida un dia s'acaba i fa mal als qui es queden. Una forta abraçada lluneta

    ResponElimina
  10. És preciós, aquests records no hi ha lladre que els robi! Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  11. Preciós aquest post ple nostàlgia...Jo sempre dic que la nostàlgia sempre ens fa companyia i veig que en el teu cas també és ben bé així ! La vida fa el seu camí i de vegades potser no és el que ens hauria agradat seguir...
    Que bonic el poema, ara ell és totes les coses que són l'essència de la vida!
    Petonets, bonica :)

    ResponElimina
  12. Ay, unas palabras plenas de emoción... Bellisima evocacion, amiga... Lamento muchisimo esta perdida...

    Un abrazo muy fuerte

    ResponElimina
  13. Sí que està resultant un estiu lladre, sí.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  14. En Biel, allà al cel, deu estar ben emocionat llegint les teves paraules... Quin escrit tan preciós, LLUNETA, quina manera tan maca de transmetre'ns la teva amistat per aquesta persona tan especial... aquell que va insistir i insistir en voler fer-te sortir i al qual hem d'agrair tenir-te aquí... Segur que et seguirà protegint!

    ResponElimina
  15. Quin personatge en Biel! Amb les teves descripcions sembla que l'haguem conegut el teu bon amic. I el planyem també al teu costat.
    Una abraçada de consol.

    ResponElimina
  16. Quin text més preciós. Una abraçada molt gran, sa lluna

    ResponElimina
  17. Quines paraules més boniques! Rep el meu sincer condol, Sa lluna, perdre un amic tan entranyable és un dolor que només el temps pot anar amorosint.
    Ànims.I una forta abraçada!

    ResponElimina
  18. qquin escrit més bonic. Una abraçada molt gran nina

    ResponElimina
  19. Quines paraules més maques :) Una abraçada molt gran!

    ResponElimina
  20. En Biel era una persona molt optimista, no li hagués agradat una dedicatòria trista, per això he triat aquestes fotos que representen alguns dels moments divertits que vam compartir.
    Gràssis a tots per les vostres paraules, per ser-hi.

    Aferradetes ben fortes! ♥

    ResponElimina
  21. que maco, Paula
    les teves paraules no fan mes que mostrar com l'aprecies
    t'envio molts petons, amiga meva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha persones que et deixen la seva màgia i és molt difícil no estimar-les en tot moment. Tot i que ara no els tinc i els enyoro moltíssim, tinc els seus records i els seus somriures molt a prop ... tu ho saps bé, ninona meva.

      Bessets dolcets, molts i més.

      Elimina
  22. Molt ben escrit, perquè és molt sentit.

    ResponElimina
  23. M'has emocionat... No dic res més ara, no puc.

    T'envio una abraçada molt molt molt forta.

    ResponElimina
  24. Helena, Ximo, gràssis per ser-hi.

    Aferradetes ♥

    ResponElimina
  25. Content de que hagis gaudit de belles amistats . De que ens puguem animar mutuament.
    Allà on siguis ,Biel , has estat afortunat per coneixer a sa lluna. Que la terra et sia lleu.

    Aferrada sincera ,nina.

    ResponElimina
  26. Un dels homenatges a la seva memòria més sentits que li podies fer. Una gran abraçada, Lluneta!

    ResponElimina
  27. una abraçada ben gran, Lluna!!!!
    Unes paraules plenes d'amor, un amor que perdurarà per sempre.

    ResponElimina
  28. Paraules tan belles no poden deixar d'emocionar-te, encara que no ho conegués al llegir-te et deixa certa frustració de no haber-lo conegut. Paula els últims mesos han estat molt dolorosos per a tu, espero que almenys algunes alegries hagin endolcit la teva vida. Sempre estarem amb tu.
    Bessets dolços

    ResponElimina
  29. Joan, Montse, Rits, Alfons, moltes gràssis a tots.

    Com bé dieu, per a mi va ser un plaer compartir amb en Biel i aquestes pinzellades no s'esborraran mai, vam passar bons moments i dolents, va haver-hi de tot, però la nostra amistat es mantingué victoriosa sempre.

    Aferradetes. ♥

    ResponElimina

Benvinguts al racó!