14 de setembre 2014

Falsa "Julieta"

Els relats de na CARME
(D'una foto d'en Xavier de Fita)

- Què no ho veus que no pot ser? 
- Com pots dir-me això, Marieta? 
- Ja saps que els nostres pares no ho veuen bé 
- A mi no m'importa què pensin els pares ni ningú més, ens estimem i amb això en tinc prou 
- Ja saps que jo també, molt, però mai ens deixaran viure plegats 
- I si ens escapem lluny d'aquí? He vist carrer avall que hi ha un jardí preciós i allà ningú ens trobarà
- Ja saps que el meu pare viatja molt i podríem coincidir allà on anem
- Ho prepararem tot per anar-nos aviat i t'avisaré un dia abans per veure'ns aquí
- Ai ... què serà de nosaltres !! 
- Saps? he pensat també que, si no ho aconseguim, morirem junts. Han inventat un nou pesticida que és infal·lible ... 
- Amor meu, saps que t'estim moltíssim, però com per a morir per tu no, ehhh! 
           
                ⋆ ⋆ ⋆ ⋆ ⋆ ✿ ⋆ ⋆ ⋆ ⋆ ⋆
Fase:

23 comentaris :

  1. Jaume14.9.14

    Haha… que ruli la fórmula, que mai se sap!

    A més… si ho he entés bé… estem de tricentenari, no? Doncs que millor que celebrar-ho amb un somriure!!!
    Moltes felicitats, sa lluna! :)

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas14.9.14

    Que bufones... S'estimen molt... Però jo estic d'acord amb la de les lletres vermelles. No cal morir, millor viatjar de jardí en jardí, si cal... I buscar aires nous i llocs on ningú les molesti.

    ResponElimina
  3. Sergi14.9.14

    Quina una aquesta Julieta, quina tallada de rotllo! Hehehe, m'ha fet gràcia aquest final. Ei, i enhorabona pels 300 posts!

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas14.9.14

    Ai! M'oblidava dues coses...

    La felicitació pels 300 posts i l'aferradeta dolça...

    I també Bona nit i bona setmana que comença...

    ResponElimina
  5. Gemma Sara14.9.14

    Caram, això sí que és un tricentenari! Felicitats! M'ha fet molta gràcia això del pesticida nou, però no caldrà, no... besets!

    ResponElimina
  6. xavier pujol14.9.14

    Ja sabem que hi ha amors que maten. Esperem que aquestes marietes puguin viure el seu per molt de temps.

    ResponElimina
  7. McAbeu15.9.14

    Enhorabona pels 300 i felicitats pel relat. :-))
    Per cert, molt assenyada la Marieta. Una cosa és l'amor i l'altra està disposada a rebre una ruixada d'insecticida... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. McAbeu15.9.14

      Nota del corrector: Aquest "està" no està bé, estaria millor si hi digués "estar" ;-P

      Elimina
  8. Helena Bonals15.9.14

    No fa pas gaire romàntic, però és com sol ser.

    ResponElimina
  9. josep15.9.14

    Un gran relat, imaginatiu, tendre i realista alhora.
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Núria Martínez (Bruixeta)15.9.14

    mira que llesta la Julieta, ella vol viure amb o sense ell ;)

    ResponElimina
  11. nanis kru15.9.14

    Açò pasa quan un no és un escarabat gros i lluent...ella s´ho perd.

    ResponElimina
  12. M. Roser15.9.14

    Espavilada la Marieta-Julieta, està bé estimar-se però tampoc cal deixar-hi la pell...O els topos!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
  13. Alfonso Robles Motos16.9.14

    Felicitats pels 300 posts. Es mereixen un dibuix tan maco.
    Aquí de romanticismes res. En un tres i no res t'has carregat tota la cursileria del Romeu i Julieta. M'has tret un somriure. Curt però bonic relat.
    Bessets Paula.

    ResponElimina
  14. Galionar16.9.14

    300 posts ja? Moltes felicitats, Lluneta! I el conte m'ha agradat molt; això de morir per amor sembla que ja ha passat a la història del romanticisme... :)
    Una gran abraçada!

    ResponElimina
  15. Elfreelang16.9.14

    felicitats i aferradetes! marietes enamorades però no cal pas que morin per amor , l'amor és viure

    ResponElimina
  16. Rafel16.9.14

    Enhorabona i que les marietes en puguin llegir 300 articles més, lliures de pesticides. :)

    ResponElimina
  17. Glo.Bos.blog18.9.14

    Una Julieta molt sincera. L'amor és bonic mentre dura. Després la vida continua, plena de dies, de nits i de sorpreses.
    Felicitats per aquests 300 post. N'esperem 3000 més
    :D

    ResponElimina
  18. sa lluna18.9.14

    Crec que tots, més o menys, pensem el mateix sobre morir per alguna cosa. Aquesta "Marieta" sembla que ho té molt clar ... i -com heu comentat uns quants- crec també que l'amor s'ha de viure i per a viure'l cal estar molt viu.

    Gràssis pels comentaris i per les felicitacions, quan vaig començar veia els 100 posts molt lluny i ara em sento molt satisfeta amb el que he fet. Espero que en pugui celebrar molts més, com espero que les dificultats per connectar-me que tinc últimament desapareguin ben aviat.

    Aferradetes per a tothom!! ‾‿⁀

    ResponElimina
  19. Assumpta19.9.14

    Hahahaha quin relat tan simpàtic!!
    Des del començament ja se li veia que psí... potser sí que li agradava... però enamorada, el que es diu enamorada no ho està, eh? :-DDD

    MOLTÍSSIMES FELICITATS PEL POST 300!! i .... ENDAVANT!!

    ResponElimina
  20. I. Robledo20.9.14

    Ay, no somos conscientes de la que liamos cuando echamos mano a los insecticidas...

    Cuantos amores truncados, asi, de golpe...

    Un abrazote, amiga

    ResponElimina
  21. Relatus21.9.14

    M'encanta la marieta assenyada. Si ets mort tampoc pots estimar. Una història molt simpàtica.

    ResponElimina
  22. sa lluna22.9.14

    Assumpta, Antiqva, Loreto, gràssis també a vosaltres per passar

    i aferradetes!! ‾‿⁀

    ResponElimina

Benvinguts al racó!

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )